Manual anticorrupció per a partits polítics

14.09.2015

Permetin que faci una llista a la manera que les entén Umberto Eco, és a dir, vertiginosa. Cas Palau, 2009, capses de documentació sortint a corre-cuita del Palau de la Música. Cas 4F, 2011, libre de registre de detinguts desaparegut sense explicació possible. Cas Bagó, 2012, ús de la contractació com a estratègia d’autenticació de concessions fraudulentes. Cas Innova, 2012, tres quarts del mateix. Cas Mercuri, 2012, corrupció urbanística i recerca d’expedients d’obres. Cas Pallerols, 2013, finançament il·legal de partit polític. Cas 3%, presumpte finançament il·legal de partit polític, carpetes perdudes i documents destruïts a la trituradora de paper. Cas Pretòria, 2009, més corrupció urbanística i hores de registre a l’interior d’un ajuntament. Cas Pujol, 2014, diners no declarats a Andorra, comissió d’investigació parlamentària i lentitud inaudita del departament de Governació a proporcionar la documentació sol·licitada. Podríem seguir. Perquè no se m’acusi de centrar-me només en Catalunya, els diré que la llista a l’Estat Espanyol és llarguíssima, papers de Bárcenas, cas Gürtel, cas Nóos, operació Púnica, Emarsa, Pitiusa, Pokémon, Dívar, Alcorcón, targetes Black, … inacabable. Un punt en comú en tots aquests casos, la documentació. La documentació absent, que no s’ha trobat o simplement no s’ha realitzat per a no informar d’operacions fraudulentes. La documentació existent, produïda en forma autèntica per a blanquejar una acció il·legal, falsificada. En tots els casos, la documentació, i a darrera la dificultat de tenir-la per a jutjar pertinentment el comportament irregular. Documentació mal gestionada o, el que és pitjor, voluntàriament mal gestionada. Primera conclusió: la gestió documental no està ben vista en entorns amb comportaments corruptes perquè, en el fons, promou accedir a la informació massa fàcilment.

La nostra corrupció de cada dia | Kap

 

M’adreçaré ara a partits polítics. Estem en plena campanya electoral i és pertinent que ho faci. Em direu, què té a veure la llista vertiginosa d’abans amb això? És indubtable la connexió entre la voluntat de benefici del corrupte amb la cooperació del polític de torn que permet derivar-hi diner públic. Per això són casos escandalosos, diners de tothom repartits entre alts càrrecs, polítics electes i empresaris amb “influència”. M’adreçaré, per tant, a partits polítics, però sobretot als seus polítics perquè l’àmbit de les fundacions i dels partits polítics sembla sempre un territori hostil a la bona gestió documental. Quina és la realitat d’aquestes entitats? No la sabem i la volem saber. Segur que hi ha també bones pràctiques. Però hi ha maneres molt bones de saber com es troben aquestes organitzacions i que de ben segur permetrien als seus responsables capgirar la imatge d’opacitat que solen destil·lar. Que els partits polítics i les seves fundacions demostrin que disposen d’un sistema de gestió documental, que mostrin quins instruments de descripció tenen, que mostrin una relació exhaustiva de la documentació eliminada i que facin visible tot allò que la modificació de la llei d’arxius i gestió documental ha proposat en el seu nou article 35, serà un excel·lent exercici de transparència i ajudarà a construir un nou marc de confiança. Faré una llista d’accions bàsiques a realitzar:

 

Una transparència connectada a la gestió documental.

No es tracta d’una proposta teòrica, es tracta d’una exigència legal estipulada a la llei 19/2014 de transparència catalana. Als seus articles 5.2, 5.4, 6.1 i 19.3 observaran totes les exigències legals per no simplificar l’exercici de la transparència en la mera publicitat activa. Connectar la informació del portal de transparència del partit polític a la documentació autèntica, original i fiable serà un veritable exercici de transparència a fons. Sí, la documentació que es troba a les oficines de gestió. La gestió documental és la metodologia que permet realitzar aquesta connexió entre la transparència activa i la fins ara anomenada transparència passiva, la dels back-office. Cal apostar per una concepció de transparència transversal de baix a dalt, és a dir, del document original a la seva publicitat, no pas a l’inrevés. Si prioritzem el portal per sobre de l’organització interna acabarem amb un portal difícilment actualitzable, amb informació incompleta i sobretot, amb informació no verificable. La connexió, el nexe, entre transparència i gestió documental és ineludible.

 

Dotar-se d’un servei de gestió documental i arxiu.

Què millor per poder realitzar la connexió del punt anterior que disposar d’un servei de gestió documental i arxiu. Disposen de la llei 10/2001 d’arxius i gestió documental per a inspirar-s’hi. Convé no confondre aquest servei amb els serveis de documentació que solen disposar certs partits polítics i moltes fundacions. No és el mateix. No és el mateix la documentació d’origen cognitiu que la de natura jurídica. No és el mateix la biblioteca, els cartells i els fulls de propaganda, que la documentació administrativa i la pròpia de l’activitat de l’organització. Poden ser gestionades a la vegada, però amb la metodologia aplicada a la de natura jurídica, no a la primera. Ambdues informen, però només la segona protegeix de drets jurídics. Aquesta és la que serveix per retre comptes i per demostrar la nova confiança que convé reconstruir. Aquest servei no és un arxiu històric. L’arxiu històric, en tot cas, forma part d’aquest servei. No separin la gestió administrativa de la gestió de la documentació històrica. El nou article 7.1 de la llei d’arxius i gestió documental inclou la documentació inactiva en una gestió unificada, tranversal i total. Una visió holística necessària per evitar entendre l’arxiu com un centre de documentació històrica orientada a la intepretació del passat. No. Els arxius, amb la legislació a la mà i amb la manera que la professió arxivística els entén a l’actualitat, són memòria històrica però sobretot gestió per a l’eficiència de l’accés a la informació i la transparència.

