25 científiques que has de conèixer

5.02.2019

Entre el 7 i l’11 de febrer, coincidint amb les festes de Santa Eulàlia, se celebra a Barcelona la Biennal Ciutat i CiènciaS’hi abordaran els reptes de l’acceleració dels canvis científics i tecnològics en què estem immersos. Un dels objectius de la Biennal és reforçar la presència de la dona en el món de la ciència, on el desequilibri entre gèneres és força palès. Us presentem vint-i-cinc investigadores que estan desenvolupant projectes punters en els camps de la ciència i la tecnologia a casa nostra.

Sònia Fernández-Vidal. © Ester Roig

Òptica i física quàntica: Sònia Fernández-Vidal (Gauss & Neumann)

Sònia Fernàndez és doctora en Física per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on actualment imparteix classes sobre òptica. Ha treballat al CERN, al Laboratori Nacional de los Àlamos (ANL) i a l’Institut de Ciència Fotòniques (ICFO). És divulgadora científica i autora de quatre llibres i considerada unes 100 persones més creatives del món (2017) per la seva visió i capacitat per combinar la ciència i la literatura extraient les potencialitats d’ambdues: creativitat i disciplina. Tal com explica Lícia Verde, “per a ella la física, unida a la filosofia i a les altres disciplines interrelacionades, és l’eina que li permet preguntar-se pel sentit de tot i trobar l’origen de l’univers”. La seva línia d’investigació és la física quàntica, però actualment no duu a terme cap recerca sinó que és directora d’innovació i estratègia a Gauss & Neumann. Exposa, però, que la fita seria “trobar l’equació capaç d’explicar des de la partícula més petita a la galàxia més gran”. Ha participat d’assessora científica per bastir els fonaments teòrics de la sèrie Si no t’hagués conegut de TV3 i també és comissària a la Biennal, Ciutat i Ciència que se celebra aquesta setmana a  Barcelona.

Licia Verde

Cosmologia: Licia Verde (ICC-UB) 

Licia Verde, cosmòloga i astrofísica, és investigadora ICREA de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB-IEEC). Lidera el Grup de Recerca de Cosmologia i Estructures de Gran Escala i és una de les investigadores més citades del seu àmbit. Acaba de guanyar el Premi Nacional de Recerca (2018) per la seva contribució en descobriments sobre l’origen, estructura i evolució de l’Univers i per haver desenvolupat mètodes observacionals que permeten analitzar-lo. És el cas del fons còsmic de microones, investigat en un dels projectes en cosmologia principals de l’última dècada: el satèl·lit Wilkinson Microwave Anisotropy Probe (WMAP). La interpretació de les dades de WMAP sobre aquest fons van determinar l’edat de l’Univers i el fet que el 96% d’aquest estigui format per matèria i energia fosques. Els mètodes que desenvolupa Verde també es poden aplicar en experiments ja realitzats (Planck i BOSS) o en altres contextos. El seu objectiu final és “entendre com funciona l’Univers i saber què es pot aprendre sobre física fonamental a partir d’observacions del cosmos”. Exemples d’observacions en les quals està interessada són DESI i Euclid.

Elena Lara

Ciències del mar: Elena Lara (CIWF)

Elena Lara és biòloga i doctora en oceanografia. Investigadora a l’Organització Internacional  Compassion in World Farming (CIWF) és defensora d’una consciència mediambiental com a base de totes les esferes d’acció. Durant la seva etapa acadèmica com a investigadora en microbiologia marina, va participar en diverses campanyes oceanogràfiques, va fer estades a laboratoris dels Estats Units, va publicar articles científics i va fer una estada postdoctoral a Itàlia. A més, en relació a l’interès que sent pels animals, va estudiar el Màster en Dret Animal i ha participat en iniciatives de conscienciació sobre el maltractament animal. Ara suma forces a CIWF i assumeix la tasca d’advocar per la millora de vida dels peixos, una causa vehiculada a través del projecte “Rethink fish”. Demana un canvi de mentalitat pel que fa a la consideració dels peixos “com a animals intel·ligents i sensibles”, el compliment de la llei europea en referència a un sacrifici sense que pateixin ni estrès ni dolor i l’impuls de granges compromeses amb el medi ambient i el benestar animal en lloc de les piscifactories d’elevades densitats.

