Es busca dona gran per ballar

La companyia Mariantònia Oliver ha fet una crida a dones de més de 70 anys que vulguin participar com a ballarines en espectacle del festival de dansa Sismògraf.

En el marc del festival Sismògraf, la companyia Mariantònia Oliver (MAO) portarà a terme a Olot el projecte Las Muchas, que consisteix en la creació i interpretació d’una coreografia per part d’un grup de dones més grans de setanta anys. Las muchas serà el resultat d’un taller de dansa que impartirà la companyia mallorquina Mariantònia Oliver (MAO) la setmana prèvia al festival a la ciutat d’Olot. El projecte vol ser un homenatge a les dones d’aquesta generació.

Durant la setmana prèvia al festival, els responsables de MAO crearan una coreografia, l’assajaran i, el dissabte 25 d’abril l’interpretaran dins la programació del festival. Segons la companyia, es tracta d’un “projecte coreogràfic i d’autoexpressió” que vol retre homenatge a aquestes dones, que han viscut difícils circumstàncies socials, polítiques i econòmiques, i que sovint tenen un paper fonamental en la cohesió familiar. Una activitat per reivindicar la seva figura fent-les unes autèntiques protagonistes. El taller, a la vegada, vol fomentar la participació social de les dones i, a través de la coreografia, millorar la seva autopercepció i donar visibilitat al que han aconseguit al llarg de les seves vides.

A la vegada, la proposta respon a la voluntat d’apropar la dansa a la població i d’ampliar aquest públic cultural a través d’un acció participativa i lúdica. Des del festival Sismògraf, es fa una crida a les dones majors de 70 anys a participar en aquest projecte. Les interessades es poden inscriure al correu [email protected] o al telèfon 972 27 91 38.

Ballar contra la solitud

No és la primera vegada que es concep un espectacle de dansa per a la gent gran. No fa gaire, la nostra col·laboradora, Maria Espada, ens explicava un cas ben singular al cor del barri de Ciutat Vella de Barcelona. L’Antic Teatre hi va va acollir “Ritme en el temps”, un projecte compartit amb Isabel Ollé i Quim Cabanillas. Els seus tallers aprofiten els beneficis de la dansa, el moviment i l’expressió per vitalitzar una zona amb alts índex d’aïllament social en la gent de la tercera edat. Ara ja fa uns anys que nou veïnes del barri de Sant Pere i l’Antic Teatre, el que elles van conèixer com a Círculo Barcelonés de Obreros San José, s’han unit per recuperar una memòria comuna.

“Ritme en el temps” combina projeccions, petites coreografies i ‘solos’ improvisats. La música és variada: de Camarón a Janis Joplin, passant pel “Danubi Blau”. Són les seves cançons. En el ball cada una és única i particular. No s’imiten. Ballen com si fossin al menjador de casa. La Núria amb un somriure constant; l’Aurora ben eixerida; la Teresa, la més gran, que ja té 90 anys, s’ho pren amb calma i complaença. La Pepi va elegantíssima, com la Rosario i la Carme, i la Mª Carmen i l’Alsi es mouen com moltes noietes voldrien. Elles afirmen que ballar els ha rejovenit, reforçat l’autoestima, ajudat a superar pors i vergonyes i, fins i tot, curat. Algunes ja no prenen pastilles pel dolor. No són professionals. Tampoc cal. Traspuen autenticitat i encomanen alegria. Els agraïments i entrega de flors finals acaben convertits en un ‘guateque’. El públic de les primeres fileres s’anima i surt a ballar. La resta aplaudeix i canta. Sona “Borriquito como tú”.