Marina Garcés: “Hem de reivindicar la distinció entre opinar i pensar”

En l’últim número de la Revista Valors, Maria Coll ha entrevistat la filòsofa Marina Garcés, una veu reconeguda en l’àmbit cultural. Publiquem una part de l’entrevista, que podreu trobar sencera al web de la Revista Valors.

Entro en una cèntrica llibreria de Barcelona. Abans de l’entrevista tinc uns minuts per passejar i tafanejar les darreres novetats. No em cal ni buscar la secció concreta per topar-me de cara amb Filosofia inacabada de Marina Garcés; es troba entre les obres més venudes de no-ficció. Malgrat les darrers dades sobre el sector del llibre publicades aquest febrer pel Ministeri de Cultura, les quals confirmem vendes descendents, el novembre de títols publicats augmenta (1,8%) respecte l’any anterior. Hem passat de 89.139 llibres el 2013 a 90.802 el 2014.

Segur, però, que no tots han tingut el privilegi de ser els protagonistes d’una crítica literària. Fa unes setmanes Roger Vilà, en un article publicat en aquest mateix portal, afirmava: “En quin moment va desaparèixer la crítica literària com a gènere a Catalunya? (…) Abans de fer una crítica negativa d’una obra determinada, s’opta per no parlar-ne”. Realment sorprèn que no gosem criticar negativament certs productes quan de fet, la crítica s’ha convertit en una activitat natural de l’home. Critiquem els polítics, els professors, els nostres caps, la veïna del costat, la pel·lícula que hem vist al cinema, etc. Però què és la crítica?

Arriba Marina Garcés, creadora de la Fundació Espai en Blanc, amb qui m’he citat perquè sigui la protagonista del número de febrer de Valors dedicat al tema, i de seguida em treu de dubtes.  “La crítica és l’art de posar límits i de separar allò que considerem bo, d’allò que considerem dolent; això no vol dir però que la finalitat de la crítica sigui exclusivament jutjar”, m’explica.  De fet,  “jutjar només és un sentit de la crítica”.

I em recorda, que tot judici, cosa que sovint s’oblida, ha de tenir criteri. “El judici sense criteri és la dictadura de l’opinió” assegura Garcés. I això només ens condueix a “un món de discriminacions fetes sense arguments, sense avaluacions i sense valoració d’allò que fem”. I davant aquesta situació, quina és la solució? Sembla que, segons la pensadora, només es pot “reivindicar la distinció entre poder pensar i poder opinar”; distingir entre les dues coses és la clau “per guanyar llibertat col·lectiva i apropar-nos a una societat realment crítica i no criticaire, que és com estem ara”.

Les xarxes socials

Una transformació, però, que té un gran enemic: les xarxes socials. “Els efectes de les xarxes socials són clarament destructors i erosionadors d’aquestes possibilitats d’un canvi transformador”, afirma la filòsofa. I argumenta: “Les xarxes socials tendeixen a reafirmar les posicions, les entitats i els bàndols. Són eines que creen efectes de reafirmació i no d’exposició. La crítica és una activitat transformadora, però resulta molt difícil canviar si un no es mou”.

La conversa encara s’allarga una estona més. Quan m’acomiado un missatge tinc clar: “La crítica és progrés, praxis i creació i quan no tenim en compte això caiem en el parlar per parlar”. Per sortir al carrer torno a creuar entre diverses prestatgeries de llibres.  De fet, no solament els escriptors o els creadors estan exposats a la crítica, d’ella tothom n’és víctima i victimari, per això considerar-la com una “activitat transformadora” és un gran repte.