El Museu Marítim, territori de frontera

29.01.2018

El 2017 va ser un any de canvis al Museu Marítim de Barcelona (MMB). Aprofitant la rehabilitació de l’edifici, que va començar fa trenta anys i es preveu que s’acabi aquest 2018, la directiva va decidir actualitzar també la manera de concebre les seves exposicions. És així com s’anunciava la fi de les mostres permanents, que es van substituir per propostes de llarga durada i majoritàriament de producció pròpia, i també la fi d’un discurs cronològic i historicista.

L’exposició “El port, territori de frontera” al Museu Marítim de Barcelona | Foto: Pere de Prada

L’exposició El port, territori de frontera, que es pot veure fins al 25 de setembre, respon a aquestes decisions. Roger Marcet, director de la institució, ho resumeix de forma ben clara: “Aquesta és una proposta expositiva arriscada, que aposta per les sensacions i pels sentiments més que pels continguts”. De fet, una de les intencions del Museu és invertir en materials audiovisuals i interactius.

Així doncs, El port, territori de frontera ens explica un relat, però no intenta arribar al públic a través d’aquest sinó a través de la forma com es presenta. Desenvolupem-ho bé: la idea sobre la qual es basteix la mostra és que el port és un no-lloc, un espai entre la ciutat i el mar que pot albergar ambigüitats. El seu comissari, Xavier Theros, antropòleg i escriptor, creu que el port ha sigut i és “un territori fronterer on abocar el que la ciutat no vol”.

Theros fa un recorregut pels últims cent anys d’història del port en relació amb la seva part més humana. Hi trobem personatges com Carmen Amaya, artista de la comunitat gitana que vivia al Somorrostro, barri de barraques; els mariners nord-americans que van arribar l’any 1951 o el pintxo, “el kinki de l’època que treballava al port”, explica el comissari. La mostra, per cert, compta amb unes il·lustracions d’aquests personatges singulars que també s’ofereixen en relleu per a invidents. L’autor de les aquarel·les és Enric Ribas.

Reconeixent els mèrits de Theros, el punt fort de l’exposició és sobretot com es construeix: el disseny. Aquí cal destacar la tasca de Pep Camps, autor d’una escenografia que absorbeix i contextualitza al visitant des de bon començament. Es tracta d’un conjunt de blocs de mida gran que imiten els espigons de formigó que hi ha als ports. Els visitants caminen entremig d’aquests blocs per anar descobrint les escenes que expliquen el relat, transportant-se immediatament a l’espai al qual fa referència la mostra.

El port, territori de frontera està ben construïda i ben documentada, però aporta pocs punts de vista nous respecte altres exposicions sobre la història de la ciutat de Barcelona i concretament del port. El punt diferencial rau en el concepte expositiu, i el predomini d’aquest és un dels trets distintius que veurem a partir d’ara al Museu Marítim.

El MMB farà cada vegada més ús de recursos interactius, però caldrà que treballi l’equilibri entre fons i forma. Que les sensacions no serveixin només per passar una bona estona, sinó per apropar els visitants als continguts i seguir sent un espai dedicat a la difusió de coneixement. Aquest fet és especialment important sobretot perquè, sense anar més lluny, el mateix Museu Marítim és un territori de frontera: tan físicament com teòrica, camina amb un peu al mar i l’altre a la ciutat.