Joan Obiols: un psiquiatre i molts artistes

29.10.2018

De la seva infància, Jordi Obiols recorda com els diumenges acompanyava el pare a treballar a l’Institut Frenopàtic de Barcelona. Ell es quedava esperant al cotxe i veia als pacients anar i venir. Després, el pare, ell i els seus germans anaven al mercat de Sant Antoni a comprar llibres. D’aquest entrecreuament entre la psiquiatria i la vida en parla ara l’exposició Art i follia del nou Espai Brossa, dedicada al doctor en qüestió, Joan Obiols. Però qui era aquest psiquiatre i per què s’exposa a l’Espai Brossa?

Autoretrat de Joan Obiols als anys 50 | Foto: Arxiu Joan Obiols Vié

Joan Obiols Vié (1918-1980) fou un psiquiatre català que, tot i ser reconegut per la seva tasca mèdica, també és important per un altre motiu: la seva relació amb el món de l’art. La fusió entre les ciències i les humanitats era constant en la seva vida, i ho era de diferents maneres. Per una banda, aplicava les arts com a teràpia i fins i tot com a eina de diagnosi; i per altra banda, tractava pacients que eren artistes i que amb el temps es van convertir en amics. Va ser així com Obiols va viure en paral·lel a la segona avantguarda catalana, apropant-se a persones com Joan Brossa o Salvador Dalí.

Ara l’Espai Brossa, sota l’estela de Vicenç Altaió, li dedica l’exposició Art i follia, que es divideix en dos seccions: la psiquiatria i l’humanisme. En l’apartat dedicat a la psiquiatria, hi trobem una vuitantena de fotografies de malalts mentals realitzades pel mateix doctor Obiols, també aficionat a les càmeres, així com dibuixos de pacients. Joan Obiols va ser un dels introductors de l’Art-Teràpia a casa nostra, en un moment en què aquesta era una tècnica totalment innovadora. Els dibuixos que alguns dels seus pacients van fer formen part d’una col·lecció excepcional que el psiquiatre ha anat acumulant, perquè no llançava res, i que els seus successors han destriat i tret a la llum.

A l’Espai Brossa hi trobem obres pintades per pacients frenopàtics | Foto: Espai Brossa

Quant a l’humanisme, la segona part de la mostra exposa un centenar de documents que mostren l’activitat, també clarament innovadora, que va dur a terme Obiols com a humanista. El seu interès pel món cultural més avançat va fer que prengués part en les activitats del Club 49, per això al pis superior de l’Espai Brossa hi podem veure obres d’artistes com Antoni Tàpies, J.J. Tharrats o Mestres Quadreny. Jordi Obiols, fill de l’homenatjat i comissari de la mostra, recorda com cada mes en Tàpies passava per casa seva a cobrar, perquè el seu pare feia de mecenes, però no disposava d’una quantitat de diners gaire elevada. Per exemple, comprava quadres i els pagava a 500 pessetes al mes.

Segons Jordi Obiols, el fill, “aquesta exposició salda un cert deute pendent de la ciutat de Barcelona i del seu món cultural amb la figura de Joan Obiols Vié. Més enllà de la seva activitat científica i acadèmica, ja valorada en el seu moment en els fòrums corresponents, manca un reconeixement públic del seu activisme i de la seva figura com a dinamitzador cultural en una època, les dècades dels 50s, 60s i 70s, de gran penúria i restriccions de tota mena sota el règim de la dictadura franquista”.

Per Altaió aquesta és, també, una exposició que reivindica l’art com a forma d’alliberament de la ment, i que humanitza la psiquiatria al mateix temps que demostra com l’art ha quedat tocat per la recerca científica. La mostra permet endinsar-nos en els treballs vinculats a la psicopatologia de l’expressió i a la innovadora visió de l’art brut: aquell que fan les persones quan no tenen intenció de crear res artístic. A més, el director de l’espai afirma que és una manera de fer “memòria històrica a través de personatges de la cultura”. Qui vulgui veure aquesta exposició, té temps per fer-ho fins al 14 d’abril del 2019.