Una radiografia dels festivals gironins

23.11.2015

Si en els últims anys s’han multiplicat els festivals a Catalunya, a Girona també han tingut el mateix ressó. Potser és per això que a l’últim número de la Revista de Girona han dedicat el dossier central als petites festivals de les comarques gironines. I és que les comarques gironines són un viver enorme de petits festivals i formen, com diu Jordi Dorca, el coordinador d’aquest dossier, “una gran xarxa cultural”. Així mateix, en les pàgines d’aquest mateix número Sebastià Roig, Sebastià Goday i Lluís Freixas rendeixen tribut a la gestora cultural Natàlia Molero, que ens va deixar aquest mes de juliol, i Nadeia Balsalobre fa un recorregut pels micropobles d’arreu del territori català.

Hommage à Monet. Lluèrnia

Hommage à Monet. Lluèrnia

Els festivals són un dels principals actors de difusió artística i del fet cultural. Un festival tal com el defineix Jordi Dorca, és un “esdeveniment cultural no permanent, un espai i uns actes que faciliten les relacions, amb una durada determinada i limitada, amb un ambient propici i uns rituals concrets que donen un caràcter d’exclusivitat i els fan excepcionalment únics”. Els festivals serveixen de suport cultural i poden ser un gran atractiu turístic i un focus de negoci per al motor econòmic del territori. Tal com assenyala Dorca, “el mèrit d’aquests festivals és seguir endavant tot i les condicions adverses que han de superar”.

A “El got mig buit?”, David Santeulària s’aproxima als festivals d’art de les comarques gironines: “El radi d’acció abasta pràctiques molt diverses més enllà d’una definició tradicional de les arts visuals”, apunta Santeulària. Festivals com l’Ingràvid, FADE i Lluèrnia, que són algunes de les principals fites del calendari gironí, es contraposen als festivals de petita escala com la Biennal de Jafre, “la biennal més petita del món”. Sens dubte, però, Girona s’endú la palma, ja que des de fa un cert temps la ciutat es promociona amb el nom “Girona ciutat de festivals”, on s’hi duen a terme una vintena de festivals d’arts com inund’Art, Milestone Project Girona, FIMG, així com festivals performatius com FEM, entre molts altres. Una de les principals qüestions que aborda Santeulària és que, tot i la diversitat de programes, la suma final és “una mica magra”: “Podria ser més prudent valorar el que funciona, donar-li suport (reconeixement no cal, com hem vist, perquè molts ja el tenen), deixar que tingui recorregut i potenciar el teixit, el treball de base, els creadors…”

Els festivals cinematogràfics de les comarques gironines han anat perdent pes en els últims anys a causa de la crisi econòmica. Tanmateix, “els supervivents formen una bona xarxa cinematogràfica que permet a l’espectador gaudir de bones projeccions al llarg de l’any”, explica Dorca, si bé a les comarques gironines “mai no han tingut un gran festival de cinema com han tingut —i tenen— altres disciplines com les arts escèniques i la música”. Els festivals s’inauguren a Cassà amb la MACCA i continuen a Olot.doc, una de les cites obligades per als aficionats al cinema documental, així com el Festidok. Altres festivals de cinema són Curt.doc i el Festival de Cinema de Girona, dedicat a tots els gèneres i formats.

Xavier Castillón elabora una radiografia sobre els festivals musicals de Girona començant pel Sant Feliu Fest, que “va marcar la pauta, ara fa vint anys, d’un nou model de festival alternatiu, organitzat per fans i per a fans”, apunta Castillón. A partir d’aquí han nascut diversos festivals que comparteixen la mateixa filosofia del do it yourself: Atzavara, nascut a Vidreres, Dprop, un festival sobre documentals musicals, o el Darnius Fest, nascut el 2009. En l’àmbit de la música electrònica, s’hi troben festivals “que no poden ni volen fer la competència al Sònar”, com el Fade de la Cellera de Ter, L’Estrany de Banyoles i el Festival’Era i l’Era Electrònica de Llagostera.

Pel que fa als festivals literaris a les comarques gironines, Jordi Dorca apunta que “són encara opcions minoritàries en el panorama dels festivals”. Als festivals literaris s’hi pot trobar des de lectures dramatitzades fins a rapsòdies, conferències, lectures públiques, entrevistes obertes, fires o tallers. L’objectiu, sens dubte, és potenciar la lectura i aprofundir en el coneixement de les obres i els autors. A banda dels grans festivals ja establerts i promocionats per la Casa de Cultura o el Centre Cultural la Mercè, també n’han anat sorgint de nous, com el Festival Mot, però n’hi ha d’altres de més veterans com l’Ara Poesia o el Poemestiu, entre molts altres. Arreu del territori es fan fires de llibres com el Liberisliber a Besalú o la fira del Llibre prohibit a Llagostera, “una bona oferta que complementa la ja existent i que permet veure i viure la literatura i els seus autors en directe”, conclou Dorca.

Finalment, Dani Chicano ens fa una aproximació a les mostres d’art escèniques, de petit format davant de l’omnipresència dels festivals musicals. El principal festival de teatre és, com ens explica Chicano, la Proposta de Teatre Independent, de la sala La Planeta de Girona, que coincideix amb dues cites ineludibles de la temporada cultural de Girona, com són el Temporada Alta i la Proposta de Poesia, vinculada al premi literari Just Manuel Casero. Un altre festival d’aturada obligada és el Sismògraf d’Olot, un festival que té com a eix central la dansa, així com el Festival Emergents, el cicle Escenaris i el Festival Còmic de Figueres, propostes forjades a còpia de perseverança i la voluntat dels implicats.