Guia cultural per votar el 12-M

Des de les eleccions generals d’abril del 2019, a Núvol hem analitzat les propostes culturals dels partits polítics que han concorregut als diversos comicis. Ho vam fer amb les autonòmiques del 2021, amb les municipals del 2023 i amb les generals del juliol de l’any passat. Ara hi tornem, de cara a la cita amb les urnes del pròxim diumenge 12 de maig. Després de tants anys analitzant programes, puc afirmar que és el primer cop que els principals partits polítics catalans s’han pres seriosament la Cultura. La majoria hi dediquen un aparat propi i diferenciat als seus programes i mai fins ara havia vist tantes propostes i tan variades. De fet, que al debat celebrat a TV3 el passat dimarts 7 de maig –l’últim televisat abans dels comicis– els candidats dediquessin més d’un quart d’hora a parlar de llengua i cultura ja és tot un símptoma del canvi que s’ha produït els darrers anys.

Igualment, és remarcable que el candidat que encapçala totes les enquestes i que, per tant, té més números de convertir-se en el pròxim president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, hagi elogiat en més d’una ocasió la tasca duta a terme per l’actual consellera de Cultura: Natàlia Garriga. És un fet gairebé inèdit. Clar que, si tenim en compte que Garriga ha estat la primera persona en romandre, com a mínim, tres anys en el càrrec des de l’època de Ferran Mascarell (2010 – 2016), potser s’entén millor el balanç positiu del seu mandat. Un balanç reconegut per altres rivals polítics a més d’Illa.

La Cultura és un camp on últimament hi ha més consensos que discrepàncies entre els partits i on, malgrat tot, encara cal esperar per assolir fites promeses de fa temps com el 2% cultural, la llei de mecenatge o la famosa llei de Drets Culturals, per citar-ne tres exemples. Si la majoria de partits hi estan d’acord, com en l’emergència lingüística que viu el país, com és que no s’hi ha posat remei?

És cert que, de mica en mica, s’han fet avenços –si els pressupostos d’aquest any haguessin tirat endavant, la inversió en Cultura s’hagués situat en l’1,7%, per exemple, i ara mateix ja hi ha un Avantprojecte de Llei de Drets Culturals que la pròxima legislatura podria ser una realitat–, però encara hi ha molta feina per fer. Sobretot en l’àmbit de la legislació cultural, completament obsoleta, com denunciava el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) en el seu darrer informe anual. Repassem, doncs, què ens ofereixen els partits en matèria cultura perquè els votem.

Consensos transversals

Hi ha certes temàtiques que són gairebé unànimes entre els partits. Gairebé tots, excepte, VOX, Cs i PP –que no en fan esment– es comprometen a arribar al 2% cultural la pròxima legislatura. El PSC, la CUP i els Comuns es comprometen a fer-ho l’any vinent, el 2025, mentre que ERC i Junts no es fixen cap data concreta dins la nova legislatura. Pel que fa a la futura Llei de Drets Culturals, el PSC i ERC es comprometen a tirar-la endavant; Junts i els Comuns també, tot i que voldrien revisar l’avantprojecte actual i introduir-hi canvis: els Comuns proposen una Llei de Drets i Deures Culturals, mentre que Junts no s’acaba d’aclarir si vol una Llei de Drets Culturals, una Llei d’Accés a la Cultura o, simplement, una Llei de la Cultura.

Els tres principals partits catalans –PSC, ERC i Junts– fan una menció explícita al desenvolupament del projecte Catalunya Media City, el hub audiovisual que s’ha d’ubicar a l’antiga Central Tèrmica de Sant Adirà de Besòs. Els Comuns no el mencionen directament, però parlen del procés de transformació de l’entorn de les Tres Xemeneies. La resta de partits, en canvi, no en parlen als seus programes. El PSC, ERC, Junts i els Comuns remarquen que cal aprofundir en la relació entre arts i educació reforçant la relació interdepartamental encetada aquesta legislatura i seguint els consells i recomanacions del CoNCA com a guia. Els Comuns, a més a més, fan especial èmfasi en la relació entre Cultura i la investigació científica i sanitària.

Pel que fa al mecenatge, hi ha disparitat d’opinions, però tant el PSC com ERC, com Junts, com la CUP i els Comuns defensen que cal abordar aquest tema durant la pròxima legislatura. La CUP parla d’establir certes bonificacions fiscals per a iniciatives de mecenatge, patrocini i participació social, però no parla d’aprovar cap llei catalana. Per contra, el PSC, ERC, Junts i els Comuns sí que defensen una Llei de Mecenatge pròpia. ERC diu que caldria vigilar perquè no fomentés «l’elusió fiscal» i els Comuns reclamen que sigui el màxim de «consensuada» possible entre els agents culturals i tots els partits polítics. Per la seva banda, Junts és qui hi aposta més fermament prometen exempcions fiscals de «fins al 90%».

PSC

El Partit dels Socialistes de Catalunya presenta un dels programes culturals més complet, concret i ambiciós d’aquests comicis (al costat del dels Comuns Sumar) i, sens dubte, força més extens del que havien presentat fins ara en anteriors eleccions. Amb més d’una cinquantena de propostes abasten gairebé tots els camps de l’art i de la creació: des del patrimoni a l’associacionisme, passant per les indústries culturals clàssiques (arts en viu, audiovisuals, món editorial, etc.), sense oblidar els sectors que habitualment no es tenen gaire en compte ens els programes electorals com el galerisme, la creació d’arts plàstiques o l’arxivística.

Sorprèn que parlin explícitament de la Cultura com a «espai de batalles d’idees entre les forces progressistes i les de l’immobilisme i la regressió», vestint, així, de confrontació gairebé bèl·lica el seu discurs cultural. No obstant això, aposten per un Pacte Nacional per la Cultura, per agilitzar les cooperacions entre el Govern i l’administració local, i per la concertació entre el sistema públic cultural i la iniciativa privada i social. També reclamen una actualització urgent del Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya (el darrer data de l’any 2010) i defensen la descentralització cultural amb la posada en marxa, entre altres, d’un Consell de les Ciutats per la Cultura amb representació de les ciutats mitjanes catalanes.

Els socialistes defensen un cert retorn al model cultural del tripartit tot rescatant velles propostes com el projecte del Campus o la Universitat de les Arts (que englobaria tots els Ensenyaments Artístics Superiors del país); l’antiga xarxa de Centres Dramàtics Territorials; el Pla d’Arqueologia de Catalunya aprovat el 2009; el retorn al model de finançament anterior a l’any 2010 per a les Escoles Locals d’Art (públiques, privades o comunitàries); o la restitució de competències al CoNCA (com, per exemple, en l’àmbit dels ajuts a la creació) d’acord amb el seu model original, abans que fos esporgat pel primer govern d’Artur Mas.

El cap de llista del PSC a les eleccions del 12-M, Salvador Illa, durant una intervenció a Montmeló | Maria Pratdesaba / ACN

Entre les seves propostes més innovadores destaca la voluntat d’incorporar els establiments comercials emblemàtics dins la Llei de Patrimoni Cultural (que diuen que caldria reformar, com bona part de la legislació cultural vigent); la promesa de dotar tots els centres educatius de Catalunya d’una biblioteca escolar; la predisposició a sistematitzar i simplificar el sistema d’ajuts públics per adaptar-lo millor al calendari dels sectors culturals i que no depengui tant dels tempos administratius; o la creació de noves línies d’ajuts per a la mobilitat dels artistes (aposten fort per les residències de creació i d’intercanvi) i per al lloguer d’estudis i tallers per artistes amb rendes baixes. També volen engegar unes noves línies d’ajut per a les arts aplicades, és a dir, per aquells professionals que centren el seu art en l’àmbit educatiu, sanitari o social.

Com és habitual, en l’àmbit lingüístic els socialistes defensen la pluriculturalitat i el plurilingüisme de l’estat. Aposten per un model escolar trilingüe (català, castellà i anglès) no segregat i creuen que la política lingüística hauria de dependre directament del Departament de Presidència i no pas de Cultura. Igualment, volen impulsar una Llei de Pluralitat Lingüística de rang estatal i defensen la presència del català a les institucions europees.

Pel que fa al foment de l’ús social del català (i de l’aranès) creuen que cal limitar-se al que contempla l’Estatut de Catalunya, però aposten per dotar de més recursos el Consorci de Normalització Lingüística que, segons el seu parer, s’hauria de centrar més en la capacitació conversacional dels seus usuaris que en l’assoliment d’una titulació idiomàtica oficial. Reconeixen que l’ús social del català ha reculat i prometen crear un Observatori de la Llengua i un Consell Social de la Llengua per a revertir-ho.

ERC

Esquerra Republicana de Catalunya treu pit de la tasca feta els tres darrers anys des del Govern i garanteix una política cultural continuista en cas d’ostentar la conselleria de Cultura en la pròxima legislatura. El seu programa presenta una quarantena llarga de propostes amb especial rellevància de les polítiques lingüístiques i audiovisuals, dues de les línies estratègiques d’aquest mandat. Així, doncs, es compromet, entre altres, a desplegar el Pla de Cultura Digital 2026 –presentat fa tot just unes setmanes– i a mantenir l’aposta pels tres equipaments culturals de referència que han impulsat des del Govern: la Casa de les Lletres, el Centre de Cultura Digital de La Foneria, i el gran hub audiovisual del Catalunya Media City.

Els republicans també aposten, com els socialistes, per elaborar un nou Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya i prometen una nova línia d’ajuts per a la construcció i rehabilitació d’equipaments culturals municipals i associatius, així com ampliar les dotacions dels ajuts per a la programació d’arts en viu als micropobles i a les zones rurals que recentment s’han posat en marxa. També prometen donar suport als programes culturals que reforcin els vincles entre els territoris dels Països Catalans com, per exemple, la Xarxa Vives o les beques Joan Fuster, en una clara picada d’ullet a la situació política (i lingüística) del País Valencià i les Illes Balears.

Creuen que cal reformar un bon reguitzell de lleis i normatives, com la de Patrimoni, i es comprometen a recuperar el projecte de reforma de la Llei de Memòria Democràtica, que ja es trobava en tramitació parlamentària i va decaure a causa de l’avançament electoral, i la nova Llei de la Filmoteca de Catalunya que, tot i estar a apunt, no es va poder presentar al Parlament pel mateix motiu. Igualment, aposten per continuar els diversos plans d’impuls dels sectors creatius que s’han anat aprovant aquesta legislatura.

El candidat d’ERC, Pere Aragonès, en un míting a Lleida | Jordi Pujolar / ACN

Entre les seves propostes més innovadores destaca la voluntat de promoure la sardana i la rumba catalana com a Patrimoni Cultura i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO; la millora de les condicions laborals i salarials a l’Agència Catalana de Notícies; la promesa de desenvolupar un Pla d’Emprenedoria Cultural per a joves; la posada en marxa d’una Taula de participació cultural de Catalunya; la recuperació de l’arxiu històric de la Generalitat de Catalunya, actualment dipositat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó; o l’aposta ferma per promoure l’arquitectura catalana amb l’any 2026 com a horitzó, quan Barcelona serà la Capital Mundial de l’Arquitectura i es commemorarà el centenari de la mort d’Antoni Gaudí.

Pel que fa a l’àmbit lingüístic, asseguren que serà la prioritat del seu nou govern i, per això, prometen crear una nova Conselleria de Política Lingüística que culminarà el Pacte Nacional per la Llengua engegat aquesta legislatura. Defensen la immersió lingüística i la presència del català a les institucions europees i es comprometen a desplegar el decret del règim lingüístic del sistema educatiu presentat l’any passat per dotar de major seguretat jurídica als centres. Reconeixen que l’ús social del català ha reculat i, per això, fan especial èmfasi en la necessitat de garantir els drets lingüístics de la ciutadania en la seva relació ordinària amb l’administració (àmbit burocràtic, però també sanitari i judicial) i en el seu dia a dia (consum cultural, relacions comercials o empresarials, ús de noves tecnologies, oci, etc.).

Defensen la centralitat del català (i de l’aranès) dins el sistema educatiu i aposten per reforçar el Consorci per a la Normalització Lingüística i implicar entitats socials, sindicals i empresarials en el foment i la difusió de l’aprenentatge de la llengua. També aposten per desplegar un Programa de Formació Accelerada en Llengua Catalana per a Adults (FALCA) clarament orientat a formar els treballadors estrangers que s’insereixen de seguida al mercat laboral català, i prometen invertir 8 milions d’euros anuals per impulsar la subtitulació, el doblatge i la distribució de continguts audiovisuals en català.

