5 aberracions lingüístiques nadalenques

21.12.2015

S’acosten dates assenyalades. Nadal arriba ple d’il·lusions, però també carregat d’impostures lingüístiques. Sentim dir barbarismes tot l’any. Ara bé, les festes nadalenques concentren una quantitat de barbaritats i barrabassades especialment irritants. Us n’hem triat cinc.

Robert Rousso. Feicitació Nadal

Robert Rousso. Feicitació Nadal

 

1. Nadals*. Cada vegada que sento a dir que “arriben els Nadals”, o em pregunten “si aniré a esquiar aquests Nadals”, un calfred em recorre l’espinada. Ho sentim dir per boca de gent que fa el calc del castellà ‘las navidades’. En català, Nadal és singular. Fins i tot si ens referim a nadals successius, direm que “el Nadal el passem (cada any) a Lleida”.

2. Cagatió*. Hi ha gent que diu ‘el cagatió’ per referir-se al tronc que piquem a bastonades perquè ens cagui torró. L’expressió correcta és ‘el tió’. I fem cagar el tió. El diccionari accepta el terme ‘cagatió’ per referir-se a l’acte de fer cagar el tió per Nadal, però no donem menjar al cagatió ni fem cops al cagatió.

3. Nit bona/nit vella*. Un dels barbarismes més delirants que sentireu aquest dies és el de Nit bona, per referir-se a la Nit de Nadal. Durant aquestes festes totes les nits poden ser bones, si les passem ben acompanyats i algú ens escalfa el llit. Passa el mateix amb la nit vella*, que en català sempre n’hem dit Nit de Cap d’Any.

4. Feliç any*. *Raïms. Aquesta expressió s’ha estès de tal manera que gairebé és reaccionari assenyalar-la com a incorrecta. Certament, és una expressió prou apta, però als que sempre hem dit ‘Bon any nou’ o senzillament ‘Bon any’, ens sembla forçada i calcada del castellà. De la mateixa manera que no se’ns acudiria mai dir ‘feliç Nadal’, tampoc direm mai ‘feliç any’. En Joan Josep Isern ens recorda que per Cap d’Any (que no *fi d’any), durant les dotze campanades, els castellanoparlants mengen ‘uvas’ i els catalanoparlants ‘raïm’ (i no pas *raïms).

5. Reis Mags*. Aquí sempre n’hem dit Reis d’Orient. No hem estat mai prou monàrquics per pensar que els reis són mags. En tot cas podríem dir que els reis són màgics, però dir-ne Reis Mags és juxtaposar dos substantius. Amb tot, la celebració de l’epifania presenta un balanç més positiu i esperançador, perquè anys enrere dèiem Cabalgata amb tota la barra del món i avui ja diem Cavalcada. És una correció que s’ha generalitzat prou, com ha passat amb bústia respecte a buzón. Un senyal que la batalla no està perduda i que la degeneració lèxica del Nadal no és del tot irreversible. Tots tenim algun aprenent a prop, gent que s’esforça per parlar millor i que fins i tot es mereix un vot de confiança. No ens estiguem de corregir-lo si convé, i desitjar-li de passada unes bones festes.

Bon Nadal a tothom.

Si t’ha agradat aquest article, també et pot interessar Els deu errors més freqüents en català, de Griselda Oliver.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

79 Comentaris
  1. Començant, Bernat, que “Nadal” no duu mai l’article al davant.

    Són igual d’aberrants frases com ara “El Nadal és una festa íntima”, “Enguany el Nadal no serà gaire fred”.

    • No dic que sí ni que no, però a l’entrada «Nadal» del DIEC hi diu això:

      «2 [LC] per Nadal cada ovella a son corral Expressió per a indicar que el Nadal s’ha de passar en família.»

    • Jo he sentit a dir, també (segons el context), “el Nadal”. Sóc nascut a Vic el 1949, i el català que hi vaig aprendre (abans d’estudiar-lo) és molt genuí, i me’n puc refiar.

  2. Posats a corregir, el calfred et recorre l’espinada o et corre per l’espinada, però molt em penso que no pas “el calfred et recorre per l’espinada”.

