Daniel Tarrida: “El Bachcelona 2015 és el més rodó dels que hem fet”

El Festival Bachcelona celebrarà la seva tercera edició del 23 al 28 de juliol. A partir del tema omnipresent de la música de Johann Sebastian Bach, el festival n’ofereix mil transformacions: nous contrapunts, intèrprets que ja han actuat arriben repertoris renovats, formacions que retornen en un canone alla terza. Núvol ha parlat amb Daniel Tarrida, codirector del festival, perquè ens comenti les Variacions Bachcelona.

 Ricercare a 2 concerti: el clavecinista Ton Koopman

Després de l’èxit del seu concert de l’edició passada amb l’Art de la fuga, el prestigiós clavecinista i director holandès Ton Koopman torna amb una proposta pròpia, “artísticament molt ambiciosa”. Serà en dues sessions amb programes molt diferents.

El Festival s’obrirà amb Concerts per a 2, 3 i 4 clavicèmbals. Un programa “molt extravertit, festiu. Molt italià, no només pel diàleg amb Vivaldi sinó també pel tipus de música”. A Koopman l’acompanyaran solistes de l’Amsterdam Baroque Orchestra.

A l’escenari hi haurà quatre clavecins, un format molt poc habitual. “A l’època, que no hi havia música amplificada ni res, així que aquest format era com el rock and roll, era el màxim. Quatre clavecins fent trinats a la vegada era com el més vistós que hi havia en aquell moment”.

El programa inclou els arranjaments de Bach per a clavecins de concerts de Vivaldi, però també arranjaments del propi Koopman, que es podran escoltar per primera vagada, en una “proposta artística inèdita”. Acompanyaran a Ton Koopman i Tini Mathot els clavecinistes Gerard de Wit i Patrizia Marisaldi.

El segon dia Koopman afrontarà una de les obres cabdals del repertori universal: la Musikalisches Opfer BWV 1079. Després de l’extraversió italiana “tornem a aquest Bach místic, especulatiu, semblant a l’Art de la fuga de l’any passat. Diferent, perquè són dos clavecins rodejats amb una orquestra, hi ha més textures, però és aquesta complexitat, aquests cànons, aquest joc retòric portat al límit”.

In moto contrario: veure Bach

No només de so viu el melòman. Des de la primera edició el Bachcelona ha inclòs projeccions cinematogràfiques a la seva programació. Enguany, el diàleg entre el cinema i la figura del compositor de Leipzig s’amplia a tres sessions, que comptaran amb la col·laboració de la Filmoteca de Catalunya.

“Son tres aproximacions. Mein Name ist Bach (Dominique de Rivazuna, 2003) és una pel·lícula convencional, una biografia, que parla dels darrers anys de la vida de Bach, el context històric de l’Ofrena Musical”. La pel·lícula es projecta el mateix dia, i amb anterioritat, a la interpretació de Koopman.

“El documental Bach: A pasionate life (2013) de Gardiner és excel·lent. Té molts punts en comú amb la biografia que ha publicat, el plantejament i el recorregut és semblant. Està molt ben realitzat”. La traducció d’aquesta biografia ha estat recentment editada per Acantilado sota el títol La música en el castillo del cielo, i el propi Gardiner en va fer la presentació a Barcelona.

L’últim serà la projecció de Sunrise (1927) de F. W. Murnau, amb acompanyament de música de Bach per a flauta i piano a càrrec de la flautistes Mirjam Plas i la pianista Maria Alonso. “Serà com un feedback per les dues bandes. Per una banda, amb la música de Bach serà un altre Amanecer. I la música de Bach amb aquestes imatges tindrà altres connotacions. La idea era fer cinema mut, però la qüestió era quin cinema mut. L’expressionisme alemany et permet crear atmosferes”.

Al tempo di giga: la improvisació i la dansa

“Va ser el concert inaugural de la història del Bachcelona”. L’organista Juan de la Rubia ha improvisat en les dues edicions a l’orgue de la catedral, a partir dels temes musicals que li proposa el públic assistent. Enguany, l’encarregat d’aquesta sessió serà el jove Sebastian Küchler-Blessing, guanyador de diversos concursos d’improvisació. Una activitat que desperta sempre una gran expectació. “Entre el al públic hi ha molta gent de l’Esmuc, que van allà a veure com s’improvisa, perquè la improvisació contrapuntística és molt exigent, i obliga a crear unes estructures i tots els músics estan a i van amb curiositat de veure què passarà”.

Igual que la improvisació era pràctica comuna en època de Bach, també ho eren les danses. Bé, ara també es balla, però enlloc de reggaeton es feia amb sarabandes i corrandes. El Trio Barroc del cafè, amb l’especialista Joan Codina, s’encarregaran novament d’explicar al públic com es ballen els ritmes barrocs, i animar a la gent a fer-ho.