 

Disposar d’una política de gestió documental i fer-la pública.

Com demostrar que s’està fent la feina ben feta? Evidentment disposar del servei de gestió documental i arxiu ajudarà, però el més important és mostrar, fer pública, la política de gestió documental. Aquest document base és necessari per començar a avaluar el sistema de gestió que disposa el partit polític. Es pot fer més o menys complet, però s’ha de fer visible i públic. Si cal, al portal de transparència que ara disposi el partit. Al web corporatiu també es pot posar si no es disposa del primer. Què ha de disposar aquesta política? Principis, responsabilitats, tècnica utilitzada i instruments de gestió. Tot allò que descriu amb detall què es fa amb un document des de la seva creació, a la seva gestió administrativa, a la seva ordenació, classificació i descripció, i a la seva difusió i preservació. Un continuum d’accions que permeten conferir a la producció i gestió dels documents d’un procediment certificable. Per on començar?

I en Millet, anar campant...

 

Disposar dels professionals adequats.

Disposar dels professionals adequats és absolutament necessari. Ningú començarà a construir un edifici amb un aparellador, sinó amb un arquitecte. Ningú es curarà completament d’una malaltia amb un infermer, sinó amb un metge. Per a disposar d’una bona política de gestió documental i posar-la en pràctica calen arxivers-gestors de documents, no informàtics o altres figures, que no faran mai el mateix. Dues denominacions d’una mateixa figura professional preparada per a conferir tot allò que la legislació preveu i tot allò que metodològicament és necessari. Tenen dubtes d’on trobar el millor professional? Parlin amb l’Associació d’Arxivers – Gestors de Documents de Catalunya i rebran l’assessorament i el guiatge necessari.

 

Adherir-se a la Declaració Universal sobre els Arxius.

Per acabar un pas que permetrà al partit polític incloure en el seu ideari els principis bàsics d’una bona gestió documental. La Declaració Universal sobre els Arxius va ser adoptada per la UNESCO el 2010 com a la declaració de principis que mostra la importància dels arxius i la gestió documental a les nostres societats. Ha estat adoptada pel Parlament de Catalunya el juliol del 2013, essent la primera cambra legislativa del món en fer-ho, i des d’aleshores quaranta-set organitzacions, entre ajuntaments, consells comarcals, diputacions, col·lectius professionals i empreses privades, s’hi han anat adherint a Catalunya. En ella hi trobareu l’esperit que mou als arxivers – gestors documentals a creure en una transparència a fons, a potenciar un accés lliure i obert a la informació, a potenciar els mecanismes que han de permetre retre comptes i retrobar la documentació original necessària per a fer-ho, a produir documentació autèntica i fiable i a evitar, així, la mala praxi i la corrupció. Adherir-se en aquesta Declaració és un acte que permetrà augmentar la vostra credibilitat com a organització política i seguir construint un espai de convivència democràtica per i, sobretot, amb la ciutadania.

Segona conclusió: si comencen per casa seva serà més senzill exigir aquest sistema de certeses i rendició de comptes a les organitzacions públiques on vagin a treballar. La voluntat política és important. A hores d’ara, en aquesta matèria i a la llum dels programes electorals que han anat presentant, no hi és. Què hem de pensar? Que no ho entenen? O que entenen massa bé el poder de la documentació ben gestionada per a desvelar la veritat? Prenguin nota.

 

Joan Soler és President de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. Noticia d’avui al diari Segre de Lleida “NO DAN ABASTO A CONTESTAR. Algún grupo de la Paeria se ha quejado de que el gobierno no responde a sus peticiones. Desde la Paeria contestan que no dan abasto para atender peticiones porque solo el Comú exige 179 informes y CIU 77, por citar a los que más reclaman. Y piden contratos que se remontan a 1993. Iran contestando.”

    • Bones Alfred. Aquesta és una de les conseqüències magnífiques de focalitzar la transparència en el procediment de la sol·licitud d’informació pública i no pas en com resoldre de la millor manera. Per això reclamem sistemes de gestió documental, a partits polítics aquí, per en general a qualsevol organització pública, perquè la resolució sigui àgil, efectiva i de qualitat. Sobretot això, de qualitat, amb la informació autèntica i fiable. Si no és així, façana, façana i façana. La transparència a Catalunya s’està quedant en el procediment de sol·licitud, en la tecnologia del portal web i en l’autocomplaença política. Nosaltres reclamem transparència a fons, fins al back-office. I en aquest entorn els arxivers – gestors de documents en som els màxims experts. Gràcies en tot cas pel teu comentari!

  2. Els que se l’haurien de llegir o bé no se’l llegiran o s’ho passaran per l’engonal. I els altres, no els hi cal …

  3. El Grup Impulsor del Parlament Ciutadà, acaba de fer pública una Proposta de Pacte Social Contra la Corrupció v.1.3

    La podeu consultar online a aquesta adreça web.
    http://parlamentciutada.cat/proposta-de-pacte-social-contra-la-corrupcio-v-1-3/

    Podreu adherir-vos
    com a entitat : http://parlamentciutada.cat/adhesio-entitats/

    com a particulars: https://www.change.org/p/candidats-a-les-eleccions-a-catalunya-volem-que-us-adheriu-al-pacte-social-contra-la-corrupci%C3%B3-i-us-comprometeu-en-els-seus-continguts?recruiter=375103692&utm_source=share_petition&utm_medium=email&utm_campaign=share_email_responsive

    En qualsevol cas, ja és hora de passar de les paraules als fets: Ens adherim? Fem que els polítics es comprometin?

    Ànims i divulgueu aquesta iniciativa!!