Com portem el feminisme negre a escena?

La dramaturga Suzan-Lori Parks va ser la primera dona afrodescendent a rebre el Premi Pulitzer de Teatre el 2002. Segons la directora i activista Denise Duncan, ella és només una de tantes que el teatre català no ha reconegut prou. Per revertir la situació, Duncan ofereix el curs Siento, luego escribo. Escritura, diversidad y feminismos negros, en el marc de l’Obrador Internacional de Dramatúrgia de la Sala Beckett.

La dramaturga i directora Denise Duncan.

El taller proposa una sèrie de textos dramàtics d’autores negres contemporànies. Al costat de Suzan-Lori Parks (EUA) trobem debbie tucker green (Anglaterra), Ama Ata Aidoo (Ghana), Fatima Dike (Sud-àfrica), Silvia Albert Sopale (Espanya) i Adeline Flaun (Martinica), així com les teòriques Angela Davis, Patricia Hill Collins, Desirée Bela-Lobedde i Audrey Lorde. “La selecció no és innocent, no”, afirma somrient Duncan, i afegeix que per a ella totes són referents pel que fa al tractament dramatúrgic dels personatges afrodescendents.

A part del vessant analític del curs, també hi haurà una part pràctica en què es treballarà l’escriptura des del fet personal com a ens polític, amb una sèrie d’exercicis per explorar l’univers creatiu de qui escriu i obrir noves vies de creativitat, sense deixar de banda els conceptes bàsics de la dramatúrgia.

Denise Duncan, com a conferenciant i assessora en temes de racisme i tractament de la diversitat ètnica en la ficció, considera que hi ha hagut un canvi en els darrers temps: “Fa cinc anys no se m’hauria acudit fer aquest taller”, i destaca les sales del Teatre Lliure, el Teatre Nacional de Catalunya i la Sala Beckett com a capdavanteres del canvi cap a la igualtat ètnica. Sobre el darrer teatre, la directora celebra la pròxima estrena de Napalm al cor per la intervenció de l’intèrpret Joel Cojal.

“Abans no hi havia persones afrodescendents a escena, i ara sí”

Segons explica a Núvol, un dels motors de canvi va ser la creació del Col·lectiu Tinta Negra el 2017, del qual n’és membre fundadora. El grup està format per actrius, actors i creadores escèniques negres a Catalunya. Duncan ha observat un gir en el panorama català des de la seva aparició, ja que segons apunta, “abans no hi havia persones afrodescendents a escena, i ara sí”. Tot i les batalles guanyades en els darrers anys, la dramaturga considera que no es tracta només de tenir actors i actrius afrodescendents a l’escenari, sinó que puguin interpretar qualsevol personatge, és a dir, que la seva trama no estigui condicionada per l’ètnia.

Duncan també posa de manifest que l’autoria de les obres continua sent a càrrec de persones blanques: “Encara ens falta una part, que té a veure amb qui pren les decisions i qui escriu les històries perquè a les sales més grans encara hi ha una mancança de veus afrodescendents”, comparteix la dramaturga.

“A les sales més grans encara hi ha una mancança de veus afrodescendents”

En aquest sentit, reivindica l’existència d’espais que treballen per superar aquest obstacle, com la sala Periferia Cimarronas, una cooperativa que neix de la voluntat de gaudir d’un espai propi pels dramaturgs i actors de la comunitat negra. Quan li preguntem si el curs de la Beckett vol convidar els intèrprets a alçar la veu, ella contesta que el seu caràcter activista es deu al tarannà que té, però que la gent ha de poder no militar sempre. En aquesta línia, explica que ella va entrar en l’activisme quan es va adonar de la seva manca de referents en les arts escèniques: “Mai em van parlar d’autors afrodescendents a l’Institut del Teatre”, apunta.

En definitiva, el taller està adreçat tant a persones interessades en l’escriptura teatral com a directors i directores que vulguin entendre més a fons el procés d’obertura a la diversitat en escena, així com a intèrprets que treballin sobre les seves creacions. “És un tres en un, ja que escriurem, pensarem sobre la diversitat i els feminismes negres i descobrirem nous referents”, explica Duncan. I finalment sentencia que és important “tenir una perspectiva dels feminismes negres, perquè és un tema que ha estat obviat i que posa l’accent en qüestions on el feminisme blanc i hegemònic no arriba”.