Chicuelo portarà a l’Auditori la rumba, el tango i el flamenc

A les penyes flamenques dels anys 70 el coneixien com El Camaroncillo. Sempre atent per aprendre de tot arreu, Chicuelo és avui un dels artistes i compositors més rellevants del panorama musical flamenc. Amb l’experiència d’haver acompanyat durant molts anys artistes com Miguel Poveda, Mayte Martín o Duquende, ha gravat el seu tercer treball en solitari, Uña y Carne. El presentarà en directe per primera vegada el proper 30 de novembre a L’Auditori, dins del Festival Internacional de Jazz de Barcelona, i l’acompanyaran molts dels artistes que hi col·laboren.

“Agafa harmonies del jazz, de la música brasilera, de la cubana… i sap aplicar-les perfectament a la música flamenca, les col·loca de manera que el flamenc no perdi l’essència. És una bèstia”. Lluís Cabrera, fundador del Taller de Músics i gran promotor del flamenc a Barcelona, s’entusiasma en parlar de l’artista. La primera vegada que el va veure, Chicuelo tenia només 12 anys i ja despuntava a les penyes flamenques de Cornellà. De ben jove, dedicava cada dia 8 hores a la guitarra, i escoltava i imitava els discs. “No anava ni a l’escola. Com si li haguessin ficat un verí a dintre”. Després de molts anys acompanyant i composant pels grans noms del flamenc, i adquirint experiència sense deixar-se mai portar per camins que artísticament no li interessaven, Chicuelo es troba “en un punt de gran plenitud i maduresa”, afirma Cabrera.

La música de Chicuelo no només beu del flamenc. A les seves composicions hi broten harmonies, ritmes o elements d’altres gèneres que ell reinventa i porta al seu terreny. Ha fet treballs amb artistes de molts estils, com el disc Conexión amb el pianista de jazz Marco Mezquida, o l’àlbum Sintonías amb la cantant Marinah, que juga amb el gènere rumbero. “De tot se’n pot aprendre”, afirma l’artista. “Cal caminar sempre a la recerca, saber que sempre van sortint coses noves”. És importantíssim el seu treball com a compositor: és un dels pocs que ha creat falsetas noves, les melodies curtes i bàsiques del flamenc. Va rebre un Goya a la millor cançó original per la bulería “No te puedo encontrar”, de la pel·lícula Blancanieves (2012). Actualment imparteix classes al Taller de Músics, mantenint així un ple contacte amb els músics emergents i els nous moviments de l’escena flamenca barcelonina.

El seu nou treball, Uña y Carne, és un recull de bulerías, tangos, guajiras, rumbes, sevillanes, tanguillos i rondeñas composades per ell. Hi trobarem una mica de tot: palos flamencs més clàssics i altres de fusionats amb diversos estils. I el jazz, també hi ha deixat rastre? “Hi ha alguna incursió, algunes melodies que podrien ser de jazz però estan adaptades al ritme flamenc”, diu Chicuelo. “I a la rumba, per exemple, la trompeta fa improvisacions més pròpies del jazz que del flamenc”. Al disc entraran en joc molts instruments, com els violins al tango o les trompetes a la rumba. Hi podrem sentir les col·laboracions de músics com l’harmonicista Antonio Serrano, el trompetista Carlos Sarduy o el baixista Carles Benavent, i les veus de cantaoras com la Tana. Lluís Cabrera sentencia que Chicuelo “ha sabut enriquir la flamencura amb altres músiques, i té una tècnica guitarrista fora del comú. Si després de la mort de Paco de Lucía hi ha 6 o 7 guitarristes espanyols importants, Chicuelo és un d’ells”.

Podeu consultar informació del concert i comprar les entrades aquí.