Fragmenta: llibres per a la saviesa

Ignasi Moreta és director literari de Fragmenta Editorial, segell que va fundar ell mateix amb Inês Castel-Branco l’any 2007. En pocs anys Fragmenta s’ha situat en el panorama editorial amb una personalitat molt definida, probablement perquè ha estat capaç d’omplir un buit o de crear un nou espai que abans no existia, o no concebíem que pogués exisitir: el del llibre religiós no confessional. Avui dediquem els tres articles de l’speaker’s corner a Fragmenta. El primer text, signat pel mateix Ignasi Moreta, és una presentació del seu projecte editorial. També ressenyem dos títols recents d’aquesta editorial. El llibre de la creació, clàssic de la tradició talmúdica, que ha traduït Manuel Forcano i El zen, de Raquel Bouso.

No tot val el mateix. Cauen dogmes, catecismes, formulacions tingudes per immutables… A molts els cau «la fe de mis mayores» (Machado), una fe rebutjada potser per dolorista, o per alienadora, o per infantil. Cau tot allò que no resisteix l’examen de la sospita, de la centralitat del subjecte emancipat, de la consciència, de la llibertat.

I, tanmateix, després de totes les caigudes, constatem que no tot val el mateix. Si ningú no acceptaria que un llibre de física nuclear fos escrit per un mosso de magatzem sense estudis superiors, ni que un manual d’enginyeria tècnica fos signat per un professor de literatura, ¿per què, en canvi, en la religió impera tan sovint el «tot s’hi val», el dilentantisme, la falta de rigor? Sí, ja ho sé, Déu ha revelat als senzills el que ha amagat als entesos, i, aplicant-se a si mateixos aquesta sàvia formulació evangèlica, tropes d’indocumentats es creuen que el món està esperant les seves brillants cavil·lacions sobre l’univers, els déus i els homes. A mi em sembla, però, que els senzills de què parlava Jesús eren uns altres…

Hem fet bé de fugir del segrest del sagrat per part de les elits sacerdotats, però erraríem si penséssim que, en conseqüència, tot té el mateix valor a l’hora de traçar un camí espiritual. No és el mateix realitzar una recerca existencial en companyia d’un Raimon Panikkar, o d’una Marie Balmary, o d’un Ramon M. Nogués, o d’un Lluís Duch, o d’un Xavier Melloni, o d’una Laia de Ahumada, i continuaria citant tots i cadascun dels autors que han publicat a Fragmenta, que fer-ho en companyia d’un banal llibre d’autoajuda. No tot val el mateix. Diguem-ho d’una manera més taxativa encara: alguns valen més que altres. I quan dic «valdre» no estic fent un judici de la persona o de les intencions: deixo a Déu (o als déus) el judici sobre la bondat dels cors. Quan utilitzo el verb valdre en el context del món del llibre en l’àmbit de les religions, em refereixo òbviament a la capacitat dels autors per orientar amb encert en la vida de l’Esperit i per il·luminar en l’estudi de les religions. En això, no tots valen el mateix.

Sotmesos com estem a un autèntic allau d’informació, l’editor hauria de ser vist com un prescriptor de lectura: algú que aposta per uns textos concrets que considera que es destaquen en la selva informativa que habitem. L’editor, com el periodista, com el crític, com el llibreter, com el bibliotecari, intenta distingir entre la massa de la informació aquells textos que poden ser font de coneixement i, més encara, de saviesa. Per això, la decisió de publicar o no un determinat llibre no pot ser mai una opció frívola motivada per conveniències, per compromisos o per factors d’ordre exclusivament comercial.

Això no vol dir que decidim publicar o rebutjar un manuscrit fent abstracció de qualsevol mena de consideració comercial. No és així ni seria bo que fos així. En una ocasió ens van preguntar per televisió, a tres o quatre editors, si algun cop havíem publicat determinats llibres sabent que no els vendríem. La resposta fàcil era dir que sí: que fèiem grans aportacions a la cultura i al país amb edicions poc comercials. Però jo crec que l’aportació a la cultura no es fa publicant un llibre que no interessa a ningú, sinó aconseguint lectors per als llibres que ho mereixen. I vaig donar un exemple concret: la Demostració a Teòfil. El mèrit d’aquesta publicació no és la gosadia d’imprimir un llibre de set-centes pàgines de gran format amb notes a peu de pàgina i amb la meitat del text en grec. El mèrit rau a aconseguir que es venguin 1.200 exemplars d’aquest llibre. L’aportació a la cultura no es fa merament amb la publicació de llibres minoritaris, sinó aconseguint lectors per a llibres aparentment minoritaris. La producció no és suficient: cal apostar amb decisió per la promoció d’aquells llibres pels quals hem apostat.

Fragmenta va iniciar el seu itinerari l’any 2007. Des d’aleshores hem publicat 43 llibres en català i 14 en castellà. Darrere de cada llibre hi ha un autor, un conjunt d’idees, una pulsió per comunicar, una ànima. L’espai de què disposo m’impedeix parlar de cada llibre. Però sí que voldria destacar l’interès de cadascuna de les col·leccions. A Assaig hi publiquem llibres d’assaig contemporani sobre religions, des d’autors ja clàssics (com Maragall o Eliade) fins a noves veus (com Melloni o Otón). A Introduccions presentem petites monografies sobre religions concretes o sobre temes transversals. A Sagrats i Clàssics pretenem aplegar els millors textos generats per les religions. A l’Opera Omnia Raimon Panikkar recollim el llegat intel·lectual del filòsof i teòleg contemporani més lúcid i internacional de les nostres lletres. I a Fragmentos oferim al públic lector castellanoparlant moltes obres publicades a les altres col·leccions i alguns assaigs escrits directament en castellà.

Tots aquests llibres estan al servei de la cultura i de les religions. Tant de bo que siguin també, per al màxim nombre de lectors possible, vies d’accés a la saviesa.

Article publicat a la revista Dialogal.