La biblioteca de Mirmanda: 35 anys d’Edicions de 1984

5.12.2018

Una editorial és una casa i en tota casa hi acostumen a fixar el nostre racó predilecte. Edicions de 1984 és una d’aquestes cases editorials. Fa temps que ens acull. Sense anar gaire lluny, aquest novembre celebrava els 35 anys de la seva fundació. Ho feia reunint a la premsa en un dinar en què Josep Cots –l’amfitrió, l’editor– anunciava el nom de la seva successora: Laura Baena. Per homenatjar a Cots, la casa i la feina inestimable de l’editor hem volgut demanar a un grapat d’escriptors, editors i periodistes que escullin el seu títol preferit d’Edicions de 1984. La llista resultant confirma l’alta qualitat i disparitat de plomes del catàleg que Cots ha aixecat.

Josep Cots, editor d’Edicions de 1984. |

Lila, de Marilynne Robinson. “Després de reflexionar-hi molt, perquè al catàleg de 1984 hi ha tot de tresors dignes de la cova màgica d’Ali Baba, recomano Lila, de Marilynne Robinson. Aquesta novel·la conté la història d’amor més bella, complexa i misteriosa que he llegit mai. Lila, una dona quasi salvatge, i el pastor John Ames, l’activitat predilecta del qual és la filosofia teològica, deuen vèncer molts dubtes i molta desconfiança per acostar-se tímidament l’un a l’altre, en una atmosfera enigmàtica i tenebrosa”. Monika Zgustova, escriptora.

La broma, de Milan Kundera. “Recordo molt bé l’impacte de la lectura de La broma de Milan Kundera, que devia ser una de les primeres publicacions de 1984. L’absurd al servei de la tirania, el desemmascarament dels mecanismes d’idiotització…”. Emili Rosales, director editorial del Grup 62.

Martin Eden, de Jack London. “Ja he recomanat aquest llibre alguna altra vegada, però no me’n canso: Martin Eden de Jack London. Ho he de confessar: és un dels meus llibres més estimats i hauria volgut traduir-lo jo, però em va fer molt contenta que l’hagués tret una editorial que fa tan bé les coses com 1984. No puc comptar les vegades que he rellegit les peripècies d’en Martin per assolir el seu somni, instruir-se i superar-se, ni les vegades que he deixat enrere moments baixos recordant la seva lluita. És un personatge extraordinari i una novel·la realment vigoritzadora”. Alba Dedeu, traductora i escriptora.

Una màquina d’espavilar ocells de nit i Mística conilla, de Jordi Lara. “Un editor se la juga triant els autors en la seva llengua. Jo vull agrair al Josep Cots que m’hagi descobert la veu de Jordi Lara. Ja vaig gaudir molt amb Una màquina d’espavilar ocells de nit i ara m’ha tornat a sorprendre amb Mística conilla. Salut, mestre, gaudim amb la teva tria!”. Ada Castells, escriptora.

Pregunta-ho a la pols, de John Fante. “D’entre tots els autors místics, estranys i desertors que Edicions de 1984 ha publicat en català, jo em quedo amb John Fante i el seu realisme brut, i de manera molt particular amb el seu impetuós alter ego d’ascendència italiana, Arturo Bandini. La proposta editorial inclou Plens de vidaLa germandat del raïmA l’oest de Roma i, sobretot, Pregunta-ho a la pols, la més brillant de totes, prologada admirativament per Charles Bukowski. Los Angeles, primera meitat del segle passat, atmosfera sòrdida, ràfegues d’humor més aviat canalla i un protagonista que intenta fer realitat el seu somni de convertir-se en escriptor mentre cultiva, amb una expertesa intuïtiva, l’art superior de la derrota”. Francesc Ginabreda, periodista i crític literari.

Jordi Lara. | Foto: Fundació Verdaguer

Poesia completa, d’Anna Akhmàtova. “La Poesia completa d’Anna Akhmàtova em va acompanyar en el meu viatge a Sant Petersburg ara fa dos anys, on vaig visitar la casa museu de la poetessa. Llegir en aquell marc alguns dels seus versos més crítics, prohibits durant anys a l’URSS, em va impressionar profundament. Moltes gràcies, Josep Cots, per fer possible que els lectors catalans puguem gaudir en la nostra llengua d’alguns referents que ja són clàssics universals”. Pilar Beltran, editora d’Edicions 62.

