Bones i males feministes?

Ahir Núvol publicava l’article ‘Aurora Bertrana i les esquiroles del vici’ de Mònica Boixader, que qüestionava el feminisme de l’autora i el contraposava al d’altres dones de la seva època. Iolanda Batallé, editora de Rata_, que ha editat Paradisos oceànics de Bertrana i aviat publicarà també la seva obra sobre el Marroc, respon aquí a l’article de Boixader.

Aurora Bertrana no va ser mai, ni ho va pretendre, una militant feminista. Però això no vol dir que, vista des de l’actualitat, la seva vida i la tenacitat amb la que va continuar escrivint, no ens puguin resultar estimulants a tantes dones que lluitem contra la misogínia i el masclisme enquistats en la nostra societat, cultura i convivència.

El feminisme, llavors i ara, es pot exercir de formes molt diverses. Algunes molt militants i ideològiques, altres més soterrades i persistents. I totes tenen la seva efectivitat, i també les seves contradiccions. La lluita no és fàcil, ni en la pràctica ni en la teòrica. Totes nosaltres hem de fer un exercici constant de revisar les nostres conviccions i maneres de fer, com també havien de fer-ho les dones de fa un segle.

És per tot això que llegeixo amb sorpresa i desconcert l’article de la Mònica Boixader -‘Aurora Bertrana i les esquiroles del vici’-, on gosa assenyalar unes feministes bones, dignes, radicals, sinceres, com Maria Teresa Gibert, i altres suposades feministes que no ho son prou del tot, de manera esbiaixada o hipòcrita, i que amb les seves reflexions no fan altra cosa que enterbolir el feminisme de veritat.

Defensa aquesta tesi amb algunes frases extretes d’articles de Bertrana i una anècdota recordada per algú segons li va explicar algú altre. L’anècdota, com totes les anècdotes, pot ser més o menys precisa, més o menys exagerada, més o menys malintencionada, però no deixa de ser això, una anècdota.

El tema desconcertant i injust és el fons de l’article, i aquest és la necessitat de la seva autora de menysprear Bertrana per enaltir Gibert. És just? ¿Seria just que jo, avui, per fer apologia de la militància feminista de, per exemple, Bel Olid, m’entossudís a, per exemple, criticar Tina Vallès? ¿Quin dret tindria jo a fer-les combatre en una disputa que cap d’elles no ha tingut interès en obrir? ¿Escriu Bertrana contra Gibert? I Gibert, escriu contra Bertrana específicament? ¿L’esmenta? I si ella no ho fa, ¿per què tu ara pretens fer-li fer?

No conec encara la Maria Teresa Gibert però llegir el teu article em fa voler saber més coses de la seva obra i vida. Des que vaig decidir convertir-me en editora d’Aurora Bertrana, m’he endinsat en l’obra i la vida gens fàcil d’aquesta escriptora, d’origen burgès, certament, però amb una biografia que va ser qualsevol cosa menys còmoda. I és justament la seva vida i la seva obra allò que considero inspirador per a les dones avui. Paradisos oceànics és la descripció d’un paradís a punt de perdre’s. És una obra descriptiva, tendra, lluminosa, feliç, però que amaga no poc dolor. Més crua és ‘Marroc sensual’, la següent obra d’Aurora Bertrana que editarem a :Rata_ on Bertrana encara, entre altres coses, l’existència gens fàcil de les dones marroquines.

Cap d’aquestes dues obres pretenen ser aportacions fonamentals al debat feminista, però totes dues són obres escrites per una dona gens convencional, una dona que més enllà dels debats periodístics sobre la prostitució o el feminisme de les senyores de parròquia, va aconseguir fer amb la seva vida alguna cosa més d’allò que s’esperava que fes una senyoreta burgesa. Per força la Mònica Boixader ha de saber-ho, i considero injust reduir la figura d’Aurora Bertrana a quatre cites tretes de context.

Siguin quines siguin les idees i les vides de Gibert i Bertrana, totes dues tenen valor, cadascuna en el seu context, totes dues sumen i és impropi fer-les competir per veure qui de les dues era més feminista que l’altra. És indubtable que Aurora Bertrana va lluitar i va aconseguir ser lliure, pagant un preu elevadíssim. I que la seva literatura i la seva vida encara ens resulten inspiradores i estimulants.

Iolanda Batallé. Escriptora, editora i fundadora de :Rata_, una de les editores d’Aurora Bertrana.