Oriol Grau: “Volíem fer cabaret polític”

El 29 de novembre de 2011 es va estrenar a la Sala Trono de Tarragona una obra en la línia del més pur cabaret polític, Bildelberg Club Cabaret, amb música d’Enric Xato i text de Toni Orensanz i Oriol Grau, que també n’és actor i director.

Des del dia 27 de febrer, a la Sala Muntaner de Barcelona, tornem a tenir l’oportunitat de riure, aplaudir, reflexionar, participar, oblidar les cabòries…, en resum, passar una estona divertidíssima: el que el públic espera d’un espectacle d’aquest tipus. Tot plegat és el que més ens convé en els temps que ara vivim.

Seguint la tradició del gènere, l’ingredient més remarcable és la ironia sobre els temes d’actualitat, i espero que el lector m’excusi per la prolixitat de l’enumeració. Com no podia faltar en una obra que pretén ser una paròdia de les misterioses reunions del Club Bildelberg, la primera qüestió tractada és el poder, personificat per tres militars. Hi apareixen assumptes d’àmbit global: països emergents, tortura, indústria armamentística, llibres d’autoajuda, falta d’escrúpols, concursos televisius, ecologisme, ús de la ciència, clonació, noves tecnologies, amb power point i Wikileaks inclosos, homofòbia, amb una “sortida de l’armari” dalt de l’escenari ben grotesca. Però els tres actors, Oriol Grau, Fermí Fernàndez i Paloma Arza, també esmolen els ganivets en el nostre entorn més immediat: sobiranisme, monarquia espanyola, bilingüisme, any Espriu, les nostres pròpies autoritats, nens robats (“per art de màgia”). Qui més qui menys té una certa cultura cinematogràfica, i no ens costa d’entendre’n dues referències, L’home elefant, i les pel·lícules de ciència ficció.

Només afegiré que Bildelberg Club Cabaret no té res a veure amb la correcció política i que l’alternança harmònica de sketchs, cançó i ball donen un ritme molt àgil a l’obra. Aprofitem l’estrena de l’obra per conversar amb Oriol Grau, actor, coescriptor i director de l’obra.

Quin és l’origen de l’espectacle?

L’any 2010 ens vam plantejar crear un nou espectacle de producció pròpia. Teníem clar  el gènere: teatre de cabaret. Volíem que els temes fossin contemporanis, el que passa al món actual, res de tornar als anys vint o trenta del segle passat. Aquell mateix any el Club Bildelberg es va reunir a Sitges; no ens va costar gens que les idees lliguessin.

Quins són els orígens teatrals dels membres de la companyia?

Venim del teatre popular més genuïnament tarragoní, tots hem sigut actors del Ball de dames i vells que data del 1514, la seva característica principal és el llenguatge groller, obscè, escatològic… El vam reprendre l’any 1981, després del parèntesi imposat pel franquisme. Com a actors, tots hem estudiat a l’Escola Municipal d’Art Dramàtic “Josep Ixart” de Tarragona.

Quines han estat les vostres referències a l’hora d’articular l’obra?

Tot i que per a ell el text és molt important, ens vam documentar sobre l’obra de Karl Valentin, també vam tenir en compte la revista del Paral·lel (“pit i cuixa”, que apareix en una de les cançons), Cómeme el coco negro de La Cubana, Flor de nit, estrenada per Dagoll de Gom amb text de Vázquez Moltalbán i música de Guinovart.

Com reacciona el públic?

Els espectadors no són passius, ni ho pretenem. En general són participatius i reflexius. Les reaccions són molt variades, alguns dies tothom participa, a vegades hi ha espectadors que s’empipen per la incorrecció política, alguns s’ho miren tot des de lluny com si res no els afectés, d’altres ens diuen que l’espectacle els ha regirat… Nosaltres hem volgut fer una obra dinàmica, ja hem incorporat la dimissió del papa, la mort d’Hugo Chávez, els pastissets d’Ikea…

Quina és la vostra relació amb la Sala Trono de Tarragona?

Ja fa deu anys vam fundar una companyia estable i vam decidir tenir una sala pròpia on es poguessin veure obres contemporànies de petit format. Funciona com a teatre d’exhibició i hi representem peces de producció pròpia, com Red Pontiac i El don de las sirenas de Pere Riera o L’impossible del multipremiat Pedro Zaroso.

Desitjo una llarga vida a la companyia i a Bilderberg Club Cabaret!