    • una quantitat de… és català normal i corrent – lo que sí que és catanyol o catanyolànglish és dir per ex. “hi ha quantitat de” o “m’agrada quantitat”
      però “una quantitat de” barbarismes és sinònim ben català d’un munt, etc. La forma més genuïna i elemental és MOLTS. Si mireu el dicc. Franquesa de sinònims a l’entrada ABUNDÀNCIA… n’hi ha a dojo, molts, a manta, per donar i per vendre… a cabassos.

  3. I una altra cosa: Sovint sentim “Cagarem el tió a casa meva.”

    Imagineu-vos l’esforç que suposa cagar un senyor tió. El que volen dir els que ho diuen és : “Farem cagar el tió a casa meva.”

  4. No estic d’acord amb la número 4.
    El fet de dir “feliç any nou” surt de l’intent se, al fer la frase complerta, de no repetir el “bon”.
    Bon Nadal i bon any! Queda repetitiu.
    Bon Nadal i feliç any nou! Queda molt millor. A part de que no hi ha cap tipus d’error i no entenc perquè ho califiques de “aberració”.
    “Espero que passis un feliç Nadal” tampoc és cap error ni cap aberració…

  5. “Tots tenim algun Rufián a prop, gent que s’esforça per parlar millor i que fins i tot es mereix un vot de confiança”. Com? Perdó?

  6. Gràcies Marta, Xavi, Miquel, Cesc i Carme pels vostres comentaris, que m’han permès corregir algunes aberracions a aquest article. Bon Nadal molt especial a vosaltres també.

    • I és correcte, igual que diries “hem passat molts estius junts”. Però mai el pluralitzem quan ens referim a la festivitat d’un mateix any.

  7. Ben buscat, Parufito. De tota manera el cas de l’exemple del DIEC no es correspon amb la 1a part del 1er cas que s’exposa. El què és erroni és parlar en plural d’un sol nadal. Però sí que és correcte parlar en plural quan ens referim a diversos anys, doncs és comptable com els estius.
    Així, la part que no és correcte del 1er cas és quan diu “Fins i tot quan ens referim a nadals successius…”

  8. Quan parles de “rufián”, a què et refereixes?
    rufián.
    1. m. Hombre que hace el infame tráfico de mujeres públicas.
    2. m. Hombre sin honor, perverso, despreciable.
    Vols dir que té sentit això què dius?
    A veure si som una mica més oberts de ment (està molt bé voler corregir o millorar coses, però no sentir-se superior ni insultar ningú).

  9. Hola, sóc músic i tinc un dubte…
    Que diríeu si em fico a criticar com canteu nadales amb el mateix rigor i condescendència que vosaltres?
    M’alegro que el llenguatge musical no tingui prejudicis amb el mestissatge, estigui viu i evolucioni constantment. No significa que tot si val, però ningú es comunica parlant llatí o sànscrit.
    El que vull dir és que els defectes defineixen les persones i les influencies les fan créixer… m’agradaria que la meva llengua tingues la mateixa sort, errors, influencies i futur!
    Bon nadal!!

    • Precisament, si ets músic suposo que no et deu agradar que la gent desafini i, si no et tapes les orelles, bé que els deus corregir perquè afinin millor, no?

  10. En el cas dels Reis, la paraula mag és un adjectiu i no un substantiu, perquè fa referència a la segona accepció que contempla el DIEC o que també trobem al diccionari de l’Enciclopèdia Catalana. De fet, en castellà la gent ho confon, però té el mateix significat.

    Mag:

    DIEC:
    2 m. [AN] [HIH] [PR] Individu d’una casta religiosa de l’antiga Pèrsia, similar a la de Zoroastre.

    ENCICLOPÈDIA
    2 adj i m i f BÍBL/CRIST 1 Dit dels membres d’una casta religiosa de l’antiga Pèrsia, famosos pel seu saber religiós i pels seus dots d’astròlegs i endevinadors.

    Evidentment, Pèrsia era a l’Orient de Betlem.

