La Villarroel, molt més que teatre

El teatre La Villarroel neix l’any 1972 amb el propòsit de mostrar teatre «al marge del teatre convencional». Marta Monedero en parla al número de juny de «Serra d’Or».

Els seus quatre fundadors, Ángel Alonso, Rafael Gil, Adolf Bras i José Antonio Ortega, es plantejaren aquella primera sala de teatre com un «lloc d’expressió de les llibertats teatrals, intel·lectuals, artístiques, polítiques i cíviques». Per això, abans de representar-hi obres teatrals tal com les coneixem avui en dia, La Villarroel acollí activitats culturals, cicles cinematogràfics i recitals d’Ovidi Montllor, Toti Soler o Ramon Muntaner.

És a la tardor de l’any 1973 quan el projecte inicial començà a créixer i es realitzà la primera temporada teatral regular. Així, Dagoll Dagom, el Tricicle, Vol Ras i Pepe Rubianes, a més de presència estrangera, passaren per La Villarroel per conformar-la com una de «les dramatúrgies independents de Catalunya i d’Espanya, però també de les idees i els debats d’esquerres». De fet, ens explica Monedero que a La Villarroel s’hi feia molt més que teatre, perquè «s’hi van celebrar els primers mítings del Partit Comunista de Catalunya, del Partit Socialista de Catalunya, i trobades sindicals».

Encara que les representacions a La Villarroel han tingut èxit, exceptuant alguna temporada, la seva economia «no era per tirar coets». A inici de la dècada dels anys vuitanta, gràcies a una subvenció de l’Ajuntament, poden «millorar la instal·lació elèctrica i ampliar l’escenari», cosa que fa que augmenti la programació teatral. Tot i això, alguns dels creadors teatrals que havien donat suport a La Villarroel als seus inicis, «busquen altres escenaris» que siguin més convencionals, ja que és el que ven entre el públic. La sala, llavors, inicia un procés d’indefinició, que provoca «canvis profunds» i que no finalitza fins a l’arribada de Javier Daulte, de la mà de la productora Focus, el qual hi aporta un aire diferent amb creacions que «beuen del cinema i de les sèries».

Actualment, la direcció artística és en mans de Tania Brenlle, la qual passa moltes hores a la sala per tal de «donar vida al teatre, perquè es noti cuidat». Considera que la gent, al teatre, ha de sentir-s’hi com a casa, i aposta per seguir especialitzant-se en autors catalans. La seva direcció beu de Calixto Bieito, director del Romea fa uns quants anys, i de qui ha extret la idea que, a aquí, a diferència d’Europa, «encara falten uns anys per tenir […] respecte i […] admiració interna per l’artista».