Discogràfica d’or

El segell musical LIMIT Records ha celebrat els 50è aniversari en un acte a la Biblioteca de Catalunya. Fundat l’any 1964 per Joan Deltell, LIMIT Records té com objectiu donar a conèixer gravacions de compositors i intèrprets majoritàriament catalans, sovint pocs o gens representats per les grans multinacionals del sector.

El moviment es demostra caminant. La celebració d’un cinquantenari corre el perill d’acabar en un exercici de nostàlgia, en el relat d’una col·lecció d’anècdotes arnades amb olor de naftalina. Això passa si s’envelleix malament. Però LIMIT Records és un projecte revitalitzat, que té voluntat de seguir endavant. Amb petits passos de tres o quatre disc l’any. Però passos ferms, fiançats, com fins ara, en la qualitat dels intèrprets, les gravacions i la solidesa dels repertoris.

Per això, a l’acte celebrat a la Biblioteca de Catalunya hi hagué moments de tot tipus. Pel record i l’emoció. Però també per la reflexió sobre l’actualitat del sector i del país. I, com a mostra de la vitalitat artística, per presentar les novetats discogràfiques del segell. Del primer se n’ocuparen els parlaments dels directors Edmon Colomer i Salvadors Brotons, l’escriptor i filòsof Oriol Pi de Cabanyes, del músic i tècnic de so Albert Moraleda, i del periodista i filòleg Bernat Deltell. Del segon, les actuacions del pianista Daniel Blanch i la violinista Kalina Macuta, i la del pianista Josep Surinyac acompanyant a les sopranos Maria Lluïsa Muntada i Inés Moraleda. Tots ells són protagonistes d’algunes de les darreres novetats discogràfiques del segell.

Després de la presentació a càrrec de l’actriu Carme Sansa, parlà Edmon Colomer, que posà en context el moment en què sorgí LIMIT Records. “En un moment en que Catalunya proposa al món el ple reconeixement de la seva singularitat, asistim a la revitalització d’un projecte que va néixer durant i malgrat els anys de la dictadura. Els exiliats catalans, alguns de molt cèlebres, varen fer feina fora del país. Però si avui Catalunya pot aspirar plenament, i legitima, a la seva sobirania, és gràcies a la generació que va tenir el coratge de tornar a començar aquí, a la pròpia terra. Calia voluntat i enginy però, per damunt de tot, imaginació, i una certa insconciència, temeritat, fins i tot. La iniciativa personal convertida així en empresa cultural al marge dels canals de promoció i de difusió oficials”.

També volgué recordar la figura de Joan Deltell, fundador del segell, promotor, mànager i marit de la pianista Leonora Milà, que morí l’any 2009, amb només 65 anys. “La causa involuntària del que avui celebrem és la Leonora Milà. Quan un somniador empedreït té com a parella una artista de debò, la bogeria és imparable. En Joan Deltell va abocar tota la seva energia en mostrar al món que la Leonora era una pianista excepcional, i no es va equivocar”.

El filòsof i escriptor Oriol Pi de Cabanyes, com Colomer, volgué fer un retrat dels “happy sixties”, uns anys on,  “per sota de les limitacions imposades per la dictadura, bullien tota mena d’iniciatives impulsades per la renovació. Les noves generacions volien deixar endarrera la tristor, les privacions i la grisor de la postguerra, i recomençar un nou món on la llibertat, l’art i la cultura anessin de bracet”.

Després, però, el seu discurs s’enfocà en la crítica situació que viu avui la producció musical, per posar en valor la tasca que realitzen discogràfiques com LIMIT Records. “Vivim moments de grans canvis. Diuen que el consum de música enregistrada es farà, sobretot, a través de l’ordinador i d’internet. En aquest món global, cada dia tindran més sentit els productors de proximitat, els artesans de la producció musicogràfica, com ho va ser en el seu temps Joan Deltell. Una cultura com la nostra, que només pot afirmar-se en la qualitat, més que no pas en la quantitat, necessita aquesta mena d’intermediaris atents a la creativitat i al consum de proximitat”.

El director Salvador Brotons també defensà la tasca de les discogràfiques, malgrat la greu crisi que pateixen. “La música ha de ser escoltada. Un artista no pot donar a conèixer la seva música si no està gravada. Un disc és la seva targeta de presentació”.

Finalment, prengué la paraula Bernat Deltell, fill de Joan Deltell i Leonora Milà, i responsable de la productora El Far Blau, que l’any 2009 va absorvir LIMIT Records. Quan el seu pare va morir, Bernat s’hagué de plantejar què fer amb la discogràfica i el fons de 70 discos editats durant aquests anys. “Llençar a la paperera dècades de feina i el seu llegat? Tenia clar que tot aquest esforç no podia desaparèixer”. Des de llavors, a través de la productora, ha anat recuperant el fons del catàleg, remasteritzant antigues gravacions i publicant nous treballs.

A Deltell, aquests cinquanta anys li semblen “com un miracle”. Però no hi deu creure, en miracles, perquè els buscà una explicació. “Nosaltres som com el país: tossuts de mena”. A aquesta tossuderia hi deu ajudar el sentit de l’humor amb què tancà la celebració. “Cinquanta anys… Es diu ràpid. L’any 64 estava tot per fer. I ara, també. L’any 64, la cultura catalana estava feta pols. I ara, també. L’any 64, The Beatles cantaven Love me do, i ara, en Paul McCartney també la canta! Per tant, tot continua igual, com en Fidel Castro”.

L’acte de la Biblioteca de Catalunya és només el tret de sortida d’un any on està prevista l’organització de concerts, presentacions, conferències i la publicació de més novetats discogràfiques. Es podran anar seguint a la pàgina de El Far Blau. De moment, la propera cita serà el 8 de març a Vilanova i la Geltrú, on la productora té la seva seu. Un altre pas endavant per encetar els segons cinquanta.