Montserrat Llagostera

Microbiologia Molecular: Montserrat Llagostera (PhagoVet)

Montserrat Llagostera és líder del grup d’investigació de Microbiologia Molecular de la UAB i coordina la línia de recerca “Aplicacions Biotecnològiques dels bacteriòfags”, emmarcada en l’àmbit de producció animal i seguretat alimentària. És investigadora principal del projecte europeu PhagoVet, basat en el desenvolupament de productes a partir de virus bacterians innocus (bacteriòfags) per combatre i controlar infeccions bacterianes (Salmonella i l’Escherichia coli) en granges de producció aviària, instal·lacions i escorxadors. L’objectiu últim d’aquesta investigació és disminuir l´ús d’antibiòtics. Fa anys que Llagostera ho investiga, juntament amb l’institut Català de Nanotecnologia (ICN2), que ha possibilitat un sistema de nanoencapsulació. Llagostera considera que “s’ha de realitzar una campanya educativa per explicar els beneficis dels bacteriòfags com va passar amb el iogurt” tenint en compte que la Salmonella “és la malaltia de transmissió alimentària amb major incidència dins la Unió Europea”. A més, Montserrat va ser finalista en la primera edició dels premis a l’excel·lència en la transferència del coneixement.

Rosa Maria Marcè Recasens

Química analítica: Rosa Maria Marcè Recasens (URV)

Rosa Maria Marcè és química, catedràtica del departament Química Analítica i Química Orgànica de la Universitat Rovira i Virgili (URV), i del Grup de recerca de Cromatografia i Aplicacions Mediambientals. S’ha centrat en el camp de les tècniques cromatogràfiques aplicades a resoldre problemes mediambientals i, actualment, el seu àmbit de recerca general es basa en el desenvolupament de mètodes analítics mitjançant tècniques cromatogràfiques per a la determinació de contaminants d’interès emergent (fàrmacs, drogues d’abús, etc.) en mostres ambientals. Una de les seves línies d’investigació se centra en el desenvolupament de nous materials per al tractament de mostra, principalment l’extracció en fase sòlida, aplicat a l’anàlisi de mostres d’aigua, un exemple dels resultats de la qual està exposat en aquest article, i també en aquests altres. També ha fet investigacions amb l’objectiu de detectar contaminants en mostres d’aire, per avaluar-ne la presència en atmosferes de l’entorn i així determinar-ne l’efecte sobre la població. N’ha publicat resultats en aquest article al NCBI.

Núria López-Bigas

Genòmica computacional del càncer: Núria López-Bigas (IRB Barcelona)

Núria López-Bigas és biòloga, investigadora ICREA i líder del laboratori de Genòmica Biomèdica de l’IRB Barcelona (@bbglab). El seu grup de recerca multidisciplinari estudia el càncer des de la perspectiva genòmica i desenvolupa mètodes computacionals que implementen algoritmes per identificar les mutacions genètiques responsables de la formació dels tumors. Amb l’equip analitzen els genomes dels tumors i els camins que els han permès desenvolupar el càncer. Utilitzant dades de milers de tumors en diferents òrgans han localitzat en quins indrets específics del genoma s’acumulen algunes mutacions en determinats càncers. El seu laboratori ha participat en projectes del Consorci Internacional de Genòmica del Càncer (ICGC) i de l’Atles del Genoma del Càncer (TCGA). El 2016 posa en marxa el projecte becat per l’European Research Council “Noncodrivers”, orientat a identificar les mutacions en regions no-codificants del genoma i rep el premi Fundació Banc Sabadell a la investigació biomèdica. Actualment el seu treball es basa en tres línies de recerca així com en el desenvolupament d’eines bioinformàtiques, les més importants de les quals són IntoGen i CancerGenomeInterpreter. També està compromesa amb la divulgació.

