De Cleveland a Montjuïc: la música darrere les imatges 

Des de lluny, l’orquestra sembla un monstre sonor; una massa compacta, fins i tot implacable. Però a mesura que ens hi apropem, percebem la vida pròpia de cada instrumentista. Desenes de músics que remen plegats, que es fonen alegrement entre la música dels altres. Però desenes de músics autònoms, al cap i a la fi. El divendres 2 de febrer i el diumenge 4, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) presentarà un programa que reparteix joc entre els diferents membres de l’orquestra. Sota la direcció de Ludovic Morlot, el concertino de l’orquestra, el romanès Vlad Stanculeasa, encapçalarà el Concert per a violí n. 2, en sol menor, op. 63 (1935) de Serguei Prokófiev. “Aquest concert reflecteix la vida nòmada que menava aleshores; el vaig compondre entre París, Vorónej i Bakú, i l’estrena va ser a Madrid, a càrrec del violinista Robert Soetens”, va explicar el compositor. 

Tot seguit, l’OBC interpretarà Prélude à l’après-midi d’un faune (1894) de Claude Debussy, que és especialment conegut pel solo inicial de la flauta. Inspirat en uns versos de Mallarmé, aquest poema simfònic de Debussy no reprodueix, sinó que evoca: els somnis del faune són resseguits diàfanament, a través d’una atmosfera sonora translúcida, a cavall de la fantasia i l’erotisme. 

Ara bé, si hi ha una obra simfònica que reparteixi joc, en un sentit estricte, és sens dubte el Bolero (1928) de Maurice Ravel, que s’articula a partir de la repetició obstinada d’un únic motiu musical. Els instrumentistes, un per un, s’afegeixen al batec rítmic que manté viu la caixa percudida. El crescendo sostingut ens anuncia un desenllaç esclatant, que, tot i intuir-se des del principi, no arriba fins als compassos finals. L’encàrrec que va rebre Ravel consistia a compondre un “ballet de caràcter espanyol”; per això, tot i que el resultat fos un ballet més aviat poc convencional, té un aire hispànic innegable, amb melodies populars pròpies d’Andalusia. 

El programa del concert també inclou Suburbis (1917) de Frederic Mompou, una peça escrita originalment per a piano, orquestrada el 1936 per Manuel Rosenthal, que transforma el brogit urbà del Montjuïc de principis del segle XX, industrial però també festiu, en una peça impressionista que inaugura el període de maduresa del compositor. Mompou es fixa sobretot en el barri obrer del Camp de l’Arpa; presenta un seguit d’imatges mundanes, amb personatges que demanen caritat, músics desmanegats que canten pel carrer i carros que fan via per camins empedrats. 

Finalment, l’OBC interpretarà Cleveland Pictures (2003-2009) del compositor escocès Oliver Knussen, una obra simfònica inacabada, que a través de set moviments posa en relació diferents obres pictòriques del Museu d’Art de Cleveland, als Estats Units. Rodin, Velázquez, Gauguin, Goya, Masson i Turner passats pel filtre d’un dels compositors contemporanis més creatius, que va morir el 2018. 

Més informació i entrades, a la pàgina web de L’Auditori.