Que els llibres ens envaeixin

La Xarxa de Viles del Llibre es considera avui en dia el circuit literari més gran del país, una iniciativa que busca portar a diferents territoris llibres que normalment no s’hi poden trobar, “envair-lo amb llibres”. Els seus impulsors defensen que es diferencien de les fires de llibres perquè la seva pretensió és crear un circuit el més gran i descentralitzat possible. És un projecte que va començar el 2008 a Bellprat, Anoia, quan els seus fundadors van descobrir l’existència de viles del llibre arreu del món i s’hi van voler sumar, segons explica Enric Bono, el director de la Xarxa de Viles del Llibre; però no va ser fins al 2015 que va començar la xarxa en si i altres localitats es van sumar a la proposta.

La iniciativa arriba a municipis i barris com una manera de fer servir el poder dels llibres per propiciar un model de turisme sostenible, respectuós i atemporal, que permeti descobrir i redescobrir el territori. “Els centres històrics han quedat deserts”, comenta Bono, “el nostre projecte busca descobrir la memòria històrica. Tenim molt present l’església romànica de fa segles, però ens hem oblidat de la història propera, de la peixateria tancada des de fa anys o de la plaça on es trobaven els traginers. Hi ha molts llocs dignes de ser recuperats. En el cas de les ciutats volem trobar el poble que tenen dins, redescobrir els llocs que han estat envaïts pel turisme, descobrir Barcelona com un espai del qual sentir-nos orgullosos”. Viles del Llibre vol ser un mitjà per apropar la literatura i a totes les persones implicades –autors, editorials i artistes del llibre– on passa la vida de les persones: al carrer.

Per Sebastià Bennasar, escriptor, editor i curador programàtic de la Xarxa de Viles del Llibre, el punt fort del projecte és que combina autors de primera fila mediàtica amb autors de gran trajectòria, autors d’editorials independents i autors patrimonials; “Joan Fuster seria un exemple d’aquest últim cas”, aclareix, per després afegir “ens agrada dir que apostem per la bibliodiversitat”. La nostra voluntat és fer conèixer autors amb no tanta trajectòria. A banda de Bennasar, a cada vila hi ha un comissari específic, local o vinculat amb la cultura convidada, per tant, dins la programació comuna hi ha una personalització segons el lloc, que descobreix el talent literari local i posa en relleu figures emblemàtiques històriques, socials i literàries de cada indret. Pel que fa al que és comú de la xarxa, en cada vila sempre hi ha una taula sobre el món editorial, una taula de clàssics, una taula de premiats, espais infantils o un espai de poesia. La presència de la poesia és, de fet, un dels punts que defensen els impulsors de la xarxa; “sovint la poesia es considera la germana pobra, nosaltres volem que estigui a la mateixa alçada dels altres gèneres, per això en cada vila programem quatre espectacles poètics”, defensa Bennasar.

Aquest any hi ha una novetat important: per primera vegada el projecte arriba a Mallorca, a la ciutat de Manacor (10, 11 i 12 de juny), que ha estat escollida per la importància que té a l’illa i per descentralitzar Palma. Els impulsors de la iniciativa tenen l’esperança que la xarxa s’estengui per la resta dels Països Catalans i que acabi sent la Xarxa de Llibres més gran d’Europa. En l’anterior edició Mallorca va ser la convidada especial a l’Escala, que actua com a porta a les cultures del Mediterrani i, enguany, rebrà com a convidat al País Valencià, una col·laboració que retrà homenatge a l’Any Fuster i que relacionarà a l’autor de Sueca amb Josep Pla. L’Escala serà l’encarregada de donar el tret de sortida de la temporada, els dies 11, 12 i 13 de març i, com a novetat, hi haurà un autobús llançadora des de Barcelona.

En aquesta edició, al Maresme, com en el cas de Mallorca, s’ha creat una iniciativa supramunicipal que, amb el suport de l’administració, vol estructurar un circuit propi dins la xarxa amb la participació de més d’una població de la comarca: en el cas del Maresme s’hi afegeixen Cabrils (13, 14 i 15 de maig) i Malgrat de Mar (27 i 28 d’agost). Els altres territoris que participen al llarg dels vuit mesos que dura la temporada són Sitges (2 i 3 d’abril), Cervera (25 de setembre), la Rambla de Barcelona (2 i 3 de juliol) i Piera (8 i 9 d’octubre). En cada festival es tractarà un aspecte molt proper a la realitat local: en el cas de Cabrils es treballarà la literatura com a eina de transformació social. En aquesta edició se centrarà en el feminisme i els feminismes; a Sitges, en canvi, es continuarà aprofundint en el llegat de l’oci intel·lectual i, en aquesta ocasió, es posarà el focus als anys 60 en dos aspectes: en l’arribada de turistes estrangers, que van suposar una corrent d’aire fresc dins l’Espanya encara franquista, i l’eclosió de la literatura fantàstica com a font d’inspiració del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges.

Podeu trobar més informació sobre les Viles del Llibre aquí.