Diàleg entre #escriptors de #20i30 anys

14.09.2013

Humor negre, il·lusió, desenganys, precarietat, passió per l’escriptura i solidaritat entre qui duu el virus de la lletra a la sang; de tot això van parlar els escriptors Llucia Ramis, Jordi Nopca, Anna Gual, Marc Pastor i Albert Forns, a la Plaça del Llibre.

 

Els escriptors Marc Pastor, Anna Gual, Jordi Nopca, Llucia Ramis i Albert Forns (moderador). Foto: Elisabet Parra.

Riquesa (en creativitat), pobresa (pecuniària)

LLUCIA RAMIS: L’escriptor/a, històricament, sempre ha estat un mort de fam!

JORDI NOPCA: Em penso que el que tots tenim en comú és la precarietat. En el camp de l’escriptura, n’hi ha molta. Els temps que vivim són durs i encara han de venir més restriccions. Escriure millor no vol dir que publicaràs més. La idea del prestigi cada cop caurà més.

LLUCIA RAMIS: Abans guanyar un premi volia dir alguna cosa, però avui en dia no et soluciona gaire res.

Literatura en català, públic lector i reclams a Ferran Mascarell

ALBERT FORNS: Hem decidit escriure en català i això implica moltes coses. ¿Què li demanaríeu al conseller Ferran Mascarell?

LLUCIA RAMIS: El punt d’inici és l’educació: si tu ofereixes a la societat una bona educació i una estima per la cultura, després la gent consumirà aquests productes culturals.

ANNA GUAL: De lectors en català, n’hi ha; altra cosa és que comprin llibres en català. Hi ha molta gent que llegeix, però no hi ha tant de públic comprador.

ALBERT FORNS: Una anècdota que em va passar és que vaig anar a un club de lectura i molts dels integrants del club no havien comprat el llibre; sinó que se l’havien anat passant, o l’havien agafat de la biblioteca o, fins i tot, havien fet fotocòpies del llibre!

MARC PASTOR: Això és molt guarro!

ALBERT FORNS: No fotocopieu, públic, compreu, per favor!

Llibre digital i preus

ALBERT FORNS: Quin preu han de tenir els llibres digitals? Creieu que ha de passar com en les pel·lícules, que si vas al cine et claven 8 euros i si les compres a través de la plataforma Filmin valen només 1,5 euros, i la gent acaba comprant més les barates?

LLUCIA RAMIS: Està clar que el llibre digital ha de ser més barat que el llibre en paper.

MARC PASTOR: Però ha de tenir un preu! Que no estem oferint les fotocòpies de “Bola de Drac”, que són llibres!

ALBERT FORNS: Us fa por la pirateria?

LLUCIA RAMIS: Mira, penso que la pirateria afecta la gent important- diu, burleta, rient en veu baixa-.

MARC PASTOR: Després et passo la pàgina on surts tu, Llúcia!

LLUCIA RAMIS: Merda! – i ofega una riallada-. No es pot voler fer negoci amb el llibre digital, perquè un llibre en format digital no hauria de costar més de 5 euros; hauria de valer 2 euros o 5 com a molt! Si es demana poc, la gent no té cap problema per pagar.

MARC PASTOR: Jo crec que quan tu compres un llibre, compres el contingut i no el continent. Per tant, t’haurien de donar la versió digital si el compres en paper. I si el compres en digital ha de ser més barat que en paper, però ha de tenir un preu. Si tu vas en metro i no vols dislocar-te el canell amb un totxo, el Kindle et pot anar molt bé. I pots tenir el llibre en paper a casa i la versió digital al dispositiu, per no anar carregat.

Sentir-se part d’una generació, o no

ANNA GUAL: Jo sí que me’n sento. No només perquè la meva escriptura hagi nascut de la lectura i escriptura de blogs, de posar les dèries en un word i de pitjar el botonet per publicar. Sinó, perquè hi ha tota una colla de gent de la mateixa edat, d’entre vint i trenta anys, que et recolza, que et dóna suport. Penso en l’Esteve Plantada, la Laia Noguera, la Mireia Calafell i en molts d’altres. Gent que et trobes en els recitals. Persones amb qui comparteixes aquestes afinitats i amb qui et solidaritzes i fas pinya.

MARC PASTOR: Doncs jo crec que no existeixen generacions. Que potser la cosa comuna és que ens criden per parlar de si formem part d’una generació o no.

L’escriptura, malgrat tot

ALBERT FORNS: Continuarem escrivint, encara que ens paguin poc, encara que no publiquem?

MARC PASTOR: Jo sí.

ANNA GUAL: En el meu cas també, perquè surt de dins i és una necessitat. Malgrat la precarietat ens hem de mantenir positius, perquè la negativitat talla molt les ales. Crec que d’aquí uns anys la cosa canviarà.

JORDI NOPCA: No puc deixar d’escriure encara que vulgui. La meva nicotina és la frase subordinada i després… una línia de diàleg. Potser quan tingui un fill, creuré que el fill és la novel·la i deixaré d’escriure. O potser encara escriuré més i seré més positiu.

LLUCIA RAMIS: És el misteri de la literatura i les editorials. Hi ha pocs lectors, però estem tots escrivint. Escrivim per ells i per nosaltres. Però, mira, cap de nosaltres té fills. I tenim entre vint i trenta anys. Els podríem mantenir amb els sous que tenim?