  11. Acabo de rebre una felicitació del TERMCAT! Diu així: “Els 12 termes de l’any:
    el TERMCAT us desitja bon Nadal i feliç 2016”. A mi em sona molt malament, perquè hi veig de seguida el “feliz año”. Argumenteu raons estilístiques. Bé, potser sí, però en castellà no tenen problema per repetir el “feliz”. Feliz Navidad y feliz año.

    • Jo diria que l’expressió castellana més genuïna -tot i que avui ja soni rància- és “Felices Navidades / Pascuas y Próspero Año Nuevo”. “Bon Any” sona més genuí que “Feliç Any”, perquè aquesta última coincideix amb el castellà, però no tinc gens clar que s’hagi de considerar incorrecta.

  12. I per què no anomenar als “reis” pel que eren en realitat (“mags [d’Orient]”).
    Si poc importa la realitat per crear-ne una altra al gust de la societat (que potser d’això es tracta, majoritariament), aleshores poc importa si se’ls anomena “reis”, “mags” o “portadors de joguines”.
    Atentament

  13. en català no podem “felicitar les festes”. Felicitem qualcú per qualque cosa que ha fet. DESITGEM un bon Nadal, unes bones festes.

    • “En català no podem…”
      Pep, amb aquest encapçalament poses el dit a la llaga. El català és, bàsicament, una llengua “que no pot”, i amb una llengua “que no pot” no anem enlloc, perquè no serveix per a res..
      Per què no hem de poder “felicitar les festes”? Si felicito algú per les festes, per què no li puc felicitar les festes? Tot són dogmes intocables i veritats absolutes fonamentades en el no-res.
      Volem la llengua tan lligada que no li deixem fer el mínim moviment, no fos cas que se’ns escapés de les mans. Però l’acabem emmoradassant tan fort que se’ns mor d’asfíxia.
      “En català no podem…”

  14. Un article molt bo. Només una qüestió: diria que l’expressió “un calfred em recorre l’espinada”, que fas servir, és una mica forçada i probablement poc genuïna. “M’esgarrifo” o “m’agafen esgarrifances” em sembla més pròpia. com ho veus?
    Bon Nadal!

    M. Abras

  15. Gràcies per aquesta publicació. Només hi posaria una crítica, si se’m permet: no m’agrada que adjectiveu de “delirants” en tant que alguns fem el que podem (jo, 49 anys, educat fins els 12 anys en castellà, amant però de totes les llengües). En canvi m’agrada molt el comentari que feu sobre el feliç any.

    Dit això, però, us ven asseguro que prenc bona nota, sobretot del Nadals i no *nadals i els Reis d’orient i no *reis mags (mai m’agradat). I com que estic escribint ara mateix a pèl (sense corrector) espero que disculpeu si faig alguna (o moltes) errades. Millor o pitjor, (cada dia millor, espero) el català és una de les meves quatre llengües i potser la que estimo més).

  16. La referència del Bernat a l’avui generalitzat ús de la paraula “bústia” m’ha fet recordar la Mª Teresa Bial, correctora i traductora de tots els textos interns de Banca Catalana fins als anys 80. La veig encara lluitant infatigablement contra els joves descreguts i ignorants que pensàvem que mai deixaríem de dir “buzon”. En aquesta trifulga, com en tantes d’altres, és ella qui tenia raó i qui ha triomfat. Ni que només fos per aquest èxit en la nostra llengua quotidiana li hauríem de retre un merescut homenatge. Severitat amable, saviesa planera, rigor dialogant, dignitat respectuosa, van ser les seves llavors que han donat uns fruits estesos i consolidats dels que se n’ha de sentir legítimament orgullosa. Moltes gràcies, Mª Teresa, t’estimem.
    Carme

  17. Bon Ninou. Records de l’Home dels Nassos! ToniX.
    PD. Per que sigui any nou cal fer fora els vells polítics i xarxes economiques corruptes. Salut…

  18. Hem de continuar de valent a deixar de banda aquest modismes espuris. Dóna la impressió que, o bé cada dia són més abundosos, o bé hi ha la deixadesa, volguda o no, del ja “m’està bé”. Poso el cas concret de “la compta”, tan vella com mal girbada, que et clavaven entre cap i coll a les oficines de la Capital, Barcelona. Ara ja és habitual arreu i, també molt, entre el jovent de l’ofici, que se suposa més formats en la llengua!