JUNTS+

La coalició de Junts + Carles Puigdemont per Catalunya identifica la llengua i la cultura com a «nervi de la nació», és a dir, com «els elements conformadors més rellevants de la identitat catalana». És per això que assenyala la seva defesa com un objectiu prioritari del seu nou Govern i fa especial èmfasi en les polítiques lingüístiques i en les de difusió i promoció cultural entre els joves. El seu programa presenta una cinquantena de propostes en l’àmbit cultural, però n’hi ha moltes que són declaracions genèriques de millora sense cap concreció.

Els de Junts també posen l’accent en la importància de la diplomàcia cultural i defensen propostes com l’associació de cooperació interregional dels Quatre Motors per a la Mediterrània –que s’hauria de crear a imatge i semblança dels Quatre Motors per Europa, constituïda el 1988– o la posada en marxa, de forma efectiva, de la macroregió per fomentar la cooperació entre les dues ribes de la Mediterrània. També citen la necessitat de recuperar l’esperit d’algunes fites culturals endegades sota els seus governs, com la Declaració de Palma del 2017, que posava les bases per a la creació d’una xarxa estable d’intercanvi cultural entre Catalunya, València i les Illes Balears, o la Mancomunitat Cultural, impulsada el 2019 per la consellera Borràs i ampliada el 2022 per la consellera Garriga.

Algunes de les seves propostes coincideixen o bé amb els socialistes o bé amb els republicans. Així, doncs, com el PSC, defensen la simplificació dels tràmits administratius culturals, la creació d’una Universitat de les Arts i la incorporació dels establiments comercials emblemàtics dins la Llei de Patrimoni Cultural (que també diuen que cal reformar); i com ERC, reclamen l’arxiu històric de la Generalitat de Catalunya, actualment dipositat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Els juntaires, però, van més enllà i reclamen el retorn de les obres de Sixena al Museu de Lleida i altres documents ubicats a l’Arxiu General Militar d’Àvila i alguns que encara resten a l’Arxiu de Salamanca.

El candidat de Junts+, Carles Puigdemont, saluda el públic que segueix l’acte central de campanya del seu partir a Argelers | Nico Tomás /ACN

Entre les seves propostes més innovadores destaca la voluntat de promoure la sardana, la rumba catalana, els catifaires i el pessebrisme com a Patrimoni Cultura i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO; la creació d’un premi per a reconèixer la creació de continguts en català a les xarxes socials; l’elaboració d’un nou inventari de patrimoni cultural que també inclogui la protecció del patrimoni musical català; o l’aposta per formar en diverses disciplines artístiques als programadors culturals del país i en els diversos àmbits culturals al professorat.

L’àmbit lingüístic és el que té més pes dins del programa cultural de Junts. Defineixen el català com a «llengua pròpia i comuna» del territori i assenyalen el sistema formatiu com la clau per garantir el seu futur. Defensen la immersió lingüística i la presència del català a les institucions europees i aposten per la reciprocitat dels mitjans públics a tota la catalanofonia. Reconeixen que l’ús social del català ha reculat i, com els socialistes, defensen que la política lingüística ha de dependre de Presidència i no del Departament de Cultura; per tant, proposen traslladar allà la Secretaria de Política Lingüística creada durant aquest mandat.

Igualment, volen blindar el català com a llengua vehicular a tots els àmbits de la vida juvenil i fomentar la pràctica de la cultura popular d’arrel tradicional entre els joves «per garantir el relleu generacional de les nostres tradicions i del teixit associatiu del país». Aposten per reformar el Consorci per a la Normalització Lingüística i dotar-lo de més recursos i volen desplegar una nova regulació sobre les discriminacions per raó de llengua i incorporar la perspectiva lingüística en ajuts i subvencions, contractacions i licitacions públiques.

VOX

El programa de VOX no té cap apartat cultural específic i tant sols menciona la paraula «cultura» en vint-i-sis ocasions, cosa que ja és tot un avenç perquè a les eleccions del 2021 no ho feia ni un sol cop. La política cultura del partit d’ultradreta destaca sobretot per una defensa acèrrima del patrimoni militar i eclesiàstic, un clar rebuig al multiculturalisme amb tints xenòfobs i una alarmant censura i tergiversació de la realitat amb promeses delirants com la derogació de tota la legislació catalana sobra Memòria Històrica i Democràtica o la derogació de la Llei per garantir els drets de les persones LGTBI, aprovada el 2014, que titllen «d’amenaça per al benestar, la llibertat i el desenvolupament dels menors» (sic).

