Quan els joves pensen la IA

Hi ha una frase completament derruïda per reiteració i buidada de sentit per omissió, que és aquella que diu que el futur està en mans dels joves. Es repeteix, però rarament s’aplica. De fet, qui ens parla de futur són sempre adults, que des de l’experiència intenten endevinar com s’estructurarà un món que ells no hauran de construir. No val la pena ni llistar tots els cicles de conferències que reprodueixen aquest vici. Aquesta desviació, però, es redreça a Veus joves de la UPC explorant la sostenibilitat i la IA, un diàleg entre tres alumnes de la Universitat Politècnica emmarcat dins del cicle Més intel·ligents, més humans? Algoritmes, societat i cultura, que organitza l’Ateneu Barcelonès.

El debat s’inicia amb una pregunta genèrica, quasi innocent, que planteja el moderador Jordi Carrasco: Com viu la generació IA? Tant Gerard de Mas, Martina Massana com Òscar Molina donen una resposta coral. Tots tres estudiants s’autodefineixen com a tecnoptimestes. De Mas, provinent del Màster de Fotònica i doctorand amb una tesi sobre l’aplicació de models d’intel·ligència artificial en la conducció autònoma, considera difícil saber en quin moment es troba aquesta tecnologia. “Els avenços són constants, però el que està clar que la IA ens pot ajudar a progressar”, defensa el també físic.

Com amb tots els avenços científics, el que fa que el seu impacte sigui positiu o negatiu és l’ús que se li dona. És per això que és fonamental conèixer què pot orientar aquesta tecnologia cap al bé. Molina, estudiant de la primera generació del grau de IA de la UPC, té clar que un bon ús de la intel·ligència artificial exigeix educar a la població. Massana, del Grau de Dades, pensa igual: “Com més l’usi la gent, menys intimidada se sentirà”.

“Crec que no trigarem a veure una eina capaç de fer un diagnòstic global del cos, una IA que identifiqui totes les possibles malalties que puguis desenvolupar abans que et passin”.

Jordi Carrasco vol saber també quines són les novetats en el camp de la intel·ligència artificial que més engresquen als joves. Molina té molt clar que el que més el motiva són els avenços en el camp mèdic: “Crec que no trigarem a veure una eina capaç de fer un diagnòstic global del cos, una IA que identifiqui totes les possibles malalties que puguis desenvolupar abans que et passin”. Per a de Mas, que escombra cap a casa, l’aparició d’un cotxe autònom canviarà el paradigma actual del transport. Una possible xarxa de vehicles autònoms dirigida per un sistema centralitzat faria de la conducció un camp molt més sostenible, eficient i segur.

Un dels grans dubtes entorn de la IA és el seu impacte mediambiental. Abans d’entrar en debat, però, el moderador pregunta com s’implementa l’ecologisme dins dels diferents graus que ha estudiat cada alumne. De Mas, que va estudiar Física a la UB, culpa a la naturalesa teòrica de la carrera el fet que la sostenibilitat no hi tingui cabuda. Per la seva banda, Molina assenyala que dins del Grau de IA sí que es fa incís en l’immens consum d’energia que implica entrenar una IA; mentre que Massana addueix que a Dades es reforça constantment la idea que una optimització del temps porta a una optimització dels recursos, que es tradueix sempre en menys despesa. Pel que fa a com la IA pot ser un element clau en la lluita contra el canvi climàtic, tots tres ponents coincideixen que una intel·ligència artificial ben entrenada pot arribar a predir qüestions com el clima o la distribució òptima d’una ciutat, que a la llarga tindrien un impacte molt positiu en el planeta.

Una altra de les discussions sobre la IA gira al voltant de si de tant parlar-ne acabarem per humanitzar-la. La resposta de de Mas advoca per racionalitzar el debat: la intel·ligència artificial no és més que una sèrie de números, una matriu que troba seqüències amb què s’entrena, per més que pugui semblar humana. Massana simplifica l’explicació, adduint que com que estan entrenades amb dades humanes, semblen humanes. “Imiten molt bé, és la seva feina i la fan molt bé”, sentencia Molina, que també creu que no se li ha d’atribuir intel·ligència pròpia ni atorgar-li cap entitat.

“Cada cop que una aplicació està més a prop del mercat, hi ha menys informació. La recerca tendeix a la informació en obert, per tant, obrir la informació és sinònim de progrés”.

Un altre dels punts claus del col·loqui gira al voltant de si aquests joves senten algun tipus de responsabilitat per aportar nous valors a aquesta tecnologia. De Mas té clar que cal certa regulació a la IA, d’igual manera que aquesta generació nova de científics ha de començar a educar a la següent. Per la seva banda, Molina té clar que aquesta generació farà un desenvolupament més ètic de les noves tecnologies. De Mas, en aquest punt, també insisteix en la importància del model open source: “Cada cop que una aplicació està més a prop del mercat, hi ha menys informació. La recerca tendeix a la informació en obert, per tant, obrir la informació és sinònim de progrés”.

En aquest sentit, Jordi Carrasco qüestiona la manera com s’han desenvolupat certes IA, com el ChatGPT. De Mas té clar tot depèn del model; mentre empreses com Open AI, Microsoft o Google consumeixen moltíssim, hi ha d’altres que són molt més sostenibles. Massana apunta directament al sistema econòmic com a impulsor de l’explosió de les IA. “El model de creixement ha estat tan expansiu perquè la gent ho ha volgut, perquè ha utilitzat ChatGPT des del primer minut. El desplegament no és només culpa dels desenvolupadors”, assenyala l’estudiant del Grau de Dades. Molina opina igual, ja que creu que és inviable alentir l’ús de ChatGPT en el capitalisme.

Per concloure l’acte, els tres joves albiren un futur amb una IA completament desenvolupada. La visió és conjunta: tots tres imaginen una utopia on la tecnologia ha eliminat el dolor, el patiment, el treball i ha permès als homes abandonar-se a una vida hedonista. Això implicaria ser governats per intel·ligència artificial, que prengués totes les decisions, i la humanitat s’entregués al plaer. Segons veuen, s’aboliria la jornada de treball de vuit hores (de fet, qualsevol mena de jornada laboral) i la IA trobaria un mètode per erradicar totes les errades que fan que la vida en societat no sigui perfecta.