Carlo Feltrinelli: “La cultura ha estat substituïda pels ‘continguts’”

Carlo Feltrinelli, president de Gruppo Feltrinelli, poderós conglomerat editorial italià, va inaugurar ahir al vespre la quarta edició del Fòrum Edita, organitzat pel Màster en Edició de la Barcelona School of Management i el Gremi d’Editors de Catalunya. L’abundància d’oients a l’auditori de Balmes de la Pompeu Fabra erigia el convidat, fill de Giangiacomo Feltrinelli, fundador de tot plegat, en una star cultural (és a dir, no només editorial). El Gruppo Feltrinelli, a més, està estretament connectat amb l’edició peninsular: és, des de 2015, propietari d’Anagrama.

L’obertura oficial del fòrum va arrencar amb la rigorosa bateria de discursos institucionals. Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors de Catalunya, va avançar les preguntes que es procuraran respondre avui i demà, els dies que dura la trobada. Com podem ajustar el temps de lectura a la dedicació que destinem a la pantalla del mòbil, cada vegada més imprescindible? On trobarem el nou talent que demanen les noves generacions de lectors? Serem capaços de fer entendre al poder polític el pes social la de la lectura? És Barcelona la millor ciutat per ser el centre d’un sector literari de sis-cents milions de persones? El títol d’aquesta edició és ‘Reptes, talent i globalització al món del llibre’.

“Les tecnologies van canviar els paradigmes i ens van sumir en un món nou i desconegut que ens obliga a moure’ns de la zona de confort i descobrir noves possibilitats”, sosté Tixis, que recordava Lara per resumir el que l’editor busca: “Lo que el lector todavía no sabe que le va a gustar”. “Endevinar el que ve”, en definitiva. Tixis tancava amb una demanda que els següents discursos recollirien: la biblioteca provincial. Olvido García Valdés, directora general del Llibre i Foment de la Lectura (Ministeri de Cultura), prosseguia l’obertura. García Valdés detecta una minva “en la qualitat de la selecció de textos”.

Joan Subirats tancava la ronda. El primer tinent d’alcalde de Barcelona i regidor de Cultura va destacar la “capitalitat internacional” de la ciutat, que té una realitat editorial pròpia construïda sobre “la complexitat d’autors, editors, traductors, agents, llibreters, impressors, distribuïdors…”. “És la indústria cultural més important de Barcelona”. Subirats va recordar un pilar desaparegut d’aquesta indústria: Claudio López Lamadrid, “pèrdua important; central en les relacions entre el món editorial de la ciutat i l’Amèrica Llatina”. El consistori ha decidit atorgar-li la medalla d’or de la ciutat a títol pòstum. Finalment, quatre paraules sobre la biblioteca provincial: “Barcelona té un sistema de biblioteques important, en suma més de quaranta, a les quals hi hem d’acabar incorporant una gran biblioteca, i aquesta no ha de ser una més. Per altra banda, tirar endavant una biblioteca provincial no ens ha de fer oblidar la bona salut de la xarxa, que avui cal reforçar des del punt de vista personal i material”.

Carlo Feltrinelli oferia el discurs final. Es dirigia als oients en castellà, o itagnolo, com indicava ell. Director d’un grup editorial colossal dedicat a “produir, distribuir, pensar i comunicar amb llibres”, Feltrinelli va evidenciar el que tothom ja intueix: “Ningú sembla haver trobat la recepta adequada per salvar el món del llibre dels seus riscos”. “No és un moment fàcil per ser editor. Especialment per aquells que han entès aquesta professió com alguna cosa profundament vinculada a la idea utòpica de progrés”. No es pot batallar des de la fantasia. La utopia no venç “la tirania dels oligarques”. “El mercat d’idees està en risc de sofrir danys irreparables atès el domini sense precedents d’un petit nombre de plataformes digitals”, afegia.

“La percepció que tenen els editors és que el plaer del llibre està disminuint constantment, fins i tot en països amb mercats tradicionalment forts com Alemanya o França”, continuava Feltrinelli, que recordava una declaració recent d’Antoine Gallimard: “El llibre està perdent el seu paper”. “Difícil no estar d’acord amb ell”.

Nota històrica –ara– de Feltrinelli. A partir de la segona postguerra (Segona Guerra Mundial), el llibre va començar a tenir “un paper important en la formació de les classes dirigents i en la difusió d’idees polítiques i socials”. Va ajudar a formar “un imaginari col·lectiu àmpliament compartit”. De mica en mica, la indústria editorial creix gràcies a la capacitat de dirigir-se a un nombre de lectors més alt.

Creix com una peça fonamental d’un ecosistema format per “subjectes amb capacitat d’activar idees i sentiments en segments importants de la societat”. Diaris generalistes, la televisió estatal i les llibreries, “llocs de trobada i fonts d’informació d’una classe més cultivada”. La indústria editorial aferma fortes relacions de “simbiosi i intercanvi” (a Itàlia, també l’església és una peça crucial). Durant anys, “el llibre ocupa una posició central” d’aquest ecosistema.

Els últims quinze anys, però, l’ecosistema s’ha disgregat. Ha estat substituït per un engranatge totalment diferent: “Hem passat de l’època Guttenberg a l’època Zuckerbeg. Els partits han perdut el poder de mobilitzar i orientar el pensament, la televisió d’Estat ha perdut terreny –terreny que han guanyat altres formes d’oci com ara Netflix–, els grans diaris dominen cada cop menys el monopoli de les notícies i les llibreries són cada vegada més dèbils”.

Canvi de paradigma, nous interessos, és a dir, nous consums: “Es pot dir que la tendència d’un jove d’avui és no pertànyer a un partit tradicional, no veure la televisió generalista, no llegir el diari i no entrar en una llibreria. Per contra, els joves segueixen moviments i campanyes específiques, veuen sèries a l’ordinador, s’informen a través de les xarxes socials i compren llibres a Amazon”. “La revolució digital ha modificat radicalment la manera que teníem de comunicar-nos i compartir idees. La paraula cultura ha estat substituïda per la paraula continguts”. Com deia Umberto Eco, “el sistema de competències ha col·lapsat”. La qualitat de la informació pateix aquesta deriva.