Eulàlia Gràcia

Geociències marines: Laia Gràcia i Mont (ICM-CSIC)

Laia Gràcia és doctora en Geologia (UB) i Investigadora Científica de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) des del 2008. El seu camp de recerca actual són les geociències marines, concretament els riscos geològics marins (i.e. falles actives, esllavissades, i tsunamis), tot i que també ha treballat en paleosismologia marina, marges continentals i dorsals oceàniquesHa recorregut el món col·laborant amb grups de recerca de França,
Anglaterra, Itàlia, Alemània i Estats Units, i ha embarcat en 25 campanyes marines (SO Pacífic, Antàrtida, Atlàntic Equatorial, NO Pacífic, Golf de Cadis i Mar d’Alboran), de les quals en 6 ha estat Cap de campanya. També ha estat i és Investigadora Principal de nombrosos projectes de recerca nacionals, europeus i internacionals. S’ha submergit a més de 5000 m de profunditat amb el submarí científic francès Nautile i fins a 3900 m amb el Shinkai 6500 del Japó. És usuària de tecnología punta, com els vehicles autònoms submarins (AUV) i els operats remotament (ROV). Enguany participarà en la segona part de la campanya INSIGHT al Golf de Cadis, i posteriorment s’ha proposat cartografiar la ruptura en superfície provocada pel sisme marí de l’any 2016 a la falla d’Al-Idrissi (Mar d’Alboran). L’any 2018 l’Université de Bretagne Occidentale (UBO) la va nomenar amb el títol de “Doctora Honoris Causa”.

Benedetta Bolognesi

Biofísica i genòmica: Benedetta Bolognesi (IBEC)

Benedetta Bolognesi és biotecnòloga i doctora en química per la universitat de Cambridge. En l’estada PostDoctoral al Centre de Regulació Genòmica (CRG) va estudiar la toxicitat d’alguns gens. Ha descobert també que “segrestar temporalment proteïnes i l’RNA en la fase líquida pot donar lloc a la toxicitat abans d’arribar als agregats sòlids/insolubles típics de malalties neurodegeneratives”. Ara és líder del laboratori Protein Phase Transitions in Health and Disease de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) que té per objectiu mesurar, al mateix temps, l’efecte de milers de mutacions pel que fa a la capacitat de les proteïnes (implicades en l’ELA) per formar les diferents fases i causar toxicitat. Després construeixen mapes de mutacions genètiques per explicar l’efecte de cadascuna en l’àmbit cel·lular i el mecanisme que provoca la seva malignitat.

Irene Arias

Mecànica computacional de materials: Irene Arias (LaCàN)

Irene Arias és enginyera de camins especialitzada en mecànica i Investigadora Principal de la línia Mechanics of electroactive materials en la qual participen 9 membres (enginyers de camins, fisics i mecànics i matemàtics). Aquesta línia de recerca està englobada dins el grup LaCàN de la UPC. També és coordinadora del programa “Natural and engineered materials and structures”. Actualment, ha emprès un projecte sobre “concepció i disseny de metamaterials electromecànics”, finançat pel Consell Europeu i realitzat amb els membres de la seva línia de recerca. Segons explica, els metamaterials “es comporten com un piezoelèctric però estan fets de materials no piezoelèctrics, per tant, són lliures de les limitacions d’aquests”. Aquesta característica s’obté “mobilitzant la flexoelectricitat, una propietat que tenen tots els dielèctrics quan se’ls doblega a la nanoscala”. D’aquesta manera, “utilitzant conceptes geomètrics, s’aconsegueix que el material es doblegui internament a escala de la microestructura, quan el comprimim macroscòpicament”. Segons Arias, “els metamaterials permetran desenvolupar nanosensors i nanoactuadors més barats, no tòxics, biocompatibles, que es puguin integrar millor en MEMS i NEMS i que puguin treballar en rangs més amplis de temperatura”.

Sílvia Simon

Modelatge molecular i Metodologia Mecanoquàntica: Sílvia Simon (UdG)

Sílvia Simon és doctora en ciències químiques per la Universitat de Girona, de la qual també és professora titular de l’àrea de Química Física. Actualment és la directora de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital i membre del grup d’investigació “Modelatge molecular i Metodologia Mecanoquàntica” de l’Institut de Química Computacional i Catàlisis (IQCC). Aquí la seva línia de recerca se centra en la modelització d’enllaços d’hidrogen així com la transferència de càrrega en biomolècules dins del grup Disseny i Modelatge de Reaccions Catalitzades per Metalls de Transició (DiMoCat) format per dos subgrups que treballen en química orgànica i química teòrica i computacional. Així mateix també és activa en la Comunicació i Divulgació Científica. Participarà en la Biennal Ciutat i Ciència d’aquest febrer amb les activitats “Dones i la taula periòdica” i “Ordre i llenguatge a la taula periòdica”. El 2017 va obtenir el Premi Vicens Vives per la seva contribució en l’ús de noves tecnologies en la docència universitària i per ser també una de les veus defensores de les dones en el món científic.

