Relacions líquides i altres modernitats

Traduïda per Glòria Artiaga, Dies apassionants és la primera novel·la de Naoise Dolan (Dublín, 1981). Potser per això —a molts ens ha passat i és inevitable— té força punts autobiogràfics: l’autora, després d’acabar els estudis universitaris i no trobar feina al seu país, es va traslladar a Singapur per fer de professora d’anglès. Al cap d’uns mesos se’n va anar a viure a Hong Kong. La protagonista de Dies apassionants, l’Ava, també deixa Dublín per Hong Kong —un mer teló de fons que acull la crisi existencial de la protagonista—, on viu en un pis compatit ple d’escarabats i fa de professora d’anglès per a nens. 

El tema principal d’aquesta novel·la intimista, intel·ligent i irònica des del títol és la complexitat de les relacions modernes, caracteritzades per la llibertat, la incertesa constant i la manca de compromís. El que els cursis en dirien relacions liquides. La narradora en primera persona segueix la tradició de la jove alienada que ha recuperat forces en gran part gràcies a My Year of Rest and Relaxation d’Ottessa Moshfegh. Però l’Ava, la protagonista de Dies apassionants és molt menys morbosa que les de Moshfegh o Plath. La seva alienació es presenta com una mena de fase temporal, com si fos un experiment pel bé de l’estètica.

Amb ganes de tenir una personalitat més sociable, Ava no fa amics a Hong Kong. Només quan coneix Julian, un banquer que viu del luxe, surt d’ella mateixa i s’obre a un món nou. Però quan Julian marxa a Anglaterra en un viatge de feina, Ava coneixerà l’advocada Edith i s’enamorarà de la seva personalitat. Tots tres mantenen relacions líquides, basades sobretot en ocultar, no sentir, no dir, no mostrar, perquè és gent només enamorada de la idea de l’amor, sotmesa a les dinàmiques de poder i de gènere. Els diàlegs són extremadament realistes. Dolan té un do per la oralitat. D’aquí els malentesos, les bromes que no arriben a bon port, etc. Com la vida mateixa. La influència de Normal People de Sally Rooney en termes de l’avorrida indecisió de comprometre’s en una relació salta immediatament a la vista. Les relacions autodestructives i desendreçades com a tema literari de moda. 

Com a primera novel·la valorem el caràcter d’entreteniment de Dies apassionants, però Naoise Dolan podria haver anat molt més enllà. D’entrada, explotant Hong Kong, amb la seva cultura i les seves tradicions. Si no fos per un parell de referències escadusseres, podríem pensar perfectament que l’acció passa a Riudellots de la Selva. A més, la trama és pràcticament inexistent i el personatge principal no evoluciona gaire al llarg de la novel·la. Tot i així, és un bon entreteniment, com aquelles comèdies romàntiques d’embolics de diumenge a la tarda.