Per què van assassinar Lyra McKee?

Guanyadora d’un BAFTA per la sèrie documental de la BBC This World (2004), Alison Millar arriba al DocsBarcelona 2023 amb el retrat de Lyra McKee, reconeguda periodista i escriptora irlandesa que va ser assassinada amb només 29 anys en un aldarull de la nova IRA, el 17 d’abril de 2019 a la ciutat de Derry. Lyra (2022) explora la trajectòria d’aquesta jove, compromesa amb causes de justícia social i amb la veritat històrica, a través d’imatges d’arxiu, textos personals i periodístics, xerrades i gravacions de veu de la mateixa protagonista. El documental és una oportunitat única per conèixer la vida, i per desgràcia, també, les circumstàncies de la mort, d’aquesta activista pels drets LGTBIQ+.

Lyra McKee va néixer a Irlanda del Nord el 1990, enmig d’un context social tenyit pel conflicte i el terrorisme militar exercit per l’IRA fins al 1998, any que es va signar un acord entre els governs britànic i nord-irlandès que prometia una treva a la ciutadania: un futur per als seus fills i l’esperança de prosperar socialment. L’aparent finalització d’aquesta confrontació va deixar tota una generació de joves trasbalsats per la violència, una generació marcada pel suïcidi, tal com va explicar la mateixa Lyra en un aclamat article d’investigació publicat l’any 2016 a The Atlantic. Segons relata, ella va ser amiga i companya d’algunes de les persones que van decidir llevar-se la vida en els anys posteriors a la signatura de l’Acord de Divendres Sant. Un altre dels seus textos més reivindicats és una carta publicada en un blog el 2014  dirigida a la Lyra de 14 anys, on parla sobre l’experiència de ser una adolescent queer en una ciutat com Belfast durant els primers anys del segle XXI, de la qual posteriorment es va fer un curtmetratge.

Millar, distingida documentalista també irlandesa, navega per un seguit de records protagonitzats per la Lyra: l’acompanyem durant diferents etapes de la seva vida, des de la seva infantesa a Belfast rodejada de la seva família fins als seus viatges amb la seva parella, passant per diversos reconeixements professionals, com l’entrega del premi pòstum al seu compromís i coratge com a periodista a la cerimònia de premis de la premsa britànica. Ens apropem de forma honesta i íntima a McKee: per exemple, en un dels moments més còmics de la pel·lícula, explica que quan va sortir de l’armari amb 20 anys, a la seva mare li preocupava més que estigués embarassada que no pas la seva orientació sexual. 

Intercalats en aquestes imatges nostàlgiques, escoltem els testimonis de la seva germana gran, la seva mare i la seva parella sentimental, tres persones que comparteixen amb nosaltres un dol forçat i indefinit pel qual ningú les ha preparat. Malgrat la duresa d’algunes escenes, sobretot les protagonitzades per Joan (la mare), el documental té la voluntat de ser un crit eixordador a la fortalesa, l’autoacceptació i la creença en una mateixa. Lyra va ser una jove riallera, amb una vitalitat contagiosa que traspassa la pantalla i amb la certesa prematura de saber a què volia dedicar la seva vida: a explicar històries.

El documental, que va guanyar el premi del públic al Festival Internacional de Cinema de Cork, es va poder veure el mes de maig als Cinemes Aribau dins la Secció Oficial Panorama del Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona. Aquest mes d’octubre és el doc del mes i podeu consultar el calendari de projeccions aquí.