Ignacio Garriga, candidat de Vox, durant la roda de premsa a l’ACN amb motiu de les eleccions del 12-M | Joan Mateu Parra / ACN

Com a propostes innovadores només podem destacar el reconeixement de l’enoturisme com a activitat cultural i la defensa d’aquells entorns naturals i paisatgístics amenaçats per la implantació de projectes d’energies renovables. Com a curiositat, cal destacar que, tot i que defensen la tauromàquia, no prometen recuperar les curses de braus abolides a Catalunya des de l’any 2010 i es limiten a reivindicar els espectacles taurins que contempla la legislació vigent; és a dir, els correbous, els bous capllaçats o els bous embolats, entre altres.

En l’àmbit lingüístic prometen promoure l’aprenentatge, l’ús i la preservació del català, que titllen de «riquesa única del patrimoni cultural i lingüístic d’Espanya», i asseguren que, ara com ara, això es nega al castellà a Catalunya. Ara bé, segons el seu programa, aquesta suposada «promoció del català», implica suprimir les subvencions a entitats com Plataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valencià o l’Obra Cultural Balear i eliminar la Direcció de Política Lingüística de la Generalitat (un clar error del seu programa perquè actualment aquesta direcció no existeix, ja que ha augmentat de rang durant aquesta legislatura i ara mateix és una Secretaria).

CUP

La Candidatura d’Unitat Popular presenta un programa especialment garantista amb els drets laborals dels treballadors culturals i fa especial èmfasi en la política lingüística. La CUP aposta per «una gestió directa –pública i comunitària– dels serveis i equipaments culturals», motiu pel qual reclama la contractació directa del personal treballador dels centres culturals amb l’objectiu d’eliminar-ne les externalitzacions. Entre la trentena de propostes culturals del seu programa destaca l’aposta per implementar una Renda Bàsica Universal (RBU) que, segons diuen, ajudarà a «fomentar la creativitat, la producció i el consum cultural».

En la seva línia democratitzadora de la Cultura, la CUP defensa l’ús de llicències Creative Commons de les obres creades amb finançament públic i aposta per crear un ens públic de gestió de drets d’autor i una Agència de l’ISBN pròpia i pública. També volen una reapropiació cultural i esportiva de l’espai públic per part de la ciutadania (amb això coincideixen amb els Comuns) i aposten per combatre la «turistificació» de la cultura.

La cap de llista de la CUP, Laia Estrada, durant un acte electoral celebrat a Lleida | Maria Asmarat / ACN

Entre les seves propostes més innovadores destaca la promesa de dur les Cases de la Música o la Sala d’Art Jove arreu del territori i crear espais similars per a la resta d’arts (escèniques, literàries, cinematogràfiques, etc.); la creació d’un Conservatori del Litoral amb una dotació mínima de 10 milions d’euros anuals per adquirir i gestionar terrenys d’alt valor ambiental o paisatgístic al litoral; l’aposta per millorar la inspecció i auditoria del Departament de Cultura i les condicions de les licitacions per a les direccions de museus i centres d’art; o la creació d’una plataforma de la Cultura dels Països Catalans.

En l’àmbit lingüístic defensen, com ERC, la creació d’una conselleria específica de Llengua. Aquesta conselleria comptaria, segons la CUP, amb el 0,5% del Pressupost global de la Generalitat de Catalunya i tindria com a prioritat avaluar i emprendre mesures d’impacte lingüístic en l’atenció sanitària, els mitjans de comunicació i l’administració local. Igualment, creuen que el Codi de Consum de Catalunya s’hauria de reformar per incloure-hi els drets lingüístics digitals i defensen el dret dels treballadors d’aprendre el català en horari laboral, costejat per l’empresa.

Reconeixen que l’ús social del català ha reculat i parlen d’«emergència lingüística». Per combatre-la, aposten per blindar el català com a única llengua vehicular a l’escola, a la Universitat i en la Formació Professional. I com Junts volen introduir clàusules lingüístiques en la contractació i les subvencions públiques. La CUP també defensa la creació d’una agència pública de traducció i doblatge de productes audiovisuals i recursos educatius, i la difusió de programari traduït al català.

