Barceló, Churchill, Jelinek, Manzanares

Fa uns dies la Sala Beckett va presentar la seva temporada 2022-2023, en una roda de premsa de quasi dues hores (ehem) que va tenir lloc a la Sala de baix. L’equip directiu del teatre i els creadors de la temporada asseguts a l’escenari, els periodistes i els artistes a la platea. Fight! Toni Casares va reivindicar el caràcter polític del teatre, el seu compromís i el seu sentit crític, una expressió artística que sempre és contemporània perquè té lloc ara i aquí. I no és estrictament necessari que l’autor estigui viu. La temporada que ha iniciat la Beckett serà plena de dramatúrgia contemporània, amb preeminència de les dramaturgues, i també podrem veure-hi algunes reposicions. Estem molt a favor de les reposicions, una tendència que crítics i espectadors agraïm enormement. Donem nova vida als espectacles, per favor. I que saltin alegrament de teatre en teatre.

Andrés Corchero, un vell amic de la Beckett, va ser l’encarregat d’inaugurar la temporada amb quatre funcions del seu espectacle Absències, un cant a la paternitat que tant mira cap amunt (el seu pare) com avall (la seva filla). Celebrem la presència (esporàdica) de la dansa a la Beckett, que darrerament ha tingut altres convidats il·lustres com Sol Picó, i desitgem que les visites dels llenguatges físics a la sala no sigui tan escasses. Absències va inaugurar el cicle La família (o la família?), que la Beckett organitza juntament amb la Universitat Oberta de Catalunya: un seguit d’espectacles i taules rodones que reflexionaran sobre els models, fortaleses i vulnerabilitats d’una de les formes més atomitzades d’organització social. El valencià Juli Disla és el següent convidat del cicle amb La sort, un espectacle en què, acompanyat de la seva parella Jaume Pérez, parla sobre la seva experiència amb l’adopció d’un fill.

La família també és la protagonista a Tocar mare, el text de la dramaturga mallorquina Marta Barceló dirigit per Jordi Casanovas i interpretat per Lluïsa Castell i Georgina Latre, que es veurà al novembre. I recorre, igualment, Talaré a los Hombres de sobre la faz de la tierra, de la burgalesa María Velasco: l’obra va ser guardonada amb el Premi Internacional del Stückemarkt (Mercat de peces) de Heidelberg, i el Premi Max a la Millor Autoria Teatral del 2022. L’espectacle ja ha exhaurit totes les entrades per les quatre funcions que farà a la Sala de dalt, fet que demostra l’interès que suscita una autora que a la Beckett ja va participar a Suite TOC núm. 6 de Les Impuxibles. La catalana Laia Manzanares protagonitza l’espectacle, després del seu pas per la sala Cuarta Pared de Madrid, i comparteix cognom amb la que serà la dramaturga resident de la Beckett aquesta temporada, Eu Manzanares (ens diuen que no tenen parentiu, tot i compartir cognom). L’autora de Lo nuestro encara no té clar com serà la seva criatura (textual), però sí que serà una peça de teatre popular que tractarà sobre la classe obrera, que espera que faci gaudir i emprenyar a parts iguals a tots els seus amants i detractors.

La dramaturga austríaca Elfriede Jelinek ha escrit sovint sobre la família, i per a molts és coneguda per l’adaptació cinematogràfica que Michael Haneke va fer de la seva novel·la La pianista. La guanyadora del Premi Nobel del 2004 és una autora molt prolífica, i el seu teatre quasi no s’ha vist a casa nostra: Carme Portaceli va dirigir, el 2008, Què va passar quan Nora va deixar el seu home o Els pilars de la societat (una coproducció del TNC i el desaparegut CAER). Ara la directora Magda Puyo portarà a la Beckett Viatge d’hivern (o quan Jelinek va deixar de tocar Schubert), amb traducció de Marc Villanueva i interpretat per Laia Alberch, Pepo Blasco, Rosa Cadafalch, Clara Peya / Bru Ferri i Encarni Sánchez. Família, feixisme i els Winterreise de Schubert farceixen aquesta obra de veus i “superfícies textuals”. [Nota al marge pels amics de la Beckett: si voleu reivindicar com cal l’obra d’Elfriede Jelinek, intenteu pronunciar correctament el seu nom, si us plau].

