Bikimel: “La música està molt vinculada a la naturalesa”

16.09.2015

El 27è Mercat de Música Viva de Vic presenta el tercer disc de Bikimel, Morir d’un llamp, en un concert que tindrà lloc dissabte 19 de setembre a les 21.45h. La cantautora repassa la seva trajectòria amb Núvol i veu el Mercat com una oportunitat per donar-se a conèixer a un públic més ampli.

Bikimel

Bikimel

Bikimel es beu el seu cafè amb llet mentre parlem de la seva trajectòria. És una cantautora que s’ha format autodidàcticament i composa amb guitarra i piano. “Sempre m’he sentit cantautora, perquè de petita ja feia cançons”, confessa, i de jove cantava en bandes de blues i de folk, sobretot en anglès, fins que va arribar Bikimel i va començar a cantar en català. Reconeix que abans li agradava molt més la sonoritat en anglès, un idioma “que al principi va ser una molt bona guia, però quan vols ser cantautor i vols dir coses t’adones que en català potser les pots dir millor. Però el so cal treballar-lo”. Ara ja se sent molt còmoda cantant en català, assegura. En aquest sentit va ser una gran inspiració en els seus inicis Bonnie Raitt, perquè és una veu blanca que canta blues, el gènere del qual ha begut més Bikimel. Però considera que no és bo encasellar-se en un estil, “sobretot perquè és més divertit fer coses diferents”. En els seus orígens estava molt influïda pel món anglosaxó, però ara es concentra “en el que vull mostrar en les meves cançons, en les coses que em passen, i amb la part de músic que tinc intento exposar-ho des d’un punt de vista artístic més que musical”.

El seu primer disc va ser stat Jònic, amb cançons medievalitzants però de “rock de cantautora”. El nom del disc respon, d’una banda, a una cançó que es diu “Jònic”, i a “un estat que en el qual ens trobem en una situació encallats, immòbils, com un jugador de baseball quiet en una base”. És un moment de certa melangia, ràbia, impotència. Li pregunto si com a primer disc hauria d’haver sigut un disc enèrgic, positiu, però em respon que “abans havia composat moltes cançons, però en el moment en què vaig fer el disc em trobava en aquesta situació, volia reflectir el meu moment com a Bikimel”.

Farrera és un retorn a la natura, al Montseny. Imprimeix aquest sentiment tel·lúric a través de les lletres i la sonoritat. Compon cançons D. O., amb sons de la natura i gent fent cors, al Pallars, a la cançó “Confessions de Santa Eulàlia”, en què fa un treball de recuperació d’elements tradicionals, com un Kirieleison versionat pel poble: “Els homes del Pallars cantaven cançons espirituals i no espirituals, però això s’ha perdut, i a la cançó vaig recuperar aquest cant”. A més, va crear alguns instruments per captar la sonoritat de la terra. Per exemple, va enfundar un preservatiu a un micròfon per captar el so de l’aigua, i “per als harmònics de ‘Fils de gel’ vaig agafar les paletes d’un menobre de Farrera per fer sons amb les pedres i en resultava un so com de ferro”.

En un moment determinat de la seva carrera va fer un viatge musical a Tuva (Sibèria): “Jo necessitava evadir-me d’aquesta cultura i buscar una altra perspectiva respecte a la música. I va ser molt necessari perquè estava començant a deixar de creure-hi. Va ser una manera de comprovar que hi havia algú més que creia que la música no ve d’un llibre sinó que està molt més vinculada a la natura del que ens pensem, sobretot molt vinculada al respecte de nosaltres cap a nosaltres mateixos”.

Bikimel ha versionat Envia’m un angel (SAU) i Yesterday (Beatles). Quan adapta una cançó s’hi enfronta de manera “que jo me la cregui, intento no fer-la igual, vull fer-la creïble”. Per la seva banda, Roger Mas ha dit que “Bikimel canta per transformar l’estat de l’ànima”. I, en realitat, ella comenta que “tot el que és música hauria de commoure, i si commoc és que estic fent música”.

El seu darrer disc és Morir d’un llamp. Volia aconseguir fer “cançons més fresques, més directes, treballar amb els meus músics…”. És un disc, segons explica, més comunicatiu que stat Jònic, per exemple, que és més intimista. Però sempre hi ha melenconia en les cançons de Bikimel.

Al Mercat presenta aquest darrer disc, amb el Ramon Prats a la bateria, Joan Motera al contrabaix, Xavi Lloses als teclats i els guitarristes Lucas Suárez i David Soler. “Ens ho passarem molt bé. Farem moltes cançons del nou disc, ja que funcionen molt bé, però també recuperarem temes anteriors”. Com a projecte immediat té l’espectacle musical amb titelles Nàufrags, de Lluís Danès, que presentaran a Temporada Alta i al Mercat de les Flors.