Comuns Sumar

El programa de Comuns Sumar és el que menciona més cops, i amb diferència, la paraula «cultura». Es reivindiquen com els abanderats dels drets culturals a Catalunya, assegurant que són els qui els van col·locar dins l’agenda política catalana amb mesures com el Pla de Drets Culturals de l’Ajuntament de Barcelona. Són els que presenten més propostes en l’àmbit cultural –una norantena– malgrat que, com en el cas de Junts, moltes són declaracions genèriques de millora sense cap concreció. No obstant això, també són els qui fan una millor i més acurada definició del seu model de Cultura i del sistema cultural que volen per al país, on fan una clara aposta per a la descentralització.

Com els socialistes, aposten per un Acord Nacional per a la Cultura i volen recuperar el model inicial del CoNCA, esporgat l’any 2010 pel primer govern d’Artur Mas. A diferència dels socialistes i dels republicans, no parlen d’actualitzar el Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya, però sí que proposen un nou Pla estratègic d’infraestructures culturals. Tampoc parlen de la Universitat de les Arts, però defensen la creació d’un Institut Superior de les Arts de Catalunya. Al seu programa fan especial èmfasi en l’ateneisme i l’associacionisme cultural, que volen reconèixer com a entitats d’interès nacional, i en les polítiques patrimonials o els museus adquireixen una especial rellevància «com a espais de creació i adquisició de coneixements i de generació i dinamització de la cultura». Tanmateix, coincideixen amb la CUP a l’hora de reivindicar una revisió en clau de gènere i colonial dels principals discursos culturals i museístics.

La candidata de Comuns Sumar a presidenta de la Generalitat, Jéssica Albiach, en un acte a Mollet del Vallès | Gerard Artigas / ACN

Entre les seves propostes més innovadores destaca la creació d’un Tiquet Cultural d’acord amb l’Indicador de renda de suficiència (IRSC); la conversió del carnet de biblioteques en un carnet multiús que garanteixi l’accés lliure als centres museístics i expositius públics; la resolució definitiva de la situació precària del Museu de les Arts Escèniques vinculat a l’Institut del Teatre; la creació d’un nou Pla Nacional d’Educació Mediàtica que promogui la capacitat de productors i consumidors de Mitjans de la ciutadania; l’aposta per un nou Hub de la Cultura, un centre referencial on es faciliti la investigació i la innovació tècnica i creativa dels professionals de la cultura; o la creació d’un bitllet combinat de transport públic (urbà i interurbà) amb l’entrada o visita a centres expositius, museístics, patrimonials, d’arts escèniques o musicals públics o suportats amb fons públics.

Aposten per crear una nova normativa per als mitjans locals i comunitaris que, segons ells, haurien de dependre del Departament de Cultura, i per acostar el bibliobús a tots els municipis que tinguin un centre escolar indistintament de la seva població (ara com ara, la llei indica que el bibliobús només pot prestar servei en municipis de més de 300 habitants). Igualment, defensen diverses polítiques patrimonials que inclouen la reforma de la Llei de Patrimoni per incloure-hi les pràctiques agrícoles i la posada en marxa de línies d’ajut patrimonial per a preservar la memòria oral. A més a més, volen destinar un 30% de l’1,5% cultural a la creació i un 20% de la taxa turística a la preservació i difusió del patrimoni.

Volen garantir la rotació dels treballadors professionals en les institucions públiques i o amb presència pública, tot obrint, de forma regular, convocatòries de caràcter públic i obert que vetllin per la rotació del personal tècnic, artístic i de programació, especialment, en els equipaments d’arts en viu, això és, escènics i musicals. També volen impedir les subcontractacions d’equipaments culturals basades en criteris econòmics.

Tot i que defensen la immersió lingüística, la unitat de la llengua i la presència del català a les institucions europees, sorprèn la seva tebior en l’àmbit lingüístic, contràriament als seus programes d’anteriors comicis. Reconeixen que l’ús social del català ha reculat i proposen combatre-ho amb un Pla Nacional del Català i l’Aranès, però més enllà d’això fan propostes força genèriques especialment centrades en l’àmbit audiovisuals i en l’ús de la comunicació social i administrativa.

El candidat de Cs, Carlos Carrizosa, i el seu cap de campanya, Jordi Cañas, saluden simpatitzant durant un acte de campanya a Barcelona | Jordi Pujolar / ACN

Ciutadans

Com en anteriors comicis, les propostes culturals de Ciutadans són força exigües. No tenen cap apartat específic en el seu programa i la paraula «cultura» tan sols apareix en vuit ocasions (en aquest sentit, fins i tot VOX parla més de Cultura que ells). Clar que el seu programa només consta de tretze pàgines amb un centenar llarg de mesures.

