Jordi Lara: “Xirinacs va convertir-se en un personatge extemporani”

14.04.2019

“No voldria parlar massa de Xirinacs”, diu Jordi Lara durant la presentació de Sis nits d’agost a la premsa. “No en soc expert”. És la quarta obra que Lara publica a Edicions de 1984 i Lluís Maria Xirinacs ocupa el lloc central de la trama. O potser hauríem d’afinar més i dir que és la mort del filòsof i exsacerdot la que recull aquesta centralitat. Lara no és versat en Xirinacs però sí en la seva mort, els preparatius d’aquesta i les seves conseqüències. El corpus del llibre –“una novel·la de no-ficció”– concentra això: els dies de traspàs, l’abans, el després.

Jordi Lara. | Foto: ACN / Pere Francesch

Una mort misteriosa

Oficialment, Xirinacs va morir l’onze d’agost de 2007. En realitat, però, aquesta data correspon al dia en què un boletaire va trobar el seu cos. Dies abans, el sis d’agost, Xirinacs havia pujat a la muntanya –al Pla de Can Pegot– per deixar-se morir, per permetre’s desaparèixer. Era també el dia en què complia 75 anys. La mort va trigar a arribar unes 48 hores. A sobre només duia el DNI i una nota de comiat. Tot estava minuciosament calculat per l’exsacerdot: els últims passos a Barcelona, el viatge a la muntanya, l’espera de la mort.

Legalment es va considerar una mort natural i no un suïcidi. Xirinacs no es va autoinfligir cap mena de violència física. El seu cos es va trobar en un absolut estat de “placidesa física”. Només uns escarabats necròfags li rondaven la boca. La pluja va ajudar-lo a complir l’objectiu. Durant l’agost, la muntanya s’omplia diàriament d’excursionistes i boletaires; tres dies de xàfec van impedir tot aquest trànsit de persones.

Lara ha traginat la mort de Xirinacs durant deu anys. L’espurna va saltar el mateix 2007. Aquell any, l’autor passava uns dies de vacances a Ribes de Freser, no gaire lluny d’Ogassa, el terme municipal on es troba Can Pegot. És a Ribes on s’assabenta de la mort. Durant tot aquest temps, ha indagat en la decisió de Xirinacs. Ho ha fet parlant amb gent del seu entorn (amb el metge Joan Parés, per exemple, que és qui el va acompanyar al pla) o consultant les últimes obres. Dos dietaris: Darreres espurnes (“profundament místic”, escrit durant l’últim mes de vida) i Cinc anys (reflexions i vida quotidiana). 

El narrador de la novel·la és un escriptor que investiga la mort del filòsof.  Lara relata en primera persona. No pensem en ell, però. L’autor de Mística conilla no va conèixer Xirinacs: “No en tinc cap record personal. Faig un acostament net”. Ha procurat ser “molt honest”. El personatge enriqueix la trama: “Afortunadament no era un senyor pla”.

Lara explica que ha volgut furgar “en els punts més rebuscats de l’ànima humana, en els sentits impossibles”. “He intentat esbrinar el perquè. En aquest cas, la gran pregunta és per què va decidir morir. La literatura, però, planteja preguntes i no dona respostes”. Va ser una mort de tipus religiós? De caràcter nacional? La resposta no la té ningú. És una mort que apunta moltes raons, i cap. “Totes les raons de mort també podrien ser raons de vida. Potser la veritable raó no la va dir perquè ni ell mateix la sabia”.

Xirinacs no compleix el perfil del suïcida. Tenia “tendència a la supervivència”. “No encaixaria en cap model de suïcida. Va deixar feina per fer. Era una persona apassionada”. Segons Lara, “Xirinacs va anar a buscar la mort, però no qualsevol mort. Buscava la comunió amb la natura. En aquest sentit, pot endevinar-se una mort de tipus místic. És una mort misteriosa: un home sota la pluja, sol, esperant la mort… Volia morir com una bestiola”. “El sexe i la mort ens recorden que som éssers lligats a la natura”, afegeix.

Lara també ha treballat la mort pròpiament. Ha furgat en el camí de “l’absurditat necessària que és morir-se”. “La decisió de Xirinacs ens interroga sobre la nostra pròpia mort”, sosté. “Interrogar-nos sobre la nostra mort és una manera d’examinar la nostra vida”. El filòsof obre el debat sobre com volem traspassar, sobre la possibilitat o no de decidir el nostre final. “És un home avançat al seu temps pel fet de morir-se com un vol”.

Més enllà, però, de la investigació narrada, el llibre té “moltes altres oportunitats literàries”. És una novel·la i no un llibre periodístic. “No és una obra biogràfica sobre Xirinacs”, avisa novament Lara. “No és un llibre per acostar la seva figura a les noves generacions. He novel·lat estrictament una realitat. No he volgut abocar ficció. El que ha calgut ha estat una posada en escena literària”, aclareix, que ha evitat fabular: “Invento poc”. Lara vol que el llibre, “a banda del goig estètic”, transcendeixi, “que pugui fer servei a altres persones”.

Una gran perplexitat

Josep Cots, editor de 1984, recorda aquella mort “amb una gran perplexitat”. Una perplexitat que “encara dura”. “És una mort que no es va acabar de saldar”. “El seu pacifisme és exemplar avui. Jordi Cuixart se’n feia ressò l’altre dia”, apunta. “El Xirinacs que perdurarà és el Xirinacs filosòfic”, creu Lara. “El Xirinacs del globalisme [el seu model filosòfic: globàlium]”. 

La història que s’explica a Sis nits d’agost també és la de “com aquella mort va afectar molta gent diversa”. A la gent del Pegot, per exemple. Un lloc que durant un temps va quedar com un “indret trasbalsat”. S’hi van fer festes entorn de la figura de Xirinacs i hi havia qui hi peregrinava. 

Políticament, totes les parts van utilitzar la mort. Uns la van presentar com la derrota de l’independentisme. Altres van fer-s’ho venir bé per presentar la mort com una victòria. Tots els discursos van ser simplistes. Es va dir fins i tot que s’havia penjat o havia estat assassinat. Determinats mitjans de comunicació van servir la notícia com “la culminació de la bogeria”. “Sense estar-ho, Xirinacs va fer una mort de boig i ha quedat com un boig”, diu Lara. “Va convertir-se en un personatge extemporani”.

Arribada la democràcia, molts van considerar que la feina de Xirinacs, lluitador antifranquista, havia culminat. “Un cop has fet tot el servei social que se’t demana, la societat t’expulsa”.  Va ser senador –independent– per Barcelona durant un parell d’anys (77-79). El 1990 va deixar el sacerdoci. Independentista recalcitrant, “la seva mort, d’alguna manera, va anticipar el procés”. Coincideix, de fet, amb el seu inici: el juliol del 2007, el PP va recórrer 30 articles de l’Estatut aprovat el 2006. “El poble està trinxat però hi és. Un dia despertarà”, va dir Xirinacs segons Lara.

“No era algú nihilista. Creia que el pensament ens salvarà. Tenia fe en l’ésser humà, en la col·lectivitat. Va creure sempre en els altres; mentre els altres, en cavi, no van creure en ell”, tanca l’escriptor.