Cristòfor Colom i la primera globalització

El segon torn del cicle “Moments estel·lars de la lluita per la llibertat”, coordinat per Enric Vila, que té lloc el dimecres 4 de març a les 19h a la Sala Moragues del Born Centre Cultural, està dedicat a Cristòfor Colom. La conferència anirà a càrrec de Roger Mallola i el filòsof Bernat Dedéu en farà el contrapunt.

Qui és Cristòfor Colom i quin va ser l’impacte que va tenir la descoberta d’Amèrica en la política i cultura europees? D’això és el que ens parlarà Roger Mallola, enginyer de camins per la UPC i doctorand en Estudis Europeus a la Universitat d’Amsterdam. Bernat Dedéu, filòsof, tertulià i autor del blog La torre de les hores,  farà el contrapunt de l’exposició fent una avaluació del moment històric que fou el Renaixement.

“La figura de Colom, en el context del cicle de conferències del Born, és encara més rellevant perquè la seva època és el moment del naixement de la sensibilitat per la idea de la llibertat”, explica Mallola. Sobre Cristòfor Colom i la seva vida poca cosa se’n sap, perquè els seus orígens són confusos i, per això, s’han format hipòtesis diverses sobre la seva vida i naixement, entre les quals se’l fa fill de Catalunya.

D’entrada, cal dir que Cristòfor Colom era un noble, fet que resulta rellevant perquè “la noblesa era la classe —o l’estament— que liderava l’evolució social en aquella època”, diu Mallola. A més, Colom cal entendre’l com un home d’Occident, protagonista de la vida europea del Renaixement. “Era un home, doncs, prototípic del seu moment, i l’estudi de la seva biografia ha de donar-nos informació valuosa de com sentien, com pensaven i com actuaven els homes del seu temps”, continua Mallola.

Segons en Mallola, els processos històrics comporten un canvi de sensibilitat dels individus davant dels fets i la realitat. “En els processos històrics el primer factor que canvia és la sensibilitat dels individus davant dels fets i la realitat. Aquesta sensibilitat va agafant forma a través dels sentiments i de les emocions reconegudes o reformulades. La sensibilitat comença a ser identificable, i els sentiments descriptibles. Després aquests mateixos sentiments es transformen en pensament analític, en discurs, sigui intern i personal primer, o sigui obert i col.lectiu després. Agafa forma codificada. Es pot comunicar.” afirma Mallola.

Amb aquest marc “es pot entendre què representa el Renaixement en el camí de l’home cap a la llibertat”, prossegueix Mallola. El Cristinianisme esdevé cabdal per entendre l’ànima europea, però és en el Renaixement on l’home occidental es desvetlla i es desprèn del lligam espiritual amb el Déu cristià, “però alhora aquest desenllaç l’obliga a ser l’amo del seu destí, a fer-se a si mateix. A ser un home lliure”, sentencia Mallola. Tot això, segons Mallola, es troba en Cristòfor Colom, que representa l’home d’acció que fa el primer pas cap a una nova civilització, “on la llibertat va guanyant poc a poc, primer els cors, després els caps i, finalment, els cossos de l’home d’Occident”.