Història de vida de Mari Chordà

Fins al 28 d'abril podeu visitar l'exposició retrospectiva «Mari Chordà… i moltes altres coses» comisariada per Teresa Grandas al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT)

Ana González Chouciño

Ana González Chouciño

Historiadora de l'art i comissària

Les formes dibuixades per Mari Chordá (Amposta, 1942) semblen organismes en expansió, líquid vessat, gotes de pluja a punt de multiplicar-se. Si observem amb cura, si allunyem la nostra mirada del pla tancat, de la perspectiva ambigua, descobrirem paisatges i cossos: copes d’arbres, l’interior d’una dona, ventres i pits. Són peces figuratives, encara que no realistes, com assenyala la mateixa artista i ens recorda Teresa Grandas, comissària de l’exposició retrospectiva «Mari Chordà… i moltes altres coses».

Garriga II © Mari Chordà Diputació de Tarragona. Arxiu Fotográfic MAMT. Alberich fotògrafs
Garriga II © Mari Chordà Diputació de Tarragona. Arxiu Fotográfic MAMT. Alberich fotògrafs

Els colors brillants, l’optimisme desbordat de les seves pintures, remeten a un Pop Art que Chordá enriqueix amb significats i lluites. Els seus poemes, seleccionats per Grandas, acompanyen a aquest univers orgànic i lluminós des de les parets de cada sala, el nomenen en veu alta i deixen per escrit la seva existència. 

Mari Chordá va néixer durant el franquisme més repressiu, el qual va desafiar amb la gosadia d’un caràcter decidit, qualitat reprotxable en una nena d’aquells anys. Buscava, ja llavors, dones a les que admirar, com Marisol Panisello, amiga de la família que la va introduir en la pintura. Perquè, igual que en els seus poemes, i com ens recorda Núria Gil Duran a Història de vida de Mari Chordà, l’artista s’enfronta al patriarcat no des del victimisme o la rancúnia, sinó des de la convicció i el suport de la lluita col·lectiva.

(…) No canviarem agulla i fills
per eines agressives.
No volem igualtat.
Doneu-nos, sense escàndol,
ocasió d’obrir els ulls, 
les portes i les finestres.
Després, les nostres mans
agafaran allò que
més els hi convingui
Per anar fent, naturalment,
lo miracle 

Gener 76, Barcelona
… i moltes altres coses

El 1964, mentre estudiava Belles Arts a una facultat de Barcelona encara conservadora, va pintar la seva primera vagina, abans, fins i tot, que l’art feminista esclatés als Estats Units. Es va convertir en un dels seus temes més representatius que aniria evolucionant al mateix ritme que el seu cos. Dibuixa aquest òrgan musculós amb insistència, admirant la seva flexibilitat i celebrant la seva funció reproductiva però també la seva capacitat de generar plaer. Reivindica l’erotisme i el gaudi com a eina alliberadora.

Dissoldre’m lentament
A dintre teu,
sense ulls ni orelles,
tots els sentits perduts,
només lo sentit de sentir-te;
pots ben creure’m
ni vore, ni escoltar;
ni tant sols vull tastar;
només lo sentit de sentir-me.

Locomotora infidel pel passat

El 1965, després de traslladar-se a París amb l’artista Josep Álvarez Niebla, es queda embarassada. Va representar, amb colors i formes simples, els canvis en la seva figura: l’elasticitat de la pell i la carn i la sorpresa davant la rodonesa del ventre. La maternitat marcarà la seva obra, no des de la romantització d’aquesta experiència, sinó des de la sorpresa i les contradiccions davant la creació d’una vida.

(…) Tallat l’umbilical
Ens queda, net, l’amor,
filla.

Umbilicals

I el joc, conseqüència d’aquesta maternitat i d’aquesta infància, serà utilitzat per Chordá com a filosofia de vida, com a mecanisme de reflexió extensible a totes les nostres circumstàncies, a totes les nostres edats. Groc per terra (1968) o Colors (1969), reclamen la nostra interacció. S’activen quan les manipulem, quan juguem amb elles i eliminem jerarquies. 

Els seus viatges van alimentar el seu imaginari, l’organicitat de les plantes, la rodonesa de les pedres, però també la geometria dels espais urbans que Chordá representa amb blocs de fusta. Ens permet tocar-los, com en Cilíndriques (1970), desplaçar-los en una superfície perquè també nosaltres inventem paisatges. 

Diputació de Tarragona. Arxiu Fotográfic MAMT. Alberich fotògrafs

Diu Grandas que Chordá ha tingut sempre la necessitat de formar part, de subvertir la realitat a través del pensament feminista. Ho fa a través de les seves pintures, de les seves escultures, de les seves poesies, però també de les associacions feministes creades per ella. A Amposta va fundar La Llar on, durant anys, es van celebrar concerts, exposicions i altres activitats culturals. LaSal, a Barcelona, va ser oberta en col·laboració amb un grup de companyes com a espai de suport i assessorament. D’aquí va sorgir LaSal, edicions de les dones, editorial d’assaig i literatura escrit per dones. Eren revulsius per a una realitat fosca, a la qual Chordá es confrontava amb totes les eines disponibles al seu abast, acompanyada sempre de dones a les quals reconeixia la seva autoritat. Assumpta Bassas i María José González Madrid, en el pròleg de Història de vida de Mari Chordà, recorden la definició de la pensadora italiana Lia Cigarini. Aquesta assenyalava que, al contrari que l’autoritat masculina, l’autoritat femenina no és un exercici de poder: «Reconèixer autoritat vol dir reconèixer allò que una altra dona ha fet i que ens serveix com a model o com a inspiració de vida i de pensament».

Potser per això, la primera edició de la carpeta amb litografies i poemes que dona nom a aquesta exposició, “… i moltes altres coses”, va ser publicada sense la seva signatura, perquè representaven a totes les dones, igual que les seves vagines de colors plans, igual que els autoretrats durant el seu embaràs o les representacions de fluids corporals. I és que, en paraules de Gil Duran, Chordà és una artista “transparent, sexual i líquida”. L’aigua, tan present en la seva obra, la fa conscient del seu cos i li permet fluir entre disciplines i idees; recull pensaments d’altres dones, els barreja amb els seus i crea un imaginari feminista que reivindica la llibertat i el desig. Com a homenatge, siguem optimistes, mantinguem l’esperança que, algun dia, ho inundarà tot.

Si pugués mestrejar el meu cos;
si em deixaveu donar-lo
sense por de freds i llunyanies
tan menuda, seria com la mar;
endintre, endintre, trobarieu
els misteris transparents 
del fons 

Goleta Cala Madona, agost del 75
Quadern del cos i l’aigua

«Mari Chordá… i moltes altres coses» és una coproducció entre el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT) i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Aquesta exposició retrospectiva està oberta en el MAMT fins al 28 d’abril i consta de pintures, escultures, poemes, llibres i documentació de les seves activitats. Funcionarà com un avanç de l’exposició del MACBA, més extensa, i que s’inaugurarà al juliol d’aquest mateix any.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació