El dia que el metge et prescrigui anar al museu

22.11.2018

Des de l’1 de novembre que un grup de doctors de Mont-real, Canadà, tenen permís per prescriure com a activitat terapèutica visitar un museu. Estudis canadencs evidencien que aquestes institucions culturals ens apujen el nivell de cortisol i serotonina, secretant hormones que ens fan sentir bé. I això pot aplicar-se a un alt rang de casos: des de pacients amb depressió fins a persones amb diabetis, passant per gent amb ansietat o malalties cròniques. Però visitar un museu és bo per se? Entenem la dimensió del tractament si creiem simplement que l’art cura?

Aquest dimarts ha tingut lloc una de les jornades del curs Introducció a l’Arts in Health, que organitzen el Museu Nacional i l’International Arts in Health Foundation del 30 d’octubre al 27 de novembre, amb la col·laboració de l’Institut Català de la Salut. Es tracta d’unes sessions que uneixen professionals de museus i del sector sanitari per començar a treballar junts cap a una direcció que a Catalunya es troba en el seu estadi inicial. Trobades com aquestes són un bon símptoma, perquè tot i que demostren que encara no hi ha una sinèrgia natural entre els sectors, senten les bases de la conversa i l’acció.

Per la seva banda, professionals sanitaris com el doctor Jordi Blanch, cap de Secció de Psiquiatria Intrahospitalària de l’Hospital Clínic i coordinador mèdic del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, recorden que dir al pacient que vagi al museu no és una fal·làcia sempre que suposi una fase més dins d’un tractament extens. En el cas de persones amb depressió, per exemple, seria reduccionista dir que la intenció és només l’impacte emocional de l’art. L’objectiu és que la creativitat ocupi el cervell i durant una estona el pacient s’activi i deixi de pensar en el que el preocupa. Però no simplement perquè passi una bona estona, sinó perquè quan surti del museu es vegi capaç de fer exercicis de vivència positiva, i que al final el fet d’aprofitar recursos exteriors per millorar la seva situació s’acabi convertint en un hàbit. Per tant, més enllà del discurs que l’art cura, visitar un museu seria una manera d’exemplificar l’explicació que el professional mèdic dona durant el tractament.

Per altra banda, els professionals de museus recorden que les institucions on treballen no són espais neutres, com podria semblar si es generalitza la idea que anar a una de les seves sales és bo per la salut. Per a una persona amb dificultats físiques, hi ha centres expositius que no es poden visitar; i per a una persona amb dificultats psicològiques, aquests espais poden estar subjectes a uns estàndards intel·lectuals i socials molt alts, que en comptes de suposar una ajuda es presentin pel pacient com una pressió afegida. A més, per dur a terme correctament activitats amb finalitats sanitàries, els museus necessiten tenir personal que s’hi pugui dedicar, i això passa per incrementar unes plantilles en hores baixes. Les aliances amb grups de salut, per exemple, facilitarien tenir grups uniformes d’origen: que les persones que visitin conjuntament el museu es trobin en un mateix punt del tractament i això faciliti la tasca del professional que els guia i faci més efectiva l’activitat.

A Catalunya hi ha diverses iniciatives en marxa que uneixen els sectors culturals i sanitaris, amb professionals com Andrea Granell, doctora en Psicologia i consultora de projectes de dinamització de públics, que es va doctorar amb una dissertació sobre els efectes de la percepció de l’art contemporani i que en la pròxima jornada del curs Introducció a l’Arts in Health explicarà què són les Visual Thinking Strategies (VTS) i com es poden aplicar a la teràpia en salut mental. Iniciatives com aquesta demostren que, tot i que estem lluny de la situació canadenca, alguna cosa s’està movent a casa nostra. L’avenç dels projectes conjunts entre aquests dos mons és una porta oberta per l’increment de les possibilitats de la medicina i dels museus, però sempre des de la professionalitat dels seus experts, i deixant per altres esferes els discursos de la idealització de l’art.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. bueno, bueno… depèn del museu… n’hi ha de bastant “depriments”. Tampoc no es pot confondre depressió amb tristesa… la depressió no es cura visitant museus, d’altra banda, un museu divertit, com per exemple el Museu de les il·lusions, pot ajudar a una persona trista a tenir un dia menys trist…