Elvan Boke.

Biologia cel·lular: Elvan Boke (CRG)

Elvan Boke lidera, des de febrer de 2017, el seu propi laboratori Oocyte Biology & Cellular Dormancy dins el programa Cell & Developmental Biology del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona i també ha rebut una beca de l’European Research Council (ERC). Va estudiar biologia molecular i genètica a la Universitat Tècnica de l’Orient Mitjà (Turquia), el doctorat en divisió cel·lular a Manchester (a l’institut de recerca pel càncer) i va realitzar una estada PostDoctoral en biologia de sistemes a Harvard. La seva investigació se centra en “els oòcits (òvuls immadurs) els quals asseguren la continuïtat de les espècies proporcionant el genoma femení, la majoria dels nutrients i la maquinària de neteja que l’embrió necessita després de la fecundació”. Segons Boke, els “oòcits tenen la capacitat de viure fins a 50 anys en l’espècia humana i de donar lloc a un organisme jove mentre que altres cèl·lules envelleixen i moren”. L’objectiu del seu grup de recerca és revelar els mecanismes que empren els oòcits per mantenir-se funcionals/viables, uns resultats que poden revertir en la recerca de malalties neurodegeneratives, en la biologia cel·lular i ser clau en la fertilitat humana”.

Silvia Lacorte

Química ambiental: Silvia Lacorte Bruguera (IDAEA)

Sívia Lacorte és doctora en Ciències Químiques i professora d’investigació de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) del CSIC. El seu camp d’investigació és la química ambiental amb una línia de recerca que té per objectiu “determinar la presència i la distribució dels contaminants orgànics en el medi ambient i avaluar els efectes d’aquests sobre els éssers vius i les persones”. A partir d’aquest propòsit duu a terme diversos estudis, com l’anàlisi de contaminants associats en pols d’ambients d’interior per avaluar el risc sobre les persones. Lacorte proposa mesures per disminuir l’exposició als compostos nocius. També realitza el seguiment de contaminants orgànics persistents (COPs) en ous de gavina que s’utilitzen com a bioindicadors de contaminació ambiental en zones protegides. Quant als estudis sobre la qualitat de l’aigua, treballa amb models per prioritzar els contaminants més presents en aigües de riu i avaluar l’impacte ambiental. Finalment, identifica les fonts de contaminació tals com les aigües residuals, afluents industrials, abocaments, zones agrícoles, entre d’altres, i dissenya tractaments in situ per al control i remissió de la contaminació.

Gemma Garcia

Nanotecnologia: Gemma Garcia (UAB)

Gemma Garcia és doctora en ciències físiques per la Universitat de Barcelona i actualment és professora agregada del departament de física i del grau en Nanociència i Nanotecnologia de la UAB. És membre del Grup de Nanomaterials i Microsistemes en el qual ha realitzat investigacions en temes relacionats amb nanomaterials per a l’energia, tot i que ara ha reduït la seva activitat investigadora a causa, entre d’altres, de les obligacions com a vicedegana de la Facultat de Ciències. Fa 5 anys que participa en diverses activitats de divulgació i formació de la nanotecnologia, dues de les quals són el festival 10alamenos9 i el programa NANOEDUCAaquest últim guanyador del Premi Nacional de Comunicació Científica 2019. Gemma Garcia també és membre de l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues a Catalunya (AMIT-CAT), que ha rebut el premi Creu Casas. En aquest sentit, ha impulsat i coordinat el programa STEM amb TU, “un programa de promoció de les STEM a l’alumnat de segon i tercer d’ESO que s’ajuda de joves científiques i investigadores, ambaixadores de les STEM i models a seguir”.