Els quaranta dies del Musa Dagh, de Franz Werfel. “Un títol de 1984? Per a mi, sense cap mena de dubte, Els quaranta dies del Musa Dagh, de Franz Werfel i traducció de Ramon Monton. Com a mínim per tres raons: perquè ningú pugui dir mai més “qui se’n recorda del genocidi dels armenis?”; perquè hi ha un piló de reflexions i frases per subratllar i tenir presents cada dia; i perquè com a novel·la és emocionant del principi al final”. Anna Casassas, traductora.

Fulles d’herba, de Walt Whitman. “L’abril era a punt d’estrenar-se quan vaig coincidir amb en Valtònyc. Faltaven pocs dies perquè anés a la presó. Havia vingut al Museu de Lleida per a participar en una taula rodona. En acabar-se vaig proposar-li de fer una entrevista improvisada per a Núvol. Vam quedar poca estona més tard. Jo vaig córrer cap a casa amb una fixació: trobar un llibre. Trobar un llibre perquè s’endugués a la presó. Un llibre inacabable i franc. Un llibre que parlés de tot. El llibre. Vaig entrar a casa i, enmig de la penombra que s’escolava des de la porta entreoberta, em repetia: Quin? Quin? Quin? Fins que, tot d’una, una veu profunda, llanosa, exaltadament bella va fer: jo, sóc aquí, sóc Walt Whitman”. Mònica Boixader, periodista cultural.

La xava, de Juli Vallmitjana. “La xava de Juli Vallmitjana va ser el meu primer descobriment purament factoria 1984, és a dir, factoria Cots. La història de la caiguda d’una noia en la prostitució, narrada d’una forma fascinant. Una odissea per un Districte Cinquè fresc, vibrant i sòrdid. De gust de punta de cigarreta reaprofitada, de llitotxa espellifada, de desgràcia inexorable. Una corrua de lladregots, meuques i éssers dels baixos fons que parlen un català esquitxat d’argot i de caló, punxegut i dolç ensems”. Jordi Quer, escriptor.

L’arrelament, de Simone Weil. “Amb setze anys vaig descobrir aquest assaig en una biblioteca pública de Baltimore. Va ser l’estiu de la meva obsessió amb Camus, Sartre i de Beauvoir, amb tot allò francès i existencial. La biografia de Simone Weil em semblava romàntica i ètica alhora, així que vaig agafar el llibre. Segurament vaig entendre molt poc de L’arrelament llavors, en part per la densitat del text però sobretot per la meva poca experiència vital. La traducció al català de L’arrelament em va cridar l’atenció una tarda de novembre del 2017, quan, a Catalunya, es necessitava un llibre com aquest: raríssim, radical, poc pragmàtic, poètic i febril. És un assaig sensible i delicat, com la pròpia prosa de Weil, però representa una disrupció total, una mena de terratrèmol polític i filosòfic. Aquest últim manifest de Weil ens sorprèn i ens interpel·la, i planteja qüestions encara vigents avui dia sobre Europa i la seva relació amb el món”. Madeline Carey, escriptora.

Una màquina d’espavilar ocells de nit, de Jordi Lara. “El vaig descobrir en l’edició de butxaca. I amb aquest llibre, vaig descobrir la prosa encisadora i profunda de Lara, capaç de retratar un món particularíssim sense cap mena d’impostació, capaç de fer el viatge de l’experiència íntima al context cultural sense perdre equilibri ni potència. Lara és dels millors autors de la literatura catalana”. Anna Ballbona, periodista i escriptora.

Seixanta contes, de Dino Buzzati. “Del volum de contes de Dino Buzzati em va confortar reconèixer-hi la mateixa mirada que m’havia sorprès anys abans amb El desert dels tàrtars. El llibre, gruixut, em va acompanyar durant força temps, i Buzzati va acabar sent algú molt pròxim, com un Kafka suavitzat pel Mediterrani. No recordo gaires històries d’aquell volum, més enllà d’una combinació seductora de fantasia, ironia i tristesa davant l’absurd. Vull manifestar el meu agraïment a Edicions de 1984 i Josep Cots per posar aquest volum a la nostra disposició, amb la traducció de Joaquim Gestí i el pròleg de Julià de Jòdar”. Josep Lluch, editor de Proa.