Destaca la seva proposta de promoure la diada de Sant Jordi com a Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO i la voluntat de fomentar les Cases Regionals repartides per Catalunya. Parlen de «cultura bilingüe catalana» i defensen la cultura dels ciutadans d’ascendència iberoamericana.

Pel que fa a la política lingüística creuen que cal compensar la presència del castellà a Catalunya i anivellar-lo amb la del català tot creant premis literaris específics per escriptors catalans que escriuen en castellà i fomentant noves ajudes a la creació que faci paritària la distribució de fons públics entre les creacions culturals en ambdues llengües. Volen aprovar una Llei d’Ús de les Llengües de Catalunya i defensen, com els socialistes, un model escolar trilingüe (català, castellà i anglès). També prometen eliminar les multes lingüístiques (amb efecte retroactiu) i els requisits lingüístics de tota mena.

El candidat del PPC, Alejandro Fernández, en una roda de premsa a l’agència EFE | Arnau Martínez / ACN

PP

El cas del Partit Popular és directament denunciable. Fins fa pocs dies encara no havia fet públic el seu programa electoral que, al final, només consta de nou pàgines i una cinquantena de mesures. Estem parlant d’un dels partits que, segons totes les enquestes, pot pujar més en vots i en escons a les pròximes eleccions. És immoral que no hagin fet públic el seu programa electoral fins pocs dies abans de les eleccions i amb la campanya electoral ja en marxa.

Sigui com sigui, com el cas de VOX i Ciutadans, el seu programa no té cap apartat específic per a la Cultura i, de fet, no la menciona ni un sol cop. L’única referència explícita que hi trobem és al punt número 47 del programa on assegura que cal fomentar la participació activa de la gent gran «en la vida social, cultural i cívica». La resta és un desert. Ara bé, en els debats celebrats aquests dies, sabem, pel seu candidat a la presidència de la Generalitat, Alejandro Fernández, que el Partit Popular també aposta, com el PSC, ERC, Junts i els Comuns per aprovar la Llei de Mecenatge i per enfortir la relació entre Cultura i Educació: «les grans inversions de futur d’una societat», segons va dir Fernández al debat de TV3.

Alhora

And last but not least, incloem en aquest reportatge un partit extraparlamentari per la singularitat de la seva proposta i perquè ha aportat idees a un debat electoral que han estat ateses amb sordina. Clara Ponsatí, Jordi Graupera i Anna Punsoda lideren un projecte que en clau cultural s’ha centrat sobretot en la defensa de la llengua catalana.

Alhora defensa una xarxa escolar 100% en català. En el seu programa declaren que «cal canviar el model present de falsa immersió, on només el 15% de les escoles i 17% dels instituts la practiquen». Defensem un model de doble xarxa escolar que estengui i garanteixi el dret a una educació 100% en català, sense distincions d’origen o situació econòmica, i faci avançar el català a l’escola «no-immersiva» actual. L’objectiu és passar, d’entrada, a un 30% d’escola immersiva. A la «no-immersiva», pretenen introduir una avaluació externa del nivell de català dels estudiants en diversos moments de l’escolarització. En cas de no superar-la, caldrà canviar el pla lingüístic de l’escola o institut. Tota la introducció d’elements immersius a l’escola serà incentivada amb recursos extra dels departaments d’Educació i Cultura. L’escola amb alta certificació lingüística serà incentivada perquè garanteix la igualtat d’oportunitats i el progrés econòmic i social.

També proposen altres mesures, com invertir 1.000 milions d’euros en un pla d’ensenyament de llengua i cultura catalanes remunerat per a tothom qui no ha gaudit del dret de passar per l’escola catalana democràtica. És un pla formatiu per trams, amb una retribució condicional a l’assistència i a la superació de proves de nivell cada dos mesos. L’objectiu és arribar a formar cent mil persones l’any.

Alhora sosté que calen 5.000 nous professors de llengua i cultura catalanes en els propers 10 anys. Per fer aquesta expansió, cal donar eines a les universitats i estímuls als joves que vulguin formar-se com a professors. També demanen limitar el castellà als mitjans públics i desqualificar per a contractes públics les empreses que no respecten la llengua en una línia similar a la de la CUP i Junts: «la contractació pública ha de tenir la política lingüística de l’empresa com a requisit».