Olga Martín

Tecnologia dels aliments: Olga Martín (UdL)

Olga Martín és catedràtica de la Universitat de Lleida (UdL) del departament de Tecnologia dels Aliments (TECAL) on dirigeix el Grup de Recerca de Noves Tecnologies per al Processament d’Aliments. També és Presidenta de la Federació Europea de Ciència i Tecnologia (EFFoST) dels Aliments (TECAL). Els àmbits d’interès en els quals treballa són la seguretat alimentària, la nutrició i la sostenibilitat, temes transcendents per a tota la societat vehiculats per mitjà de la línia d’investigació “Noves tecnologies per al processament d’aliments”. Exposa que el futur es presenta difícil pel que fa a l’aprovisionament alimentari, ja que “els recursos disminueixen. Per tant, Martín exposa la necessitat d’actuar al respecte. La seva línia d’investigació se centra en “el desenvolupament de nous productes alimentaris segurs i saludables a partir de noves tècniques”. Demana també la vinculació d’institucions i professionals de l’EFFoST per treballar plegats.

Carme Torras

Robòtica i ciència computacional: Carme Torras (IRI) 

Carme Torras és matemàtica, filòsofa i doctora en Informàtica especialitzada en Robòtica. Investiga a l’institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI) del CSIC-UPC i dirigeix el grup d’investigació en Percepció i Manipulació Robotitzada. Actualment treballa en una sèrie de projectes com a líder, el més recent dels quals és un ERC anomenat CLOTHILDE que tracta “d’establir els fonaments de la manipulació versàtil de la tela per part dels robots per portar-la fins a l’aplicació pràctica en benefici dels humans”. L’equip preveu que els prototips obtinguts aprenguin a plegar peces de roba, a posar una coberta elàstica a un matalàs o a un seient d’automòbil i ajudar a les persones grans i discapacitades a vestir-se. El projecte és pioner en aquest camp, ja que la manipulació de tèxtils presenta dificultats “a causa dels graus de llibertat i la incertesa que provoquen les deformacions dels objectes no rígids en la percepció i l’acció”. Es vol, doncs, elaborar una teoria de la deformació de la tela a partir de mètodes d’aprenentatge de màquina i topologia computacional. Compagina la investigació amb la faceta de novel·lista en ciència-ficció i la divulgació.

Irma Vilà i Òdena

Multimèdia: Irma Vilà i Òdena (DARTS)

Lligada a la ciència i a l’enginyeria multimèdia però vitalment a prop de la praxi creativa i la investigació en cultura, Irma Vilà participa en projectes internacionals híbrids d’investigació en ciència, cultura i comissariat. Un d’aquest és l’Atles de l’espai electromagnètic, “una visualització interactiva de l’Espectre Electromagnètic a partir d’un conjunt d’intervencions socials i artístiques, d’artistes, activistes o “hackers”, en l’espai hertzià”. La representació construïda permet als usuaris comprendre l’estructura del sistema d’assignació de freqüències, les polítiques que les regulen i la relació amb altres tecnologies quotidianes. Vilà també és membre del Grup d’investigació Luthiers Drapaires, un grup de reciclatge creatiu de deixalles tecnològiques útils per a la confecció d’instruments i autòmats musicals. Aquest projecte “vol contribuir a la sostenibilitat mediambiental reduint les dinàmiques de consum en temps de crisi sumant-se a les filosofies Do It Yourself, el reciclatge i el decreixement”. A banda, és professora de la UOC, membre del grup d’investigació DARTS, directora de la revista Mosaic, co-directora executiva de la revista Artnodes d’art, ciència i tecnologia, i fou co-fundadora del laboratori d’Innovació Cultural ZZZINC .