  19. Estic d’acord en tot menys en un parell de punts. Bon Nadal i feliç any nou és correcte i no ve del castellà feliz Navidad y próspero año nuevo. Repetir bon i bon és igual de lleig que feliz y feliz. Desitjar felicitat és tan català com castellà com anglès, etc. Reis mags d’Orient també és correcte, ve de més antic que la tradició cristiana. Una cosa és intentar ser correctes i una altra és voler forçar a dir les coses com a alguns els agradaria. No vull entrar en polèmiques però, sobretot en els neologismes, el que entra o no al sac de la correcció de vegades fa riure, per no dir plorar, tant pel procediment com per la decisió final.

  20. Molt aclaridor però però personalment odio aquest to condescendent de l’autor. Em recorda els professors perdonavides de secundària..

  21. Afegiu un bunyol més a la llista: fer la llista als Reis.
    Aquest any ho he sentit unes quantes vegades i és el primer any que ho sento, o que m’hi fixo. Frases com: “ja has escrit la llista als Reis?”, “necessito tal cosa, la posaré a la llista dels Reis”…
    I la carta?
    I encara gràcies que no diuen “el llistat”…

  22. Jo sempre he dit “bona entrada d’any”…, per exemple. I ho diré. I ho dic, ara mateix, a qui em llegeixi.

    • El verb “ésser” que fas sevir és un castellanisme. Com pots comprovar la 1a persona del singular del present d’indicatiu “és” que fas servir tu com ara jo és igual que en castellà “es”, cosa que demostra que és un castellanisme molt gros. A part d’això és cert que Nadal sense article és a vegades preferible i que potser el culpable de l’article, és el castellà. Qui sap.

    • Fa uns 50 anys a Itàlia encarahi havia molta gent que no parlava bé l’italià standard, i la gent es corregia entre ells com un acte d’ajuda i solidaritat per a millorar el seu italià i ara ja no els cal tant

  23. El “Cagatió” i tot aquest tema dels “Nadals” sí que ho he anat sentint, però esteu segurs que la gent diu “Nit Vella” i “Nit Bona”?. Fa anys que llegeixo aquest barbarisme a les xarxes però encara és hora que ho senti al carrer. A la meva zona, la gent sempre que es refereix a aquests termes utilitza l’expressió en castellà, no pas traduïda

  24. Quan era petita, a Tarragona, sempre n’havíem dit ‘els Reixos’.
    Ara ja diem Reis Mags.
    Sempre havia interpretat que es tractava de reis que a més a més eren mags, per tant, reis i mags, reis mags.
    Dir Reis màgics em sona molt estrany.
    Bones festes!

    • De petits cantàvem: “Els Reis de l’Orient / porten coses, porten coses; / els Reis de l’Orient / porten coses a la gent”

  25. Jo voldria dir, que el calfred m’esgarrifa. Per tant, quan tinc “escalofríos” no tinc “calfreds”. En català tinc “esgarrifances”.

  26. Bon Nadal a tothom !
    No he llegit tots els comentaris , i potser repetiré algo que jà s’ha comentat …
    És freqüent també , que ens etzibin ó etzibem aquell tan sentit ” Si no ens veiem , Bones Festes ” , oi ?
    Doncs , jó hi responc ” I si ens veiem , també ”
    Amb les presses per dir lo que toca dir , ens oblidem la preposició “per” , no ?
    “Per si no ens veiem , Bones Festes”
    Millor així ?
    Segur que s’em pot corretgir l’ortografía …però , el sentit del comentari ?

  27. Jo no estaria segur del tot amb això dels “raïms”. Més aviat estic segur que no és pas incorrecte.

    • Així es deia, efectivament. I ho prova una cançó nadalenca que fa rimar “matines” amb “restutines” (ressopó). La Missa del Gall era la Missa de matines.

