Irene Solà. Literatura fragmentària que toca de peus a terra

15.03.2018

Fins l’any passat, entre la trentena de guardonats amb el Premi Documenta només s’hi comptaven tres dones: Flàvia Company, Bel Olid i Alícia Kopf. Aquest 2018, l’osonenca Irene Solà s’ha afegit a la llista amb Els dics, que ja es troba a les llibreries amb el segell de L’Altra Editorial. Per això l’editora Eugènia Broggi diu que se’n pot fer una lectura feminista, il·luminada, en aquest cas, per l’essència poètica del món rural i una literatura fragmentària que toca molt de peus a terra.

Irene Solà | L’Altra Editorial

Els dics és una novel·la esberlada feta d’escenes amb contes intercalats. Un mosaic d’històries amb un fil conductor que es diu Ada, la protagonista, que en viu unes i en crea unes altres, que diu o escolta o pensa o sap o sent o inventa o pren. És una proposta metaliterària que, en paraules de l’autora, “fa reflexionar sobre l’storytelling“: d’on venen les històries, a qui pertanyen i a qui s’expliquen. Les històries de l’Ada, entrellaçades amb la seva ficció. Des del joc i amb una punta d’ironia, Solà s’endinsa en la narrativa a través de l’experimentació i la ruralitat, tant en la temàtica com en l’estil com en la forma.

Aquesta ambientació rural, barrejada amb esquitxos de vida londinenca, s’emmotlla en un ritme narratiu que reforça la potència del paisatge i tot el seu imaginari. Tot i que la novel·la se situa en un poble rural fictici, és fàcil pensar que s’inspira en Malla, al costat de Vic, on va néixer l’autora fa 27 anys. Detall important: per optar al Premi Documenta, que aposta per donar a conèixer autors joves en llengua catalana, cal complir amb un requisit previ indispensable: tenir menys de 35 anys.

Solà, amb una trajectòria poètica i artística al darrere que l’avala com a creadora heterogènia, compara la producció de la novel·la amb el muntatge d’una peça de cine o de vídeoart. Muntatge fragmentari amb diverses capes de lectura, de veus i de perspectives que ens serveix, tant a ella com als seus lectors, per pensar i experimentar la construcció narrativa.

 

El llenguatge simbòlic

I el títol? Els dics és una metàfora sobre l’absència de metàfora de les coses que passen: totes alhora, sense simbolismes. Això és la realitat. I és justament amb el llenguatge que construïm aquests dics, preses, murs, contencions per ordenar-la i fer-la simbòlica. Els dics serveixen per controlar l’aigua del riu que, tard o d’hora, acaba desbordant per la llera de l’existència. També es pot dir que la realitat, en el fons, sempre s’imposa a la imaginació. Solà trasllada, amb sornegueria, aquesta idea al text amb una anàfora dedicada a aquest pronom demostratiu que encapçala un bon manat de paràgrafs. Aquests són Els dics.

“I aquesta és l’Ada que tanca la botiga i posa la música molt alta a la ràdio del cotxe i torna a casa aixecant pols de camins comarcals i pensant, mentre el sol cau transversal i el blat de moro respira, que viu al racó de món més bonic de la Terra”. Són moltes les veus que hi ressonen en forma d’inspiració, des de la Marçal fins a la Rodoreda passant per Víctor Català, Pep Coll o Maria Cabrera. Però segur que n’hi trobareu d’altres. Moltes, totes, floten en aquest tros de món dessarrelat i bonic que pot ser la literatura, atalaiada, si pot ser, des del Coll de Revell anant cap a Arbúcies amb un Opel Corsa.

Solà treballa actualment en el projecte artístic Notes on a novel, que es presentarà el mes d’abril a La Capella amb el suport de BCN Producció i la participació d’altres escriptors. És la preparació d’una novel·la que ja no es té la intenció d’escriure; una novel·la que no ha estat escrita i tot el que hauria pogut ser.