Una lectura fàcil dels clàssics

20.01.2019

La literatura juvenil representa una gran porció del pastís editorial. Les editorials cada vegada presenten els llibres de forma més atractiva per als nens i els joves. Influencers a les xarxes i a YouTube creen fenòmens editorials que temps enrere haurien estat impensables, però no tot són flors i violes, com diria la cançó de La Pegatina. Les noves generacions de lectors tenen una allau de propostes lectores fabricades pel màrqueting que no tenen sempre la consistència literària desitjable. Els clàssics de la literatura universal ho tenen difícil per competir amb sagues com Els Jocs de la Fam de Suzanne Collins o Harry Potter de J.K. Rowling.

Un gravat que il.lustra Grans esperances de Charles Dickens

I si aquestes sèries juvenils, presentades amb un llenguatge senzill i entenedor per al públic al qual es dirigeixen, aconsegueixen tant d’èxit, perquè els clàssics es queden fora d’aquest boom literari? Rosa Navarro Durán, catedràtica de Literatura Espanyola de l’Edat d’Or, ho justifica al seu article “Per què adaptar els clàssics?”: “com és lògic, ni la capacitat lectora dels nens ni dels adolescents, ni els seus coneixements de la llengua, els permeten llegir, ni amb gust, ni amb aprofitament, bona part dels nostres clàssics”, i així concloïa que “no és cap exageració dir que, en definitiva, les pàgines d’aquestes obres estan tancades per als aprenents”.

I no només s’ha de pensar en termes educatius, sinó a nivell social i inclusiu. No són únicament els nens o els joves els que encara no han desenvolupat les capacitats que permeten entendre algunes obres. Si bé és cert que gran part del públic de les adaptacions són els centres educatius i els mateixos joves, aquestes obren un ventall de possibilitats per a tot aquell que ho necessiti. Així, tant persones amb dificultats lectores com aquells nouvinguts que vulguin aprendre l’idioma poden accedir a l’obra que els interessi.

Cervantes va dir que “en algun lloc d’un llibre hi ha una frase esperant-nos per donar un sentit a l’existència”, i qui som nosaltres per negar-li aquest plaer a qualsevol que vulgui llegir? És aquí on entren en joc les editorials i associacions que es dediquen a crear material adequat per a tots els nivells de lectura, per tal de fer arribar qualsevol obra a tot aquell que desitgi endinsar-se en la ficció literària. Castellnou Edicions ha anat construint des de l’any 2004 una col·lecció de clàssics, Kalafat, dedicada a l’adaptació de clàssics per a joves. Aquesta idea va sorgir de la voluntat de publicar títols d’autors clàssics que s’adeqüessin a tots aquells lectors que no poguessin tenir entrada al mercat literari que s’oferia en aquell moment.

“Qualsevol cultura hauria de tenir accés a aquest tipus d’obres, i tothom hauria de tenir la possibilitat de llegir-la i gaudir-la”, expressa Dolors Rius, directora de la col·lecció Kalafat. Les lleis nacionals i internacionals ja consideren l’accés a la lectura i la cultura com un dret universal. No obstant, es calcula que un 30% de la població en queda exclosa per dificultats lectores. Segons Rius, “aquest tipus de col·leccions i obres són una eina per normalitzar aquest accés a la lectura i també la cultura del nostre país”.

Mini Clàssics de l’Editorial Bromera, Clàssics a Mida de Barcanova Editorial, Tast de Clàssics de l’Editorial Barcino, Clàssics explicats als infants i Clàssics per a estudiants de Grup Edebé són només algunes de les col·leccions que comparteixen motivacions amb Kalafat. Existeixen, de fet, uns criteris internacionals que es regulen a Espanya a través de l’associació Lectura Fàcil, que treballa actualment amb nombroses editorials en la tasca d’adaptació. Tal com explica la responsable de projectes de l’associació, Elisabet Serra, Lectura Fàcil “ha establert unes pautes, tant pel que fa al llenguatge com al contingut i la forma de les adaptacions, que apliquen a l’hora de revisar els llibres que els arriben. Si les compleixen, se’ls dona el segell Lectura Fàcil, tota una garantia de qualitat”.

Una il.lustració de Viatge al centre de la terra de Jules Verne

Les bones adaptacions obren les portes de la cultura

Navarro es lamenta del dèficit de clàssics a la societat moderna. “Si no llegim els nostres clàssics, no només perdem la possibilitat de gaudir d’una immensa mina de diversió, sinó que també prescindim dels nostres referents culturals”. I ella mateixa acaba donant la solució que moltes editorials ja han adoptat al respecte: “si no es poden llegir en versió original, podem seguir un camí indirecte per arribar-hi: llegir una bona adaptació”. Serra, de Lectura Fàcil, hi concideix quan diu: “aquesta és la feina d’un bon adaptador: adaptar no és resumir, sinó tornar a contar perquè ho entengui tothom; que la forma es pugui intuir, però actualitzada”.

