Un punt de Lluna al Pati de l’Ardiaca

Les festes de Santa Eulàlia il·luminaran la ciutat de Barcelona amb 10 propostes lumíniques que vestiran de llum espais emblemàtics de la ciutat els dies 7, 8 i 9 de febrer. L’art i la tecnologia s’uniran per transformar la imatge de patis, jardins i edificis de Ciutat Vella en una explosió de llum i creativitat.

El Pati de l’Ardiaca, situat al barri Gòtic de Barcelona, es convertirà en un focus lunar durant els dies de Llum BCN. De la mà de la Universitat d’Arquitectura La Salle, un equip de dissenyadors lumínics recrearan la llum de la lluna il·luminant part de la fesomia d’aquest pati, que es contagia de les formes gòtiques de la Casa de l’Ardiaca. Jaume Pla, estudiant d’arquitectura i un dels dissenyadors del projecte lumínic al pati de l’Ardiaca explica que la transformació lumínica potenciarà els valors que defineixen el pati de l’Ardiaca. I una manera de fer-ho és “connectar el pati amb el seu entorn, ja que l’espai s’explica de dins cap enfora”. El treball amb la llum “ha servit per relacionar tots els espais: des del carrer, passant pel claustre de la catedral de Santa Eulàlia, connectant-lo amb el nivell superior, i també amb l’espai més ample, que s’estén fins a les façanes de la catedral”, destaca Jaume Pla. El detall passar per capturar i “emmarcar un retall de cel”.

Llum crepuscular, llum lunar

¿Quin relat hi ha, però, darrere de la transformació de l’espai del Pati de l’Ardiaca i la “visita” de la Lluna? “El projecte vol explicar una història al visitant”, ens diu Pla. Diverses llegendes de les terres aragoneses relacionen els mots pati i lluna. “De fet, al territori de l’Aragó els patis reben el nom de lluna i aquest detall ens va semblar una metàfora molt atractiva”, explica Jaume Pla. ¿Quin paper hi juga la lluna, en els patis, quan és de nit?

“La lluna unifica els diferents àmbits arquitectònics i és l’element compartit entre l’espai interior i exterior, entenent que l’interior de l’espai està il·luminat artificialment, i la lluna il·lumina l’espai extern de manera natural”. La idea, doncs, és que “el visititant, independentment del recorregut, percebi la unitat del conjunt arquitectònic des de les diverses perspectives” i amb la força poètica de la recreació de la llum de la lluna.  Una llum blava, poderosa, tacada de melangia, molt natural i que ens condueix a la introspecció. Una llum que s’assembla molt a la crepuscular.

“Volem que el visitant experimenti l’arquitectura que està continguda en el lloc, que observi la importància que pren la llum a l’hora de qualificar els espais i com ajuda a entendre la petita obertura del claustre cap al cel i la relació dels dos nivells del pati. També la connexió del pati amb el carrer”, apunta Jaume Pla.

Intervencions lumíniques en l’espai arquitectònic

“Un dels primers maldecaps amb el que vam haver de fer front va ser el saber com materialitzar la nostra idea. Precisament per la puresa conceptual del que volíem obtenir teníem clar que no volíem colonitzar l’espai, més aviat desitjàvem treballar amb ell”, argumenta. “Donades les petites dimensions del claustre vam optar per independitzar la solució del mateix pati, minimitzant els problemes tècnics. La col·locació i elevació del pla de la lluna ha suposat l’únic problema tècnic important”.

En el projecte hi ha participat 

un equip de dos estudiants d’arquitectura, en Jaume Pla Liñan i en Sergi Marzo Montoro, de l’Escola Superior d’Arquitectura de La Salle. Isabela de Rentería Canó i Juan Briz Caro també han col·laborat i han fet possible el disseny i instal·lació d’aquest projecte lumínic.