Aniversari

Edicions de 1984 dona el tret de sortida del seu 40è aniversari amb l'anhelada traducció de Guerra i pau de Tolstoi i un ampli programa d'actes a biblioteques i llibreries.

Amb motiu dels 35 anys d’Edicions de 1984 demanem a un grapat d’escriptors i editors que escullin el seu llibre preferit de l’editorial.

El llibreter acaba suggerint que Garcés li ha parat una trampa: de tant dir-li que ell parla però no escriu, ha incitat el llibreter a escriure l'Autorretrat

"No som res més que un grapat de paraules", diu Sanahuja, que defineix la poesia com el farfalleig d'un vell que no té dents

Fa prop de trenta-sis anys que el Premi Documenta, convocat per la llibreria emblemàtica que li dóna nom, estimula la creació literària en català. Cinc dels guanyadors publiquen enguany.

El primer conte, que tracta de la història d’una pèrdua, és, sens dubte, l’essència del llibre, el que obre i tanca el trajecte que fa aquest recull. Sense aquest conte, “aquest llibre no estaria acabat, jo no m’hauria presentat al Premi Documenta i, per tant, avui no seríem aquí”, explica el periodista.

Després de fer tota una declaració de principis amb l'edició de 'Llop entre llops' de Hans Fallada, ara l'editor de 1984, Josep Cots, publica ara un nou títol de l'autor alemany, L'home que volia arribar lluny, amb una esplèndida traducció de Ramon Monton.

Josefa Contijoch és una escriptora completa: poeta, narradora, assagista i traductora. Amb la seva obra 'Sense alè', que enguany ja li ha valgut el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi Serra d'Or, és finalista del premi Crexells. Bernat Puigtobella ha conversat amb ella i Pere Virgili l'ha fotografiat a l'Ateneu.

Tot transcorre per un torrent narratiu profundament líric que desemboca en una vívissima percepció del no-res cap a on som inevitablement conduïts.

La Llibreria Documenta ha organitzat una trobada amb editors independents sota el lema 'Nosaltres som els altres', que ha reunit 21 segells indies de Barcelona. El llibreter Josep Cots ha fet de mestre de cerimònies. I Mariona Sanfeliu hi ha estat i ens ho explica.

Això de la desaparició lenta però inexorable de les llibreries sembla una comèdia macabra.