Carlota Dobaño

Malària i immunologia: Carlota Dobaño (ISGlobal)

Carlota Dobaño és llicenciada en Farmàcia (UB) i s’ha centrat, des del màster fins a l’estada PostDoc als EUA, en l’estudi de la immunologia i les vacunes de la Malària. Actualment és cap del Grup d’Immunologia de la Malària de l’ISGlobal, en el qual desenvolupa un dels seus projectes més rellevants: “entendre com funciona la vacuna més avançada de malària”. Explica, però, que “encara no se sap el mecanisme d’acció, ni per què hi ha individus protegits i d’altres que no després de vacunar-se, ni quin són els factors que determinen la resposta, ni per què és de curta durada”. Dobaño exposa que les evidències apunten que s’han de desenvolupar nivells elevats d’anticossos enfront de l’antígen de malària de la vacuna (CSP) per bloquejar la infecció amb el paràsit quan el mosquit el transmet” (també desconeixen quines parts de la proteïna o antigen són reconegudes pels anticossos i de quin tipus o funció són aquests anticossos). Dades obtingudes pel grup indiquen el tipus i especificitat dels anticossos responsables de la protecció de la vacuna i de les respostes cel·lulars. Ara mateix “avaluen la durada en el temps de les respostes immunes induïdes per la vacuna, els factors que fan que es mantinguin o decaiguin i el seu impacte en la protecció enfront la malària”.

Mariona Coll

Química de materials: Mariona Coll (ICMAB)

Mariona Coll és doctora en química per la UAB (2007). Després de la tesi, va estar 3 anys de postdoc al NIST (EUA) i, en tornar, va encadenar diferents contractes postdoctorals entre els quals el Ramón y Cajal. Actualment és Científica Titular a l’ICMAB en el grup Superconducting Materials and Large Scale Nanostructures group (SUMAN), on el 2014 va obrir una nova línia d’investigació sobre materials per a l’energia, consolidada gràcies a un projecte nacional del qual és Investigadora Principal. El projecte en el qual treballa es basa en “desenvolupar nous materials mitjançant mètodes químics de baix cost per fabricar cel·les solars més eficients utilitzant elements abundants i no tòxics”. L’article més recent que ha publicat amb l’equip s’ha realitzat en col·laboració amb 3 grups de l’ICMAB (materials superconductors, nanòptica i òxids multifuncionals), ja que abraça “des de la preparació de nous materials fins a les propietats ferroelèctriques i fotovoltaiques”. Coll és guardonada amb el premi de recerca L’Oréal-Unesco “For Women in Science” (2017) pel projecte “Nanochemistry: New materials for the efficient conversion of solar energy”.

Núria Salan

Metal·lúrgia: Núria Salan (UPC)

Núria Salan és doctora en materials experta en metal·lúrgia i especialitzada en Acers Inoxidables, Metall dur i Recobriments Tècnics. Imparteix classes a les titulacions d’Enginyeria Industrial, Enginyeria Aeronàutica i Enginyeria en Organització Industrial de la UPC en la qual ha publicat aquests articles. Actualment participa en un projecte europeu de disseny i caracterització de metall dur. Salan és una figura clau en l’àmbit de la divulgació científica, en la mentoria per a dones estudiants en TIC i en plans d’igualtat (coordina el programa de gènere de la UPC), ja que recorre escoles i instituts de Catalunya explicant en què consisteix el seu àmbit professional i donant visibilitat a les dones enginyeres que “la història ha amagat en els llibres de text”. Una de les investigadores cabdals de la història que reivindica és Hedy Lamarr, inventora del GPS, el Bluetooth i les connexions Wifi. També és presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia. Ha rebut el premi Mujer y Tecnología de la Fundació Orange per la seva tasca d’aproximació de la tecnologia i la innovació social a col·lectius preuniversitaris.

Clara Grima

Matemàtica aplicada: Clara Grima (US)

Clara Grima és doctora en matemàtiques, catedràtica de la Universitat de Sevilla (US) i divulgadora que apropa matemàtiques i les científiques a la societat. És membre del departament de Matemàtica Aplicada I i de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Informàtica. La seva investigació se centra en la geometria computacional dins el grup de recerca Matemàtica Discreta: Teoria de Grafs i Geometria Computacional. Actualment participa en 4 projectes i la investigació recent més important és sobre morfogènesis per saber com s’empaqueten les cèl·lules epitelials. Per fer-ho, juntament amb el departament de Biologia Cel·lular de la US, van posar en dubte que prenguessin forma de prisma o de piràmides truncades i van treballar amb els “diagrames de Voronoi”. En efecte, van descobrir l’escutoide, una nova figura geomètrica formada per aconseguir la curvatura de les cèl·lules d’epitelis en animals i observada mirant les glàndules salivales de la mosca de la fruita. Aquest fet comporta que els òrgans adoptin una estructura tridimensional complexa. Se n’ha publicat un article a la revista The New Yorker i Grima n’ha parlat al diari El País.

