Quinze aforismes de Jorge Wagensberg

3.03.2018

“Avui gairebé desconfio de les idees que no es poden expressar intel·ligiblement en una sola frase”, escrivia Jorge Wagensberg al pròleg del seu llibre d’aforismes, Si la natura és la resposta, quina era la pregunta? (Tusquets), un llibre de pensaments que va traduir Màrius Serra al català. N’hem triat quinze i us els oferim a continuació.

Hi ha moltes més maneres de no ser que no pas de ser.

La probabilitat és el grau de versemblança d’un esdeveniment abans d’ocórrer.

Allò natural és allò real conegut. Allò sobrenatural és allò real desconegut.

L’excepció és l’última ocasió per aplicar una regla.

La comprensió és compressió.

Qui classifica és que ja té una teoria.

Els museus són llocs de trobada. Les catedrals del futur. Un museu és una eina de canvi social.

Crítica sense coneixement és menys greu que a l’inrevés.

La passió amorosa és una demència que es cura en dos anys.

No conec cap fanàtic que es rigui d’ell mateix.

La maldat és una forma d’idiotesa. La bondat és una forma d’intel·ligència.

La nostàlgia és plaer de tristesa i pena d’alegria.

La veritat requereix rigor. La mentida, imaginació.

Epitafi: a la salut de l’últim ésser, encara viu, que m’hagi conegut personalment.

 

Per saber-ne més us recomanem altres articles sobre Jorge Wagensberg