  28. No cal amoïnar-se gaire. l’IEC aviat dirà que tot això està ben dit. Si són capaços de carregar-se els accents diacrítics i considerar les 7 i mitja d’una correcció immaculada, són capaços de carregar-se tot el que no sigui similar al castellà.

    • Això de les 7 i mitja és més que correcte. Dir les hores pels quarts no es fa ni s’ha fet mai a la major part del domini lingüístic català, ni tan sols a tota Catalunya. El que és incorrecte és dir “són les 7 i mitja” quan ets d’un lloc que si que empra els quarts per dir l’hora, i a l’inrevés.

    • Quan dieu carregar per a voler dir eliminar, anorrear, etc, és mal dit. En català carregar vol dir carregar i prou. Altrament és un llenguatge casernari espanyol.

  29. Retroenllaç: Barbarismes nadalencs

  30. Moltes gràcies! m’ha sigut molt útil el teu article, tant de bo n’hi hagués més així.

    Tot i així, això de “Tots tenim algun Rufián..” …ho sento però m’he sentit ofesa. Conec pocs catalans “PURS” que parlen correctament la seva llengua.
    Aprofito per copiar-te un fragment que vaig llegir fa poc a una revista, es diu “Orgull charnego”. El copio perquè just quan he llegit això del Rufian, m’hi ha fet pensar…i reafirmar el que escriu l’autora del text. No amb cap intenció de fer-te sentir malament, eh? Més aviat vull que entenguis el que sento jo quan llegeixo aquest tipus de comentari.

    “Les charnegues dissimulades estem sempre en estat d’observació: no tenim dret a les faltes d’ortografia, no tenim dret als barbarismes, no tenim dret a criticar la pàtria, ni la llengua, ni el Govern, ni la bandera. Estem sempre sota sospita. El charneguisme assimilat comporta una dosi d’autoodi i és, al mateix temps, una forma legítima de sobreviure a l’odi. Aprofitem els avantatges de donar el pego, de què als charnegos “lo nostre” no se’ns nota a la cara sinó quan obrim la boca, i ens deixem incrustar d’un autoodi que és de classe, un fàstic dels que ens hem camuflat bé entre els catalans de debò, de les que hem estudiat, de les que pronunciem correctament les esses sonores, de les que no portem alerons als cotxes ni escoltem Estopa més que quan estem borratxes i la nit es fa llarga. A aquestes charnegues assimilades ens reconeixem charnegues quan cal, clar, els cognoms no ens perdonen. Però no exercim mai de charnegues: exercim de catalanes mentre ens deixen. Perquè sempre hi ha un moment on ja no ens deixen i ens fan recordar que nosaltres o la nostra estirp…”

    Gràcies!!

  31. Gràcies per l’article.
    La gent del carrer parlem com bonament podem i el que no podem fer és corregir als altres a cada punt i moment. Ara bé a la televisió catalana sap una mica de greu que surti un anunci de càritas diocesana parlant de la gent gran que aquest any no passaran “els nadals” sols.

    • Tothom parlem el català molt malament, fins hi tot els que ens hi mirem molt cometem moltes castellanades, Elcatalà correcte és pràticament inexistent. Si els locutors de TVE fessin tantes errades com fan els de TV3, els fotrien fora en menys d’una setmana.

  32. A Tortosa es diu Bons Nadals, i tronc de Nadal al tió (Tronc de Nadal, caga torrons i pixa vi blanc…)
    Si tenim en compte que Nadal i Nadalet(Sant Esteve) en són dos, es podria entendre el plural.

  33. Res a veure amb aquests dies.
    M’esgarrifa pensar que si no fem alguna cosa semblant a “bustia, clauer i tants d’altres” el “yo i ya”, ens faran perdre primer parlant i podria arribar a l’escrit, el “jo” i el “ja”.
    Si pareu atenció, quasi ningú a ràdio i TV, pronuncia el “jo diria….” o “ja fa temps que…”
    Algú m’ajuda a començar una campanya?
    Bon Nadal a tothom!!!!!

