Els lectors de novel·la negra estem de sort. Mentre esperem la publicació de Riccardino (Edicions 62), l’últim títol de la sèrie Montalbano de Camilleri, Editorial Navona ens brinda Les vacances de Maigret, de Simenon, i Ripley enterrat, de Patricia Highsmith, de qui també podem llegir Desconeguts en un tren a Viena, editorial que també ha publicat els relats de Sherlock Holmes. Si voleu un autor internacional recent, La Campana publica El cas Alaska Sanders, de Joël Dicker i Crims.cat Marsella confidencial, de François Thomazeau.

Editorials com Llibres del Delicte, Crims.cat, Univers o Pagès donen sortida als autors catalans a les seves col·leccions criminals. Avui la novel·la negra va més enllà dels detectius privats arquetípics per crear atmosferes misterioses, psicològicament incòmodes, amb personatges desorientats que busquen el seu lloc al món.

A Lladrucs a les estrelles (Llibres del Delicte), Aniol Florensa (1987), ens parla de personatges que s’enrolen en situacions que no els pertoquen i en patiran les conseqüències de manera irremeiable. Cosida de diàlegs accelerats i un humor negre al servei d’una trama absorbent, Lladrucs a les estrelles va guanyar el Premi de Novel·la Negra Vilassar de Noir 2021.

Rubèn Intente (1971) ha situat Terrassa al mapa de la novel·la negra amb El color dels coloms (Llibres del Delicte). La troballa del cadàver d’un artista local mort i degollat té com a teló de fons el context polític del Procés català, els «sederres» i la militància necessària per protegir-se de l’estupidesa del món. Intente construeix diàlegs hilarants amb una oïda fina i secundaris entranyables.

• 

  Crítica

  La novel·la grisa de Rubèn Intente

  Anna Carreras i Aubets

L’editorial Crims.cat desembarca a La setmana amb dues novetats premiades al Tiana Negra per celebrar el seu desè aniversari. A Suïcidis S.A., Mariló Àlvarez (1987) ens situa en un futur distòpic en què el suïcidi es controla i s’impulsa des de la sanitat pública. I a Fets caldo, Pere Figueras (1963) ens capbussa en la història d’Avel·lí Baldoví, un psicòpata convençut que el món obra en contra seva i que no dubta a eliminar tot aquell que ofèn la seva dignitat.

A Breu enciclopèdia del crim (Pagès), Damià del Clot (1973) ens dibuixa un altre psicòpata, en Flix —el freak de l’escola; el loser de l’institut— que decideix que ha arribat l’hora de matar: escollir una víctima a l’atzar i assassinar-la. I no pararà fins a trobar-la. La novel·la esdevé una enciclopèdia de la A a la Z d’assassins, criminals i sàdics, ficticis i reals, que inspiren al protagonista principal de l’obra.

El jazz de Gloria Stewart al Jamboree, un crim al carrer Aragó i el desig de reconstruir la memòria d’un avi són els tres pilars sobre els quals Rafael Vallbona construeix un fresc de la Barcelona de principis dels anys seixanta a La musa de la plaça Reial, que publica Univers dins la col·lecció Noir. Com a rerefons de tot plegat, dos anhels oposats: el d’uns joves que somien alliberar-se del franquisme a través de la música i el de la policia del règim que s’obstina perquè tot continuï igual.