La icona romànica que fascina Miralda

1.04.2019

Fa gairebé seixanta anys que l’artista català Antoni Miralda (Terrassa, 1942) ha convertit el menjar en el seu objecte artístic. Des de París, on a la dècada del 1960 va muntar una sèrie de happenings-cerimònies al voltant del color i el simbolisme dels aliments, fins avui en dia, Miralda ha dut a terme projectes que l’han convertit en un referent. Aquesta setmana el veiem al Museu Nacional amb Peccata Mundi, una instal·lació que es duu a terme del 4 al 7 d’abril i que actualitza la icona romànica de l’Agnus Dei.

Miralda va convertir l'Agnus Dei en un tapís-cobrellit de 18x15m i el va fer desfilar per la Cinquena Avinguda de Nova York l'any 1989 | Foto: Museu Nacional

Miralda va convertir l’Agnus Dei en un tapís-cobrellit de 18x15m i el va fer desfilar per la Cinquena Avinguda de Nova York l’any 1989 | Foto: Museu Nacional

Si visiteu l’Absis de Sant Climent de Taüll que conserva el Museu Nacional, a la pintura mural romànica hi trobareu un xai amb set ulls. És l’Agnus Dei, un anyell amb un fort contingut simbòlic que va impactar Miralda des del primer moment. Pel cristianisme, Crist és l’anyell de Déu i el bon pastor que té cura del ramat, per això a l’Apocalipsi Jesucrist apareix representat en aquest animal de set ulls. És una de les figures més esteses de la pintura romànica, i representa el rol d’ofrena del Senyor en sacrifici pels pecats dels homes.

Mestre de Taüll. Arc de l’Anyell apocalíptic de Sant Climent de Taüll. Detall, cap a 1123. Museu Nacional d’Art de Catalunya

Fa molts anys que Antoni Miralda sent fascinació per la figura de l’Agnus Dei, fins al punt que l’any 1989 el va convertir en un tapís-cobrellit de 18x15m i el va fer desfilar per la Cinquena Avinguda de Nova York. Aquesta desfilada va tenir lloc en motiu del Honeymoon Project (1986-1992), el projecte artístic en el qual Miralda celebrava el casament simbòlic entre el Monument a Colom de Barcelona i l’Estàtua de la Llibertat de Nova York. Amb aquest enllaç, que es va celebrar a ciutats com Nova York, Las Vegas, Venècia, París, Tòquio o  Barcelona, entre altres, Miralda va unir dos símbols antagònics per reflexionar sobre l’intercanvi culinari i cultural transatlàntic.

En el tapís en qüestió, titulat l’Anyell de l’Apocalipsi, l’artista va transformar la paleta cromàtica de la pintura mural romànica, feta a partir de pigments naturals dels Pirineus, en nous colors: turquesa, malva, rosa i platejat. Ara bé, l’obra no només es va poder veure en la famosa desfilada de Honeymoon Project. També apareixia al vídeo Barcelona Grand Menú (1983-1984), projectat al seu performàtic restaurant El Internacional de Nova York (1984-1986); al Pavelló espanyol de la Biennal de Venècia (1990), i en una nova desfilada a la ciutat de Barcelona (1995), organitzada en motiu de l’exposició del Museu Nacional Agnus dei. L’art romànic i els artistes del segle xx.

Des de llavors, l’obra forma part de la col·lecció del Museu gràcies a la donació de l’artista, tancant així un cercle simbòlic i artístic que ara es torna a rememorar. Del 4 al 7 d’abril, el tapís-cobrellit torna a fer-se visible a la Sala Oval, on durant quatre dies també sonarà la música de l’orgue que hi ha allà instal·lat. Es tracta d’una ocasió única per contemplar de nou la gran obra, que es va exhibir al mateix lloc fa quasi 25 anys, en l’exposició mencionada, per celebrar la inauguració de la Col·lecció d’Art Romànic.

Però el temps ha passat, i ara Miralda, Premi Velázquez d’Arts Plàstiques 2018, presenta l’obra en un nou gir creatiu adreçat especialment a les noves generacions. La instal·lació Peccata Mundi (que uneix el tapís i la música de l’orgue) es completa amb una selecció de diversos treballs de Miralda al voltant de Honeymoon Project, que permet capbussar-se en l’univers de l’artista i entendre com Miralda estableix ponts entre passat i present, local i global, públic i privat, a través de temàtiques com ara la gastronomia, l’antropologia, la religió o la ciència.

Miralda. Xai de purpurina. 2018

Tot plegat per reflexionar i fer crítica entorn de diferents aspectes de la vida, sempre sota un format cerimonial que cerca la participació, la sorpresa i la complicitat dels espectadors. De fet, això és el que passarà dissabte 6 d’abril, en què Miralda ha ideat especialment una cerimònia-performance. A partir de les 12.30 h, els visitants podran formar part d’un acte col·lectiu al voltant de l’obra Anyell de l’Apocalipsi amb Miralda com a mestre de cerimònies, i gaudir d’un menú degustació inspirat en el receptari medieval i de la música de dues formacions de la Fundació Conservatori Liceu. L’entrada a l’exposició i al concert és gratuïta, mentre que la performance val 14 euros. A les 17 h hi haurà un acte de cloenda a càrrec del contratenor Jordi Domènech, acompanyat a l’orgue per Dani Espasa.

En paral·lel a Peccata Mundi, els dies 5 i 6 d’abril a la sala Zumzeig Cinecooperativa tindrà lloc una programació audiovisual dedicada a l’obra de Miralda. Es podrà veure una selecció de les seves obres de videoart, documentacions i comentaris crítics, entre altres. Per completar aquesta revisió audiovisual, que va des dels anys setanta fins a l’actualitat, també es presentaran reportatges i documentals d’altres autors entorn de l’obra de Miralda.

Miralda | Ester Roig ©

Per conèixer més sobre l’obra de Miralda, llegiu 10 motius per descobrir Antoni Miralda al MACBA.