Ofici de difunts a Guardiola de Berguedà

Aquest estiu se celebra la sisena edició del Festival de Música Antiga dels Pirineus, que finalitzarà el pròxim 27 d’agost. El divendres dia 5 ens va oferir l’oportunitat de veure  l’agrupació Musica Reservata de Barcelona al Monestir de Sant Llorenç de Guardiola de Berguedà.

Un any més, el Festival de Música Antiga dels Pirineus ens fa unes propostes musicals fantàstiques que donen suport als artistes catalans. A més a més, tenen lloc en espais als quals molts de nosaltres estem poc acostumats. Té el mèrit d’abastar un territori molt extens, aquesta vegada des de Bossòst fins a Sant Joan de les Abadesses. Divendres passat ens vam reunir al Monestir de Sant Llorenç de Guardiola de Berguedà per sentir el grup de cambra Musica Reservata de Barcelona interpretant Officium Defunctorum. Aquesta és l’última obra editada de Tomás Luis de Victoria, escrita amb motiu dels funerals de l’emperadriu Maria, de la qual estava al servei, i compta amb alguns fragments de Juan Esquivel.  Les composicions del sacerdot d’Àvila són especialment lloades per la seva capacitat de generar una música plena de mística i  genialitat a l’hora de traslladar en sons l’expressió emocional del text. D’alguna manera sembla posar dins nostre una llavor especial que pren vida sense necessitat d’entendre-la intel·lectualment.

Aquest repertori va com anell al dit a Musica Reservata de Barcelona. Són una agrupació  vocal que compta amb vint-i-cinc anys d’experiència i expliquen que tenen com a objectiu donar a conèixer repertori del Renaixement i el Barroc, tot i que també han fet incursions en la música contemporània. L’integren Isabel Juaneda i Marta Rodrigo com a cantus, Jordi Abelló i Mercè Trujillo com a altus, Albert Riera i Antonio Trigueros com a tenors i Jordi Blanco i Tomàs Maxé com a bassus. En aquesta ocasió anaven acompanyats de Maria Crisol tocant el baixó i Juan de la Rubia a l’orgue positiu.

El concert va començar amb una recitació d’Antonio Trigueros de la traducció en català del primer fragment que cantaria el cor, seguida d’At Matutinum, interpretada per orgue sol. Seguidament vam sentir Taedet anima meam, moviment aliè a la missa de rèquiem afegit pel compositor, des de fora l’escenari, fet que va crear un efecte de llunyania, donant una idea de diferenciació entre aquest i la resta de l’obra. Tal com Victoria ho va pensar, va funcionar a manera d’introducció.

Al llarg de la composició, el cant pla propi del gregorià funciona com un element que marca certes divisions dins del conjunt musical. El seu criteri artístic els va portar a no fer una diferenciació notable dels timbres de veu emprats per aquesta i la resta de parts del conjunt.

Musica Reservata va oferir una interpretació sensata de l’obra de Victoria. Es caracteritzen per no treballar amb un director regular, fet que els és sovint un avantatge, però en aquesta ocasió es va traduir en un resultat sonor heterogeni i una interpretació més aviat plana del contrapunt. No obstant això, van fer propostes interessants, per exemple, pel que fa a l’aspecte de l’espaialitat: l’efecte sonor del cant sense veure els músics va permetre escoltar d’una manera diferent, sentint les construccions homofòniques amb més detall, i ens van endinsar en la música que sentiríem al llarg del vespre.

Els moments més bonics del concert van ser les interpretacions de Libera me, Dominum i Lux Aeterna, quan vam poder sentir millor la magnificència de la música dins l’austeritat de la composició. Els elements més rics els vam veure especialment en les cordes de tenor i bassus, amb veus gruixudes i versàtils. L’orgue i el baixó van dotar la música de plenitud sense ser excessius en cap moment, respectuoses i enriquidores amb coherència.

Un any més, el Monestir de Sant Llorenç es va omplir d’un públic entregat i disposat a gaudir de la música. És evident que el Festival de Música Antiga dels Pirineus és una proposta amb bona acollida, estimada i esperada per molta gent.