Transvestisme al servei del deliri

9.10.2017

El Maldà ha pres la sàvia decisió de tornar a programar Les dones sàvies, l’adaptació d’una obra de Molière que va arrancar forts aplaudiments la temporada passada a la petita sala del Gòtic i que ha estat de gira tot un any. Una crítica mordaç a la pedanteria contemporània, que els actors Enric Cambray i Ricard Farré saben conduir amb destresa. Una proposta altament recomanable per a qui vulgui desconnectar una estona d’aquests temps convulsos que estem vivint.

Enric Cambray en un dels papers que interpreta a ‘Les dones sàvies’ | Foto: Berta Tiana

La comèdia Les dones sàvies s’estrena a França el 1672 on, a través d’un embolic familiar, pretén fer una ullada a la curiositat de les dones i, de passada, posar en evidència un poeta cregut de l’època. Al 2016, Lluís Hansen, que firma la dramatúrgia d’aquesta versió actualitzada, centra l’acció a Catalunya, manté la mateixa comèdia de costums, recupera l’embolic familiar, i, en lloc dels poetes, es burla dels pedants d’avui en dia, transformats en els tertulians que es passegen pels platós de televisió i estudis de ràdio del país, i que gairebé tots sabem identificar.

L’obra té dues línies dramatúrgiques clarament diferenciades, que s’entrellacen sense necessitat de calçador: el debat d’uns pares per decidir quin és el millor pretendent per a la seva filla, i el debat erudit (que de tant erudit és terreny abonat per a la mofa) sobre la puresa lingüística –s’arriba a acomiadar una criada perquè no empra el mot escaient per gaudir d’una bona parla- i el saber estar a la societat.

La tasca de dur a bon port aquesta enredada teranyina recau en només dos actors, Enric Cambray i Ricard Farré, que assumeixen els rols de 8 personatges (a l’obra original n’hi ha 13), 5 dels quals són dones. Un gran clàssic del segle XVII condensat i actualitzat pel savi olfacte dels intèrprets, que arrenquen, a parts iguals, les ovacions i l’entrega del públic. I és que es transformen d’un personatge a l’altre (impossible dir quin és més divertit!) només amb un petit canvi de vestuari i algun element extra d’atrezzo, i l’espectador percep a l’instant qui està a escena. Una bonica mampara tanca l’escenari, que si cal els fa de pissarra, de balcó, de porta o de penja-robes. La complicitat entre els dos intèrprets és evident, la seva gestualitat (sobretot la facial), la dicció (bàsica, en aquesta obra), els moviments i, fins i tot, el cant, converteixen Les dones sàvies en un àgil passatemps que t’atrapa a la butaca.

La sàvia elecció del món dels tertulians és una divertida picada d’ullet a l’actualitat i rep els dards enverinats de l’obra. El personatge d’un conegut comunicador de nom Sr. Cunill (a mig camí entre la Núria Feliu i en Raphael, amb un toc de Teresina) sembra el deliri. La interacció del públic, mitjançant un concurs televisiu, per demostrar que enllaçant sis frases vàcues n’hi ha prou per opinar de qualsevol tema, posa en evidència la buidor dels discursos de bona part dels opinadors saberuts que inunden els mitjans de comunicació de casa nostra.

En definitiva, el Maldà ha fet bé de reprogramar aquest divertimento –Premi BBVA ex-aequo Millors Actors i nominat als Premis de la Crítica com a Espectacle Revelació- que va estrenar la temporada passada i que després de la seva estada al carrer del Pi i la gira empresa acumula gairebé 7.000 espectadors. S’agraeix abandonar-se i deixar-se portar per les taules del duet Cambray&Farré, a qui desitgem una llarga estada al teatre de Ciutat Vella, que de moment no té data de sortida.