Una bibliòfila al front

A la família tenim una dita: “Un llibre és capaç de massejar-te el cervell”. No és que siguem gaire lletraferits, a casa, però considerem que l’ànsia de coneixement que es troba ocult entre les pàgines detonen un plaer indescriptible capaç d’amansir el cervell. Però llegir és un costum que es treballa i es perfecciona amb el temps per formar a poc a poc les estanteries de la nostra psique. Qui és l’encarregat, però, d’orientar-nos en aquests viatges literaris? No fa gaire la tasca requeia, sobretot, en les bibliotecàries –feina, com tantes altres, tacada pels arquetips de gènere. I l’Aurora Díaz Plaja (1913-2003) en va ser una exponent cabdal. Va recomanar llibres a dojo, fins i tot als combatents de l’Exèrcit de l’Est que van defensar el govern legítim de la Segona República. És precisament en aquesta època de conflicte on Berta Jardí concentra la trama de l’obra La bibliotecària del front (Univers). Basant-se en entrevistes a l’Aurora, pressuposadament, Jardí aproxima una altra faceta de la vida d’una bibliotecària tenaç i diligent, principal referent en el foment de la literatura infantil.

Diumenge 10 de setembre a les 17h, Berta Jardí parcipa a l’acte ‘Parlem de la Guerra Civil espanyola’ a La Setmana acompanyada d’Albert Forns i Daniel Rius (Escenari 2).

De Díaz Plaja ja se’n va homenatjar la seva tasca al llarg de la dictadura per difondre i fomentar la literatura infantil -vegeu Homenatge a Aurora Díaz Plaja (1913-2003), treball que va editar la Institució de les Lletres Catalanes- i haver fet front a la depuració franquista. Aquest cop, el relat narra les aventures que van pentinar la seva joventut a bord del bibliobús de la Institució de les Lletres Catalanes, portant llibres als combatents, ferits i mutilats d’una República en llanguiment. Jardí confecciona un homenatge eclèctic que alterna les vicissituds de l’Aurora i les de la Gemma, una periodista que va quedar meravellada amb la vida d’una bibliòfila compromesa.

L’Aurora arriba com un temporal indomable i tenyeix les pàgines amb el seu caràcter. El control aparent que, s’assumeix, han de tenir els autors dels seus personatges s’esbaiex per posar una catifa vermella a la irrefrenable i vivíssima personalitat de la bibliotecària. Gràcies a una escriptura amable, clara i entenedora, Jardí apropa la vida d’una dona enigmàtica, d’una profunditat intel·lectual envejable, consagrada a potenciar el coneixement dels altres a través de la lectura. De la mateixa manera, ni Jardí, ni Plaja s’’estan de dignificar la tasca de les dones que, per principis polítics o professionals, van enfrontar-se a les inclemències de la guerra nodrint les ànsies de lectura d’una societat esquinçada.

Amb tot, l’autora erigeix una llibre d’aventures que amaga una subtil crítica a la desapropiació de la memòria, la repressió franquista i l’ostracisme intel·lectual que va exercir el règim. Hi ha altres formes de subjugació que no passen per l’abús físic ni la mort. Les depuracions per desavinences ideològiques van ser el pa de cada dia per persones com l’Aurora, compromeses amb la democràcia i part de les seves institucions. Díaz va ser condemnada a l’ostracisme intel·lectual per l’aparell sistèmic del règim, perdent la feina durant les primeres passes del franquisme. L’autora ho exemplifica en les últimes pàgines, un petit recull biogràfic de les principals tasques que va exercir Díaz després de la guerra. Amb la lluita per la lectura, la bibliotecària es va oposar a l’anticultura de l’alteritat que recorria la genètica del règim. La joventut d’una bibliotecària tan compromesa mereix, de nou, un homenatge. La bibliotecària del front n’és el resultat.