La llençolà

Ferran Torrent explicava al programa de RAC1 La primera pedra què significa aquest terme valencià. El Diccionari normatiu valencià el defineix de la següent manera: «[col·loq.] Joc eròtic en el qual un grup d’hòmens s’asseuen al voltant d’una taula, de manera que la part inferior del cos quede tapada per un llençol gran, i després una persona situada davall de la taula practica una masturbació a un dels participants, que ha de fer creure als altres que no és ell qui rep l’estimulació genital». A continuació podeu llegir les paraules de Torrent.

“M’agradaria parlar del Diccionari normatiu valencià. És molt important fullejar-lo, em sembla a mi. Jo vos recomane que entreu a la web i que punxeu paraules, us quedareu sorpresos de veure la quantitat de vocables que tenim els valencians. Bé, doncs, avui us volia explicar què és la llençolà, que ve de llençol. Es tracta d’un joc eròtic —jo diria més aviat pornogràfic—. Imagineu-vos que estem en una taula rodona, amb la vista fixa al centre de la taula. A sota, una senyora (o una senyoreta), o, si fos el cas, un senyor o un senyoret, de tant en tant, li estira suaument el penxollet a algú. N’hi ha diferents versions, en una s’estira, a l’altra es xarrupa: aquesta última, però, és més perillosa.

La llençolà és un joc que un meu tiu ja explicava en la seva època perquè ja té molts anys. Deu ser de quan no hi havia televisió. Suposo que es reunirien tots i posarien el braser, o potser no —perquè la senyoreta no es cremés el cul—. Només que feu un gest, o se us escapi el riure perquè esteu molt contents que us estirin el penxollet, us tocarà a vosaltres pagar.

Hi pot haver més d’una persona a sota, en funció de la mida de la taula. Si és com la que té l’arquebisbe de València, que és molt llarga, aleshores es podrien trobar quatre senyoretes i tot! Aquesta tradició, malauradament, s’ha anat perdent. Però vaja, nosaltres, que estem per la cosa folklòrica, intentarem recuperar-la”.