  34. No trobo la manera de respondre a la Mercè Ubach, o sigui que ho afegeixo aquí: en castellà sí que miren de no repetir “feliz”, i per això l’expressió més habitual és “feliz Navidad y próspero Año Nuevo”, no pas “feliz Navidad y feliz Año (Nuevo)”.

    • Això que dius em fa pensar que en català sempre hem dit “Bon Nadal i venturós any nou” o fins i tot “Bon Nadal i molt bon any nou”.

  35. El fet de menjar raïm amb les dotze campanades , és molt clarament un costum espanyol. Ningú ho fa a Perpinyà ni a Lisboa ni a Itàlia… A mons avis no els hi va arribar aqueix costum, però si que ja els hi va arribar a mons pares. Amb això ens adonem que el dit costum es va implantar a Catalunya a partir dels 50’s o començament dels 60’s

  36. Els autors d’un diccionari no accepten ni deixen d’acceptar un mot en el sentit que l’articulista ens vol fer creure: que són els autors i propietaris de la llengua. El que fan és descriure-la, segons llur moral i concepte de ‘llengua’ i de tal llengua del cas, com ara la catalana. La generalitat d’autors de diccionaris d’una llengua aixarnegada i enxavada, com és el nostre cas, tenen una moral i un concepte dels dos termes d’adés que fa diglòssia amb la consideració que en fan els collegues d’una llengua lliure o que en fan ells mateixos quan parlen de tal llengua estrangera, més sovint invasiva -car les no invasives ( que en diem ‘erder’) les ignoren, en les pitjors accepcions del doble sentit del verb.
    Aquests autors i sengles divulgadors en premsa i edicions donen valor de realitat als efectes de la immersió xarnega que un país comunicativament espoliat pateix en el parlar pla; el qual esdevé inexorablement un xava: un paradialecte de l’idioma de la Metròpoli -com és ara que el català a Andorra i al sud del Tractat dels Pirineus (1659) es constitueix, com a codi lingüístic, com un parlar més al voltant de l’espanyol, com s’hi afesomien el castellà, l’andalús, el mexicà, el cubà o l’argentí. Les zones lingüístiques del cervell dels catalans de Catalunya Sud són subsidiàries de les que hagi ocupat l’espanyol que els hagin violat a aprendre. Una llengua aixarnegada, en tant que degenera en un xava no genera ni regenera re en la comunicació dels planencs. És així perquè ha dimitit d’anomenar la realitat: els ve anomenada en xarnec, que és què els fa present la comunicació; i doncs el xarnec què els fa venir a existència la realitat (objectivada, per aquesta mateixa violació de l’esdevenidor de l’home, en una irrealitat). Primer de tot, els hi fa venir la irrealitat del xava en què els provincians hauran de parlar si es volen fer entendre en una província, on la intelligibilitat la defineix el nombre de trets diferencials que el xava es pugui permetre envers el xarnec.
    addenda: cal escriure el caga-tió (subs.): la celebració de fer cagar el tió en família, en públic, eca.

  37. Doncs mira, t’en diré una de teva.
    Al principi del redactat hi has escrit “un calfred em recorre l’espinada”‘. A mi això de calfred em reventa els òrgans auditius. I si els de l’IEC diuen que és correcte se m’en fot. “Caldred” és massa semblant a “escalofrio”, i em provoca esgarrifances, que es el plural d’esgarrifança i el sinònim patriota del teu calfred que m’ha servit d’excusa per escriure aquí.
    I, ja que hi sóc, aprofito per avisar als policies lingüístics: deixeu estar les porres diccionàriques i passeu per Tallers per la Llengua, que el problema som nosaltres i no els altres.

  38. I si volem afegir algun mot propi de les zones meridionals i occidentals al tió a molts llocs li diuen tronc, com a casa meua amb família de Flix, però mai se’ns acudiria dir cagatió, i als reis, també aquí Reus, en diem reixos…sense adjectiu. Bon any!