Aquestes dues són activitats d’entrada lliure, que comporten un dèficit al balanç del festival. Hi ha, malgrat això, una ferma voluntat de mantenir-les: “tenen una frescor i un punt d’obertura que creiem que és important”.

Bach casolà

En època de Bach també era habitual fer música a les cases, ja fos tocant amb amics, o a les cambres i salons dels palaus. Una novetat del Bachcelona 2015 són dos concerts en cases particulars. “És com una mena d’open house amb una proposta artística. Són cases molt especials, i els concerts tindran un doble valor”.

En el primer es podrà tornar a escoltar la jove violoncel·lista Clara Pouvreau, que ja va actuar en la passada edició amb un concert amb l’Orquestra del Liceu i il·lustrant una conferència de Joan Vives. Enguany, la proposta permetrà escoltar-la sola amb dues de les suites per a violoncel sol.

En el segon, el pianista Josep Garcia interpretarà obres de lluïment. “Li vàrem proposar fer el Bach virtuós, com Concert Italià BWV 971 o la Suite Anglesa BWV 808. Serà un concert molt pianístic, en el sentit que serà molt brillant. I ell encantat, perquè tenia ganes de fer coses difícils”.

Contrapunctus: jazz i flamenc

Bach permet tot tipus d’aproximacions, mirades transversals, assimilacions. Deconstruccions i reconstruccions que li canvien l’aroma sense esborrar el gust del producte original. Enguany el pianista Manel Camp, la trompetista Mireia Farrés i el saxofonista Llibert Fortuny tornaran a oferir la seva aproximació jazzística al geni de Leipzig.

Va ser un dels plats forts del primer festival, que ara es trasllada a la sala Jamboree. “Ens fa molta il·lusió portar Bach al Jamboree, que és un espai de proximitat, i això fa que la proposta encara tingui més interès”.

Hi haurà també una interpretació flamenca de Bach, a càrrec del guitarrista Dani Figueras. “Té una manera de plantejar Bach que no el simplifica gens. En fa una versió en clau flamenca, però no hi ha una simplificació a nivell harmònic. Hi afegeix coses però sense desvirtuar-lo”.

Quodlibet

La formació Le tendre amour repetirà presència al festival. Per una banda, aquesta formació especialitzada en interpretar música dels segles XVII i XVIII amb una posada en escena atractiva a les audiències actuals oferirà un concert centrat en la música de cambra dels fills de Bach. Aquest concert serà retransmès per Catalunya Música.

Per altra, serà la formació encarregada d’acompanyar els cantants guanyadors de la Beca Bach. “Serà el moment dels becats, de fer àries, un concert més solístic”. La mateixa formació de cambra s’encarregarà de la direcció. “Treballen molt cambrísticament. A cada concert n’hi ha un que pren les decisions artístiques, i en aquest format cambrístic no cal director”.

Aria da capo…

No pot faltar aquest concert, perquè és la llavor del festival mateix, el pinyol del projecte. Bachcelona va néixer l’any 2013 com un enriquiment del Bach zum Mitsingen, el projecte creat per Daniel Tarrida i Pau Jorquera amb l’objectiu d’interpretar la totalitat de les cantates de Bach en format participatiu.

En aquesta edició interpretaran la cantata Es ist dir gesagt BWV 45, “molt brillant d’instrumentació”, precedit pel motet Jesu meine freude, BWV 227. El motet obrirà el concert interpretat “amb un cor de 15 cantats professionals. Després hi haurà la cantata participativa, en què alguns dels professionals faran de cor pilot”. Com ja és habitual en el projecte BZM, la cantata s’interpretarà en dues ocasions, en format concert i en format litúrgic.

L’edició passada, la cantata va ser el darrer concert del festival. Enguany, però, el punt final el marcarà una Bachmosferes, que és com anomenen les trobades obertes entre artistes i públic, i que enguany seran al Museu Marés. “Els músic agraeixen tenir aquest post concert, amb aquest punt informal. Serà un final diferent, i estarà bé acabar brindant”.

… e fine

El Bachcelona 2015 durarà cinc dies, i és un xic més curt que la passada edició. “Si dura vuit dies hi ha un moment en què l’espectador desconnecta. Això no passa amb aquest format més compacte. Va ser una decisió artística, tot i que hi ha coses que van creixent orgànicament”.

Bachcelona sembla haver fet seva la divisa de l’arquitecte Mies var der Rohe: less is more. Menys és més. Són menys dies, però la programació inclou “tot el que hem anat pensant, moltes propostes artístiques diferents” i que en altres edicions no havien trobat espai. “És el més rodó que hem fet”.

Bach is more. Bach is all.