Els adaptadors, per tant, tenen una tasca més difícil del que sembla. Han de tenir coneixements profunds de llengua i literatura. A partir d’aquí, s’ha de treballar l’obra en profunditat i reescriure-la tenint en compte no només els paràmetres sinó també el públic a qui es dirigeixen. Arribar a fer una bona adaptació és possible, però el camí acostuma a ser llarg, i “fins i tot algú ha defallit en l’intent i ho ha deixat”.

Rius considera molt important la tasca de l’adaptador i la qualitat de les adaptacions. “Cal desmuntar l’estereotip que si llegeixes una adaptació d’Orgull i prejudici no estàs llegint realment Jane Austen”.

Suècia es considera un bon exemple de les pràctiques correctes de promoció i inclusió de la lectura per a tothom, ja que tal com explica Serra “allà les biblioteques tenen molts llibres de lectura fàcil, i qualsevol llei que es publica també surt adaptada”. Al món anglosaxó també fa molts anys que hi treballen i hi ha una gran tradició de publicar adaptacions i formats diferents de les obres dels seus grans autors.

La Federació Internacional d’Associacions Bibliotecàries (coneguda com IFLA) és la que recull tot el món bibliotecari, i cap als anys 60, responent al fet que la lectura no era a l’abast de tothom, van crear una sèrie de materials adaptats i les pautes i criteris que, amb les posteriors revisions i actualitzacions, s’utilitzen avui en dia. A Espanya trobem Lectura Fàcil, però els països nòrdics, Finlàndia, Àustria o Alemanya, per exemple, també gaudeixen dels seus segells de qualitat.

El comte de Montecristo d’Alexandre Dumas

Clubs de lectura, els grans desconeguts

Per arribar a la majoria de persones possible, tant editorials com associacions treballen conjuntament amb biblioteques o altres entitats. Des del mercat bibliotecari o literari es realitzen nombroses iniciatives que no reben la publicitat o l’interès que s’hauria d’esperar. Així, tant amb l’objectiu de facilitar i impulsar l’accés a la lectura com el d’aconseguir la normalització lingüística, s’organitzen clubs de lectura que mostren aquestes adaptacions a un públic de totes les edats.

El pare d’un noi amb Síndrome de Down somiava amb que el seu fill pogués gaudir del seu llibre preferit, La volta al món en 80 dies, i va poder compartir la passió per aquella novel·la amb ell a través d’una adaptació. El fill de Montserrat Roig, després de llegir una adaptació de l’autora, va afirmar que era “com si llegís a la seva mare”. Un home de 90 anys que no havia pogut estudiar català, un cop jubilat, es trobava al club de lectura gaudint per primer cop de Les aventures de Tom Sawyer. Són exemples, segons Elisabet Serra, de la màgia de les adaptacions.

A Catalunya hi ha gairebé 300 clubs de lectura que fan servir llibres de Lectura Fàcil; i a Espanya el número gira ja al voltant dels 500. “És un fet que està força ignorat”, remarca Dolors Rius, directora de la col·lecció Kalafat.

Ja fa 15 que Castellnou Edicions treballa en col·lecció de clàssics adaptats. Actualment Kalafat ha adaptat 30 clàssics i està treballant ja en noves adaptacions. Entre altres títols en destaquen alguns com El comte de Montecristo d’Alexandre Dumas, El gos dels Baskerville d’Arthur Conan Doyle, Moby Dick d’Herman Melville, Don Quijote de la Mancha de Cervantes, Un enemic del poble d’Henrik Ibsen, Frankenstein de Mary Shelley, Mar i Cel d’Àngel Guimerà, Robinson Crusoe de Defoe o Les aventures de Tom Sawyer de Marc Twain. Aquest 2019, a més, publicaran 2 nous títols: Grans Esperances de Charles Dickens, i Viatge al centre de la terra de Jules Verne.

Rosa Navarro llança una pregunta que, indirectament, s’acaba responent sola: “si els clàssics són inaccessibles als nens i també a molts adults, hem d’acceptar que dormin el somni dels llibres tancats a les prestatgeries on descansen o que vagin passant a ser només noms als llibres d’història de la literatura?

Des de Castellnou es materialitza un pensament compartit per una gran part del món editorial: “els clàssics haurien de ser lectures que qualsevol persona en edat adulta hauria d’haver llegit; el que serien les obres de referència de la literatura universal”. No obstant, com diu també la directora del projecte, “està molt bé que es parli sobre el tema i la gent hi estigui d’acord, però si això no es materialitza en accions concretes queda en res, en buit”. Des de Lectura Fàcil, per la seva part, treballen a tota Espanya, sobretot a Catalunya, País Basc i Madrid, per impulsar “una manera d’apropar la cultura a gent que, altrament, en quedaria exclosa”. Així, totes aquestes iniciatives suposen l’inici de la lluita per superar allò que creia Mark Twain quan afirmava que “un clàssic és un llibre que la gent elogia però no llegeix; un llibre que tothom vol haver llegit però ningú vol llegir”.