Un pobre fill de puta

Ara que el consentiment torna a ser al centre del debat, Clara Queraltó és oportuna en posar en joc sobre el tauler d’una relació heterosexual dues persones majors d’edat, però amb diferent graus d’adultesa. Com un batec en un micròfon (Anagrama) és una novel·la mirall, que ens explica una mateixa història d’amor des de dos punts de vista diferents, i en un ordre cronològic invers. La Gabriela ens explica el seu estiu al poble dels avis, a l’Empordà, des de Sant Joan fins al novembre. El Quim, en canvi, ens relatarà els mateixos fets a la segona part de la novel·la des del novembre fins al juny, reculant en el temps fins a arribar al solstici d’estiu. Així, el relat del Quim arrenca allà on acaba el de la Gabriela i va rebobinant-se fins a arribar al punt d’arrencada d’ella. És un plantejament original, que no havia vist abans en cap novel·la, i que demana una dosificació molt calculada de la informació que l’un i l’altra ens van servint. Queraltó treu suc d’aquest engranatge amb eficàcia, per bé que en alguns moments no pot evitar de caure en la redundància.

Com un batec en un micròfon és una novel·la sobre les diferents velocitats que pot agafar la vida adulta. La Gabriela té divuit anys acabats d’estrenar, però encara té un peu a l’adolescència. En Quim està disponible però ja frega els quaranta. Aquí el desig desficiós d’ella i la temptació frenada d’ell desplacen el pes del consentiment sobre l’home. En Quim acabarà lliurant-s’hi des d’una resistència sospitosament responsable, perquè tot el seu entorn d’amics veu amb mals ulls la seva relació amb una nena. Però la Gabriela no és una fava innocent, ni creu estar enamorada i tampoc cerca un home que la protegeixi. Aquí no hi ha un infatuació ingènua ni un sentimentalisme poruc. La Gabriela aparenta més edat i es fa passar per una noia de vint anys. El Quim també amaga uns antecedents perillosos rere el seu prudent afany de replegar-se. El càlcul de l’un i la mentida de l’altra acaben d’encendre la foguera.

Queraltó se serveix d’un efecte mirall per capicular hàbilment els relats del Quim i la Gabriela amb el propòsit d’invertir sense maniqueismes el patró habitual amb què s’aborden les relacions d’abús sexual i de poder entre noies joves i homes més grans. Amb tot, no podrà evitar que el pols emocional entre aquests dos adults sigui molt desigual. Aquí la simetria formal del mecansime narratiu ens aboca a constatar una vegada més que una relació amorosa és inevitablement asimètrica.

Asimètrica i desigual perquè l’home juga amb l’avantatge de tenir la relació sota control, d’encendre i apagar el desig, d’amagar-se o fer-se trobadís. “Amb el Quim hi havia el pacte que no hi havia pacte”, reconeix la Gabriela cap al final del seu relat. I arriba a una conclusió resignada: “Durant molt de temps vaig creure que el desconsol del Quim venia d’un lloc que jo era incapaç de comprendre”.

A la segona part de la novel·la Queraltó furga en la vida del Quim per explorar aquest hermetisme i ens guiarà fins al fons del pou. No acabem de saber si és un home emocionalment embussat, com deia Anna Punsoda en el seu cèlebre article o si és un cas patològic. Lectores que llegireu aquesta novel·la, reviureu amb gust la vostra joventut amb les palpitacions de la Gabriela, però no us feu il·lusions. L’autora no us donarà cap solució màgica per desencarcarar els vostres maromos (què més voldríeu, fos tan fàcil!). Més aviat us abocarà al dilema de decidir si el Quim és un pobre noi o un fill de puta. O per dir-ho amb un oxímoron: un pobre fill de puta.