Clàudia Fontàs

Anàlisi d’aigües: Clàudia Fontàs (UdG)

Clàudia Fontàs és doctora en química i membre del grup de recerca “Química analítica i ambiental”. La seva línia de recerca es basa en el “disseny de membranes funcionaritzades per detectar contaminants (metalls o metal·loides tòxics i compostos orgànics) en aigües naturals”. Preparen les membranes dissenyant-les de forma específica en funció del que vulguin estudiar. Aquestes captaran el contaminant i facilitaran l’anàlisi. D’una banda, han dissenyat un sistema per detectar mercuri en aigües naturals (del mar, riu i pou) i l’han aplicat al monitoratge d’ Hg al riu Ebre. D’altra banda, han dissenyat una membrana que ha permès concentrar l’arsènic present en aigües de pou de la Cerdanya i Ripollès, cosa que n’ha facilitat la detecció gràcies a una reacció colorimètrica. Segons Fontàs, “aquestes membranes prediuen la biodisponibilitat dels metalls, atès que el metall  transportat a través de la membrana és equivalent al metall que està disponible per les plantes”. En el cas del zinc, un nutrient essencial, s’ha comparat el metall transportat utilitzant les membranes amb el metall captat per les arrels de les plantes de patata. Actualment, ho apliquen a nutrients (fosfat i altres metalls com cadmi o plom) i “preparen sistemes basats en membranes per mostrejar els contaminants en aigües de riu”.

Núria Montserrat

Medicina regenerativa: Núria Montserrat (IBEC)

Núria Montserrat és doctora en biologia i professora d’investigació ICREA. Actualment lidera el grup “Pluripotency for organ regeneration” a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i coordina diversos projectes nacionals i europeus en col·laboració amb altres hospitals. La seva investigació se centra en el desenvolupament de coneixement i tecnologia en el context de la medicina regenerativa. Per fer-ho,”utilitzen cèl·lules mare pluripotencials amb la capacitat de generar més de 200 tipus cel·lulars”. L’estudi d’alguns teixits (ronyó i cor) els permet entendre com es generen i, així mateix, “obtenir coneixement bàsic que després poden aplicar a l’hora de realitzar estudis sobre modelatge de patologies en aquests teixits”. L’enginyeria genètica els permet inserir o remoure seqüències d’ADN, per exemple alterades en patologies renals, i així estudiar, a la placa de cultiu, “no només com es generen els tipus cel·lulars estudiats, sinó també les conseqüències de la corresponent disfunció”. Gràcies a la impressió 3D, poden crear aquestes plataformes cel·lulars i realitzar estudis enfocats a la generació de teixit funcional. És una de les comisàries de la Biennal Ciutat i Ciència. Ha coordinat experts i tallers de centres de recerca i ha visibilitzat el paper de la dona en la ciència.

Montserrat Llinàs

Urologia: Montserrat Llinàs (Vall d’Hebron) 

Montserrat Llinàs és infermera i doctoranda en Antropologia de la Salut (URV) i des del 2017 Supervisora d’Infermeria del Programa Especial de malalties infeccioses al CAP Drassanes/Vall Hebron. Membre del grup de recerca d’urologia del HUVH, des del 2015 és la Investigadora Principal del projecte “Model integrat d’assistència a pacients urològics que requereixen la instauració de rentaments vesicals continus”. Aquest és un pla innovador que es troba a l’espera d’una patent (nacional i europea) i que ha estat guardonat amb el premi “Infermeria i societat a la Innovació” del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona. La rentada vesical contínua “és un procediment que s’instaura en la intervenció d’algunes patologies urològiques per eliminar coàguls o teixits després de la cirurgia. Mitjançant una sonda en bufeta s’introduirà una solució d’irrigació de forma contínua (al llarg de 48 hores-72 hores) i el seu posterior buidatge”. Actualment aquesta és una tècnica manual supervisada per les infermeres, amb la seva proposta de desenvolupament d’un dispositiu tecnològic, que permetrà l’automatització del procés, evitant el 80% de les complicacions de la tècnica manual, i contribuirà a la millora de la satisfacció del pacient.

