Puc afirmar sense embuts que a casa érem uns Cavall Fort addictes. Encara que fóssim tres germans d’edats ben escalonades, cadascun de nosaltres hi descobria els seus articles preferits, que variaven a mesura que ens anàvem fent grans.
Recordo amb un somriure especial una secció que em feia somniar. En aquesta secció els subscriptors demanaven establir amistat per carta. Per carta! Allò que s’escriu amb la mà i es doblega dins d’un sobre, ho recordeu? Una carta! Allò que llençàvem amb el cor expectant a dins de la boca de la bústia i que tardava uns quants dies a arribar, de vegades mai…
Per mi, que no anava gaire bé de geografia i que havia après el món a través de les novel·les de Verne, va ser una bona manera d’ampliar horitzons. Em vaig cartejar amb nois i noies de Torroella de Montgrí, de Sabadell, de Lyon… Descobria persones com jo però que no eren ben bé com jo, altres joves que feien una vida semblant a la meva però diferent. I m’agradava. El nostre nexe d’unió era la lectura de Cavall Fort.
Després ens vam anar fent cada vegada més i més grans. Vam deixar d’escriure cartes. Vam deixar de llegir Cavall Fort. Però, a les golfes de casa els pares, encara hi conservem centenars d’exemplars i, sovint, recordem aquella època de formació i descoberta que vam fer acompanyats de la revista.
Fes-te subscriptor de Núvol
Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges
-
Participa en sortejos setmanals i guanya llibres
-
Rep la revista anual en paper
-
Accedeix a la Biblioteca del Núvol
-
Aconsegueix descomptes culturals