Fake Neus

27.10.2018

Aquesta setmana el PDeCAT ha publicat un nou pamflet titulat El RUN RUN! I l’ha repartit al metro com un full volander. La publicació, dedicada a escarnir la gestió de l’alcaldessa Ada Colau al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona, imita volgudament el format i registres de la premsa groga sensacionalista i porta per subtítol “El diari que l’Ajuntament no vol que llegeixis”.

S’hi denuncia el retrocés econòmic de la ciutat, la degradació urbana, i un suposat favoritisme dels comuns envers unes cooperatives del carrer Casp mitjançant uns ajuts poc transparents. La imatge de Colau, destacada a portada, hi surt fins a set vegades, en la majoria dels casos retratada en fotos grosses i amb expressions facials que no l’afavoreixen. Com a alternativa a Colau se’ns presenta Neus Munté, que hi surt en dues fotografies, una de gran i una altra de petita.

Deixeu-m’ho dir d’entrada, el producte és d’un mal gust editorial terrible, i només per això ja és indigne de l’espai electoral que representa el PDeCAT, un partit de gent suposadament educada, que advoca pel diàleg, el civisme i el respecte als valors democràtics. Passa que a banda de ser indigne, és un error polític i un acte fallit de propaganda electoral.

En lloc de fer una publicació amb valor propositiu, el Partit Demòcrata s’acarnissa contra l’adversari polític, i ho personalitza tot en una persona que ha demostrat dia rere dia que més estima guanya i més carisma atresora com més baixos són els atacs que rep. Posar set fotografies d’Ada Colau en una revista de vuit pàgines no fa més que reforçar una realitat incontestable: la moneda de Barcelona porta avui l’efígie d’Ada Colau. El Run Run! del PDeCAT reforça el seu adversari polític.

En segon lloc, hi ha allò de la biga als ulls del veí. Com pots dedicar les dues pàgines centrals de la publicació a denunciar una suposada transfusió opaca de 2 milions d’euros a 18 cooperatives de treball quan t’acaben d’expulsar del grup ALDE al parlament europeu perquè tens un judici pendent per corrupció de milions d’euros pel cas Palau? I el que és pitjor: fer-ho amb un registre periodístic que s’apropia de tots els tics i clixés del tabloide sensacionalista i de les fake news.

“Ens hem conjurat amb Forn, Jordi Sánchez i Mascarell per treballar units”, diu Munté a l’entrevista que li dedica el partit a la penúltima pàgina d’El Run Run! A mi em costa de creure que Jordi Sánchez o Quim Forn, que són a la presó i han estat víctimes de les fake news de la caverna mediàtica espanyola, vegin amb bons ulls una publicació tan matussera… Si algun dia Quim Forn vol ser alcalde de Barcelona, podrà presentar-se a les municipals sense denigrar a ningú.

Neus, allunya’t de les Fake News i d’aquests Spin Doctors que t’amaguen a la penúltima pàgina. No t’han explicat que avui les eleccions es guanyen a les xarxes socials i no imprimint prospectes que s’emporta el vent? Sabeu distingir un adversari d’un enemic? Heu preguntat als vostres votants si estarien disposats a mantenir Ada Colau al consistori a canvi d’un pacte amb els comuns que garantís la governabilitat al parlament? O potser esteu tan esgrogueïts que ja doneu per fet que tard o d’hora ressuscitarà el tripartit?

Jo també porto el llaç, però aquest no és el meu groc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Un dels problemes greus d’Espanya és que la cosa política es manifesta amb l’odi. Hi ha una incapacitat generalitzada de interiortizar que si tots volem el millor pel país o per la ciutat no hem d’odiar a l’adversari perquè tenim l’obligació de pensar -o fer-ho veure- que l’altre vol també el millor, per tant, l’altre és només un adversari. No tenim sort, els unionistes ens odien i pensen que volem el pitjor per Espanya i a Catalunya s’ha establert que l’odi envers Ada Colau perquè no és prou independentista. Si vaig per feina he de dir que no comparteixo el que Colau ha fet sobre certs possibles hotels i no ha estat prou ferma amb els top manta, però aquests darrers són una herència convergent com també ho és el descontrol dels pisos turístics.