Pis(o) Pilot(o) o la nova civilitat

El proper 25 d’octubre és l’últim dia per poder veure l’exposició Pis(o) Pilot(o). Medellín, organitzada per l’Alcaldia de Medellín i l’Ajuntament de Barcelona amb el Museu d’Antioquia i el CCCB. Es tracta d’una exposició oportuníssima, que posa sobre la taula noves maneres de plantejar la nostra relació amb l’habitatge i que val la pena de visitar abans no tanqui les seves portes.

El CCCB ha tingut des de sempre la vocació de pensar l’espai públic com un àmbit democràtic. I ha anat fent pòsit de reflexió, tal com queda palès al web publicspace.org, però mai s’hi havia abordat un tema tan central com l’habitatge i les polítiques públiques que hi incideixen. Ara l’exposició Pis(o) Pilot(o). Medellín. Barcelona parteix de la premissa que la casa, tant com el carrer, és una qüestió col·lectiva.

L’exposició ha estat comissariada per Guillem Augé, Josep Bohigas, David Bravo, Àlex Giménez, Nydia Gutiérrez i Anna Vergés, però ha comptat amb la col·laboració de més d’un miler de persones. L’objectiu de Pis(o) pilot(o) és, en paraules de Vicenç Villatoro, director del CCCB, “trobar un diagnòstic sobre la qüestió de l’habitatge que sigui consensuable. No és una exposició per a urbanistes o arquitectes sinó per a tothom. No és una proposta conjuntural, sinó una reflexió que s’ha de poder llegir i projectar en moltes direccions en l’espai i el temps sense deixar de ser concreta”.

Segons David Bravo, un dels sis comissaris de Pis(o) Pilot(o), “l’exposició parteix d’una constatació: hem estat fent les coses malament. Hem de repesnar la manera de fer habitatge, hem de buscar noves maneres i ampliar maneres de fer”. Pis(o) Pilot(o) ens ve a dir que tant com el carrer, la casa és també una qüestió col·lectiva i s’ha d’abordar de manera transversal. “No es pot deixar només a les mans del mercat. No es pot deixar en mans de gestors que no han treballat al servei de la gent”.

L’exposició es divideix en tres parts. Una primera en què es presenta el problema i es fa el diagnòstic de la situació: La ciutat del futur ja està construïda i ara ha arribat el moment de consolidar els teixits urbans existents, les comunitats, les relacions de les persones en aquell espai públic que es troba en la zona liminar entre l’espai privat de la intimitat i els espais compartits. Les tres divises d’aquest nou model de convivència són reciclar, cohabitar i cooperar.

Reciclar: cal recuperar espais compartits que mereixen una nova oportunitat en lloc d’urbanitzar de nou. Cal reconquerir la vorera amb la cadira de tisores, cal tornar a veure el replà o la porteria o fins i tot el terrat com a espais comunitaris. A Barcelona joves estudiants d’arquitectura han posat en marxa el projecte Arquitectes de capçalera, que consisteix a ajudar persones grans o desvalgudes a millorar les condicions de les seves vivendes amb intervencions modestes, fent-hi obres menors, però significatives.

Cohabitar. Cal treure el màxim benefici del fet d’estar junts. Compartir despesa i espai de trobada. Treure partit del fet que la ciutat és gent vivint junta. Medellín ofereix el model de l’inquilinato, vivendes on conviuen divereses persones o fins i tot famílies, com si fosssin en una pensió.

Cooperar. Hem de treure a la competitivitat l’exclusiva del tractament de l’habitatge. Cal trencar la distància tecnocràtica entre els experts. A Barcelona tenim l’exemple de la masoveria urbana, una pràctica incipient que consisteix a llogar una vivenda sense cost a canvi de fer-hi millores mentre s’hi viu. Destaca en aquest sentit el projecte Mula de masoveria urbana d’Horta.

En la calle te encallas, en la plaza te emplazas

El disseny de l’exposició s’ha plantejat com un carrer, amb tot de casetes arrenglerades a banda i banda d’un passadís on es van presentant propostes concretes de casos de bones pràctiques. “Hem construït un carrer central. I aquest carrer es fa per la suma de cases qe s’hi aboquen”, diu el comissari Josep Bohigas. Són 44 casestes, darrere les quals hi ha més de mil persones que hi han dit la seva. Segons Bohigas, “tots són casos pilot. Casos petits que es volen fer grans… Aquestes experiències són prototips que es podrien convertir en arquetips”.

Tots els projectes tenen la llavor de la realitat i s’han de poder fer. Entre els projectes exposats destaca el projecte impulsat per l’escola de disseny Elisava amb la Fundació Arrels, que s’ha proposat dotar d’un habitatge a persones sense sostre amb la voluntat de dotar-los d’un espai que sigui realment funcional i adaptat a les seves necessitats. Es tracta d’incorporar el homeless a la vida real a través d’un lloc on puguin viure en condicions.

Barcelona-Medellín: una llarga història de cooperació

La relació entre Barcelona i Medellín ve de lluny. La ciutat colombiana era un lloc invivible tot just fa quinze o vint anys. Per a Barcelona, Medellín ha estat una ciutat prioritària en el pla director de cooperació. La complicitat entre les dues ciutats s’ha concretat en molts camps: l’urbanisme, la medicina, la xarxa de biblioteques… Des del 2006 Barcelona i Medellín han mantingut una complicitat. L’exposició Pis(o) Pilot(o) és el reflex d’aquesta conversa en el camp de l’habitatge, una mostra que presenta el problema de l’habitatge de manera creativa per trobar solucions. Joaquim Llimona, Director de Relacions Internacionals i Cooperació d’Hàbitat Urbà, sosté que “el nostre concepte d’habitabilitat està molt bé, però més de la meitat de la població mundial viu per sota del nostre nivell de comfortabilitat. L’habitatge és un dret bàsic i no pot ser només un dret d’inversió regulat pel mercat”.

Hem cregut durant massa temps que les paraules vivenda o habitatge, pis o casa, eren sinònims d’hipoteca. Defugir de la lògica del mercat i en certa mesura de la propietat privada demana imaginació i molta generositat. Pis(o) Pilot(o) aposta per un nou model de civilitat que, tot preservant la intimitat de cadascú, faci de la convivència un valor habitable i inevitable.