Sònia Estradé

Electrònica: Sònia Estradé (LENS)

Sònia Estradé és doctora en nanociències i investigadora en el grup LENS-MIND del Departament d’Electrònica, del qual també és professora. Actualment la seva recerca se centra en “desenvolupar eines quantitatives de caracterització a la nano escala i així aplicar-les a materials d’interès per millorar-ne les propietats”. En particular, treballa en “Espectroscòpia de Pèrdua d’Energia dels Electrons (EELS) en el microscopi electrònic de transmissió”. En aquest sentit, va publicar un article sobre “un nou mètode per trobar estats d’oxidació a nano escala i en tres dimensions, que permet analitzar nanopartícules magnètiques amb aplicacions en imatge biomèdica i tractaments oncològics”. També ha publicat recentment dos articles centrats en “trobar canvis en estats d’oxidació vistos en columnes atòmiques individuals” i en “un nou mètode per al tractament de dades espectroscòpiques“. Aquests articles estan coautoritzats per diversos investigadors, en particular pel seu doctorand Pau Torruella, i per la catedràtica que lidera el grup LENS, la Dra. Francesca Peiró. A més, Estradé és divulgadora científica i activa en el foment de les disciplines STEM entre les noies per trencar estereotips de gènere. És membre d’AMIT-Cat i presidenta de la Comissió d’Igualtat de la Facultat de Física (UB).

Emilia Gomez

Tecnologia Musical: Emilia Gomez (UPF)

Emilia Gomez és enginyera en Telecomunicacions, especialitzada en processament de senyal i interessada en la descripció melòdica i tonal dels senyals d’àudio de la música. També és presidenta de la Societat Internacional de Computació Musical (ISMIR), està afiliada al Joint Research Centre de la Comissió Europea i és professora del Department of Information and Communication Technologies (DTIC) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), en la qual lidera el laboratori Music Information Research (MIR) del Music Technology Group (MTG). A més, donat que Gomez està interessada en la “interacció entre els humans i els algoritmes i l’impacte de la intel·ligència artificial en les capacitats cognitives i la presa de decisions dels humans”, actualment està treballant en un projecte d’aquesta línia d’investigació i lidera, entre d’altres, l’ HUMAINT de la Comissió Europea i el TROMPA de la UPF. Amb tot, ha contribuït en “organizar, de forma computacional, el Big Data extret dels paràmetres que usem per descriure la música (tonalitat, estructura, l’estil, etc.) per saber identificar emocionalment una cançó segons cada cultura.” Pot servir també com a musicoteràpia “per a persones que han perdut la memòria o tenen malalties degeneratives”.

Reproducció assistida i cèl·lules mare: Anna Veiga (Dexeus)

Anna Veiga és doctora en biologia, directora del Banc de Línies Cel·lulars del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) i directora d’ I+D+i de l’Área de Biologia del Servei de Medicina de la Reproducció de l’Institut Dexeus. Experta en tècniques de reproducció, genètica i desenvolupament embrionari, hi supervisa cinc línies d’investigació, entre les quals la maduració in vitro d’ovòcits i diagnòstic preimplantacional. El 1984, Veiga i el seu equip de Dexeus van realitzar la primera fecundació in vitro d’Espanya “en un moment en què era molt difícil formar-se en aquesta especialitat”. Explica que una de les complicacions de les tècniques de reproducció assistida són els embarassos múltiples. L’altra línia d’investigació que desenvolupa se centra en les cèl·lules mare com mostra un dels últims articles publicats (2018): “Nomenclatura Estàndard per a la Referència i Autenticació de Cèl·lules mare pluripotents (HPSC)”. Veiga treballa per “aconseguir un salt directe d’un tipus cel·lular a un altre, és a dir, fer passar una cèl·lula de la pell a una neurona”. Va celebrar 30 anys de carrera amb les memòries El miracle de la vida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. ¿Podríeu fer una relació de compositores, il.lusionistes, boxadores, i d’altres activitats culturals i esportives, on la presència de dones és molt escassa, per no dir inexistent? ¿Hi ha, encara, feines exclusivament masculines? Gràcies.