L’OBC i Isabelle Faust amb l’Any Britten

Dijous a la tarda va tenir lloc una taula rodona en el format “OBC: converses” entre Pablo González, director titular de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i la violinista Isabelle Faust, moderada pel gerent de l’OBC, François Bou, amb l’objectiu de presentar els concerts del 22, 23 i 24 de novembre dedicats a Britten i Mahler.

Aquest esdeveniment dóna el tret de sortida a una temporada que aposta pel compositor anglès en el centenari del seu naixement. El programa que s’ofereix aquest cap de setmana inclou el Concert per a violí i orquestra, op. 15 de Benjamin Britten, amb Isabelle Faust com a solista, i la Simfonia número 1 en Re Major, “Tità”, de Mahler, sota la direcció de Pablo González.

En el decurs de la xerrada, González i Bou van argumentar l’elecció del programa basant-se, en primer lloc, en la celebració del centenari del naixement de Benjamin Britten, que s’esdevingué el 22 de novembre de 1913 –per tant, aquest divendres s’interpreta en el dia del seu aniversari- i, en segon lloc, en la voluntat de promoure la programació d’obres d’aquest compositor conegut, sobretot, per la seva tasca operística, lligada a la seva gran habilitat de conjuminar música i poesia. Gustav Mahler, d’altra banda, s’ha convertit en un clàssic, comentaven, que opera amb l’orquestra com si fos un gran instrument. Admirat per tots els seus contemporanis i els compositors posteriors, Mahler va significar, en paraules de González, “una expansió del concepte de coherència”, en el sentit que va aconseguir atraure un públic recelós de les noves propostes musicals amb un llenguatge musical renovador però, alhora, comprensible per a un públic divers, bo i esdevenint una frontissa entre la “nova música” i la “música tradicional” post-romàntica. La simfonia “Titan” –apel·latiu que arribà a rebutjar el compositor- és un homenatge al novel·lista Jean Paul. El llenguatge caòtic de la novel·la homònima al sobrenom de la peça de Mahler es converteix en un cosmos ple de contrastos en la Simfonia número 1 en Re Major, que reflecteixen el tarannà neuròtic del compositor.

Isabelle Faust va centrar-se en un comentari de caire més tècnic. La violinista reconeguda internacionalment remarcà la dificultat de la peça de Britten i va reivindicar la qualitat d’obres poc conegudes d’un compositor que és difícil d’inscriure en un corrent musical concret. En el diàleg sorgí diverses vegades la importància de les fonts de què bevia Britten, de manera que el Concerto palesa aquesta conjuminació d’influències que van des de la música barroca (recordem que el tercer moviment és una Passacaglia) fins al concert per a violí d’Alban Berg, que s’estrenà a Barcelona el 1936, concert al qual assistí Britten, encoratjat per Robert Gehrard i Antoni Brosa. Aquest darrer esdevindria el solista a l’estrena del concert de Britten a Nova York el 1940. Sembla que l’ambient apocalíptic imprès en la música de Berg captivà Britten i González apuntà, fins i tot, la influència del folklore espanyol traslladat en un context culte.

La conversa es va cloure amb la intervenció d’alguns dels presents, que van felicitar la tasca de l’OBC i de Faust com a violinista, que admeté que tocar amb el seu Stradivarius Bella Dorment de 1704 en un dia tan assenyalat com el del naixement del creador d’una de les obres que interpreta és un motiu de gran joia. Ho és per ella i per a tots els amants de la música.