La Sala Beckett serà també la seu de diversos festivals: l’Escena Poblenou (amb l’espectacle La memòria del gel, d’Ada Vilaró); el festival Alcools (amb el recital escènic Com l’estel que no hi és, de la poeta Berta Giraut i la saxofonista Mireia Tejero); o el festival Clàssics, que tindrà lloc durant aquesta tardor. Pel que fa a les companyies residents, la Beckett serà la casa dels valencians Titzina Teatre (Diego Lorca i Pako Merino), que estrenaran Búho, una ficció teatral sobre antropologia i memòria. El creador Juan Miranda presentarà la lectura de Miracle, d’Enis Maci, una de les veus més urgents de la dramatúrgia alemanya contemporània, en una coproducció de la Beckett amb la Schauspielhaus de Viena. Del mateix director es recuperarà Una niña es una cosa a medio formar, monòleg d’Eimear McBride interpretat per l’actriu Pía Laborde-Noguez, que es va poder veure el 2021. Finalment, la companyia Las chatis de Montalbán (Berta Prieto i Lola Rosales) presentarà el seu nou espectacle Derecho a la pataleta. La missió més trepidant de les Espies de Veritat. Les creadores van agrair el suport que sempre han rebut de la sala de manera molt explícita: “Som les nenes mimades de la Beckett. I esperem continuar-ho sent”.

Pel que fa a les reposicions, la Sala Beckett acollirà durant les festes de Nadal la família Pla-Solina amb Travy, una producció original del Teatre Lliure que reuneix els seus quatre membres (Quimet Pla, Núria Solina, Diana Pla i Oriol Pla) d’aquesta família altament desestructurada (“com ho són totes”, segons el mateix Oriol), amb direcció i dramatúrgia d’Oriol Pla (acompanyat de Pau Matas). Dues produccions de la Beckett també tornaran a programar-se: Animal negre tristesa, d’Anja Hilling i direcció de Julio Manrique (que posteriorment farà gira per Catalunya) i Eufòria, de Lara Díez Quintanilla, un muntatge que va ser un dels grans damnificats per l’onada d’Omicron de l’hivern passat. La Beckett també serà l’espai on podrem recuperar El desig del cor, un espectacle de Lucia del Greco sobre el text de Caryl Churchill que la temporada passada es va veure al Tantarantana. Ens agraden aquests salts que fan alguns muntatges entre teatres, quelcom que hauria de passar molt més sovint. Del Greco també serà l’encarregada de dirigir una de les produccions que farà la Beckett aquesta temporada: Els encantats, un nou text de David Plana (“soc un fill de la Beckett”) protagonitzat per Jordi Boixaderas, Guillem Font i Sandra Pujol. La segona producció de la casa serà Asesinato de un fotógrafo, un text escrit i interpretat per Pablo Rosal i dirigit per Ferran Dordal i Lalueza, una peça noir protagonitzada per un detectiu privat i on tindrà una gran importància la fotografia en escena (obra de Noemí Elias Bascuñana). Finalment, el mallorquí Sergio Baos (que va ser a la Beckett el Grec passat amb Paradís) estrenarà el seu nou text Les maleïdes, una història de tres generacions de dones coproduïda amb el Teatre Principal de Palma.

Com a Obrador internacional de Dramatúrgia que és, la Sala Beckett continuarà amb la seva oferta de cursos d’escriptura i interpretació. Noms com els de Marilia Samper i Marc Angelet, Anna Maria Ricart i Helena Tornero, o Pablo Miranda i Nona Fernández, entre molts altres, seran alguns dels professors d’aquesta temporada. També tornaran els laboratoris escènics de Peripècies, ELS MALNASCUTS (que celebraran la seva desena edició), l’Obrador de Filosofia, el laboratori Escriptura en viu i El Col·laboratori, sobre noves formes de creació col·lectiva. En definitiva, la Sala Beckett ha encetat la temporada plena d’espectacles i activitats que bé mereixen una visita. Al Poblenou falta gent.