Po-la-co, po-la-co

La televisió pública espanyola ha estrenat una sèrie per a adolescents: HIT. És una de les grans apostes de la graella d’aquesta temporada. Es tracta d’una mena de Merlí però a l’espanyola. El protagonista és un exprofessor que fa conferències i que s’ha retirat del món de l’ensenyament, però la directora d’un institut on hi ha alumnes molt conflictius li demana que torni a la palestra. I ho fa.

Arrenca el primer capítol fent de guru de l’ensenyament, coneixem el tal Hugo Ibarra Toledo (que és el nom desplegat de l’acrònim HIT) sobre l’escenari amb una posada en escena que vol ser impactant. Es mostra com un guia espiritual del món de l’educació. Amb un to petulant i poc respectuós ven consells per a docents. Seu a l’escenari amb poca formalitat, armilla estreteta i samarreta de màniga curta per mostrar múscul; a més, duu els canells farcits de polseres per reblar el personatge amb un punt xaró. HIT s’adreça al públic parlant-los de tu, alliçona una oient i en el seu monòleg ja veiem cap a on tiren els guionistes. El protagonista fa sentències que volen ser progres però que a dia d’avui ja no ens enganyen: és el discurs que atia l’odi i que busca la confrontació. És el discurs de la majoria dels partits espanyols.

Relacionar el nacionalisme amb el terrorisme és pervers.

Parafrasejo la sentència: ‘El capitalisme voraç engrandeix cada vegada més la bretxa entre rics i pobres. Tenim una banca corrupta. Una classe política que no està a l’altura. El creixement de la ultradreta. Jihadisme, terrorisme, nacionalisme… estem ben entretinguts amb tot els ‘ismes’.’ Comencen forts… Perquè ‘feminisme’, per exemple, també acaba amb –isme.  Bé, el fet és que es posa al mateix sac el jihadisme, el terrorisme i el nacionalisme. I en dir que estem entretinguts amb tots els ‘ismes’ entenem que els engloba tots. Per si hi ha algú en té algun dubte, el sufix –isme fa referència a una teoria, un corrent artístic o una doctrina i es pot fer servir per expressar una idea tant inclusiva com exclusiva. Esperonar els joves perquè aixequin els ulls de les pantalles i es mobilitzin és interessant, però fer-los confondre amb arguments reduccionistes i demagogs és un despropòsit. Relacionar el nacionalisme amb el terrorisme és pervers.

Però el professor no s’atura aquí, el discurs va carregat d’un lèxic bèl·lic que també trobem en el dia a dia del llenguatge dels polítics espanyols. Perquè, segons HIT, els joves ‘Encara poden disposar d’una arma: nosaltres’. Els professors som una arma? De debò que calia usar aquesta terminologia agressiva? Un docent no és una arma sinó que proporciona un coneixement, unes eines i és un simple guia que acompanya l’alumne en el seu procés d’aprenentatge.

I la trama continua i descobrim una escola amb problemes, una part de l’alumnat és molt violent i entre els estudiants hi ha ‘el català’: un noi amb motxilla groga vestit amb estètica neonazi. En el segon capítol ja arriben els insults ‘Calla, polaco’ li etziba una noia i a continuació tots a l’uníson li diuen ‘po-la-co, po-la-co’; així, pronunciant bé cadascuna de les síl·labes i projectant la veu amb ràbia. I d’aquesta manera, coneixem el catalanet estigmatitzat, que és violent i forma part del grup d’estudiants que HIT considera que estan ‘malalts’.

Perquè entengueu millor el personatge, us presento Gus ‘el polaco’. És fill de pares separats i fa poc que es va traslladar a Madrid amb la seva mare. La directora i HIT tenen una conversa que ho diu tot sobre el noi:

– I com s’ha adaptat?
-Bé, doncs com ha pogut, per a la majoria és el ‘polaco’, el separatista, el català.
-Baralles?
-Ja t’ho pots imaginar… i bregues amb algun professor, també. Amb la Lurdes sobretot, la professora d’història.
-Qüestions polítiques, suposo.
– És clar, va penjar una estelada a la façana del col·le. No, però ha tingut molts problemes a Barcelona, l’han detingut diverses vegades. Nucli dur. Aquí se sent a territori enemic.

I aquesta és la manera que han trobat per estigmatitzar un adolescent català. Ells i nosaltres i fem que l’esvoranc s’engrandeixi més i més. Podien haver decidit fer pedagogia i explicar als espanyols què passa a Catalunya, però han escollit comparar els independentistes amb terroristes. El noiet parla amb la seva mare en català i els subtitulen. Ho tenien millor que mai per mostrar la diversitat i riquesa lingüística que hi ha a l’Estat espanyol, però lluny de bones intencions, el cert és que als guionistes els va millor que parlin així per mostrar com n’és de separatista, el catalanet.

La conclusió és que els espanyols, a més de no voler mostrar la realitat, no han entès res… Qui penjaria una estelada en una façana d’un col·le de Madrid?

La conclusió és que els espanyols, a més de no voler mostrar la realitat, no han entès res… Qui penjaria una estelada en una façana d’un col·le de Madrid? Gus, el xiquet amb motxilla groga, fill de pares separats (valga’m Déu), que a casa parla català i que és del nucli dur? Perquè imagineu, potser devia votar l’1-O i el van apallissar, o potser va participar a la Via catalana amb una samarreta de l’ANC, o potser va córrer davant dels grisos (perdó, ara se’n diuen Mossos) vés-a-saber-què-devia-fer-quan-vivia-a-Barcelona… Us l’imagineu tallant la via de l’AVE o col·lapsant l’aeroport? Jo el veig més aviat a la Meridiana!

I ateses les circumstàncies, dono la raó als guionistes amb una cosa, de ben segur que si existís un Gus processita que tothom coneix pel ‘po-la-co’ sentiria que aquesta Espanya és territori enemic!