John Fante. |

A l’oest de Roma, de John Fante. “Agraeixo a Josep Cots A l’oest de Roma, de John Fante, un llibre d’urpada irònica, hiperrealisme brut i confessió en primera persona d’un pare fracassat en una llar-manicomi: som víctimes d’un acudit. Una traducció brillant de Martí Sales, i un passatge inoblidable: “Era el meu millor fill. No fumava marihuana, no bevia alcohol, no s’ho feia amb noies negres i no volia ser actor. Un pare, què més podia demanar?”. Anna Carreras, escriptora.

Una màquina d’espavilar ocells de nit, de Jordi Lara. “Per mi va ser d’aquelles experiències de lectura que no s’obliden: hi vaig descobrir una veu que ara, ni que volgués, ja no podria separar del meu món. Aquell llenguatge sempre a prop de la meravella, aquella consciència forta de la tradició, aquella relació tensa amb les passions i les raons humanes. I és un llibre que em va fer venir unes ganes boges d’escriure. Em va fer pensar que seria un honor ser publicat a la seva vora —i potser per això vaig acabar a Edicions de 1984”. Raül Garrigasait, escriptor.

Deu de desembre, de George Saunders. “Hi ha llibres que et canvien la vida i aquest n’és un. Per la pregonesa, per la forma, pels interrogants que planteja i que no resol, per aquesta cosa estranya que té la bona literatura, que se t’enganxa i que no et deixa estar. Ni respirar, no et deixa, de vegades. De tan bèstia. De tan bo. Tan real i al·lucinant, l’univers humà destil·lat dins d’un parc temàtic, en un relat de pàgina i mitja i branquillons. Gràcies, Josep Cots, per mantenir-nos altes les aspiracions!”. Núria Cadenes, escriptora i periodista.

El sopar de cendra, de Giordano Bruno. “Etern agraïment a Josep Cots i a les seves edicions de 1984 i a la traductora Anna Casassas per haver-nos ofert El sopar de cendra de Giordano Bruno, que és, com diu el mateix Jordà Bru, «heroic i desemparat; mestre i deixeble; creient i descregut; alegre i trist; saturnià i jovial; lleuger i feixuc; ronyós i liberal; simiesc i consular; sofista amb Aristòtil i filòsof amb Pitàgores; rialler amb Demòcrit i plorós amb Heràclit»”. Enric Casasses, poeta.

Kyra Kyralina, de Panit Istrati. “No seré gaire original dient que Edicions 1984 m’ha fet passar molt bones estones amb els seus llibres. Josep Cots ha editat els llibres que a ell l’hi han agradat. Almenys així ho he percebut com a lectora i resulta que la seva tria com a editor coincideix amb la meva com a lectora. Destaco un títol que hi he gaudit moltíssim, Kyra Kyralina de Panait Istrati, amb una traducció fantàstica de Xavier Montoliu. Una abraçada Cots i la meva admiració i estima com a persona i com a editor. Deixes empremta, no ho dubtis!”. Anna Maria Macià, editora de Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

El viatger nocturn, de Maurizio Maggiani. “Aquest llibre ens transporta des del lloc més recòndit i àrid del Sàhara fins al bell mig dels boscos bosnians en plena guerra dels Balcans. El protagonista, un especialista en migracions animals, ens explica la seva història, la dels animals que segueix en el seu periple i les lliçons vitals i sobre l’amor cap als altres que deixà el pare Foucauld un misteriós missioner. Un llibret breu, intensíssim, explicat a cau d’orella enmig de la vasta natura”. Irene Alerm, periodista cultural.

Els estranys, de Raül Garrigasait.“Tanquem aquest article d’homenatge amb una novel·la que hem llegit meravellats, amb la certesa que ens trobàvem davant d’un clàssic instantani. Els estranys ens brinda un tranche de vie de la nostra història, i ens hi projecta des de la mirada del foraster. Una novel·la d’una ambientació precisa, on el fred ens cala els ossos i els personatges ens fan pensar en aquells actors amateurs i alhora absolutament creïbles de les pel·lícules d’Albert Serra”. Bernat Puigtobella, editor de Núvol.