Llibres que no comprarem ni llegirem

Revolta de bruixes, de Carme Chacón.

Cròniques de la veritat oculta, del director d'”Interviú”.

El poema de l’arròs als llavis, de Ferran Adrià.

Pa negre, de Josep Anglada.

Jo confesso, d’Iñaki Urdangarín.

La meva Cristina i altres comptes, també d’Iñaki Urdangarín.

Homes d’honor, d’Albert Rivera i Jorge Cañas.

No emprenyeu el comissari, de Xavier Bru de Sala.

 La ben plantada i L’agent provocador, tots dos de la Sánchez-Camacho, em sembla.

Sol, i de dol,  de Duran i Lleida («I dic, on só?»)

Plans de futur, anònim (de moment).

Menja’t una cama, de Kilian Jornet.

La vida i la mort, d’en Jordi Fraginals.

Quanta, quanta guerra…, del director del CNI.

On he deixat les claus…, d’Oriol Junqueras.

L’escanyapobres, d’Andreu Mas-Colell.

 Uf, va dir ell, d’Artur Mas.

L’home que es va perdre, de Pere Navarro.

Una vella, coneguda olor, de Felip de Borbó.

Mil cretins, de la Federació Catalana del PSOE (que diuen que no existeix, encara).

Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes, d’Ada Colau.

Tirant lo blanc»,  de Nacho Vidal.

Oferiu flors als rebels que fracassaren, de Joan Puigcercós, Pilar Rahola i vuitanta-quatre col·laboradors anònims.

Onze Nadals i un cap d’any, de Rafel i Quim Nadal (en col·laboració amb tots els germans que s’han quedat sense càrrecs).

Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo, de Teresa Forcades i Arcadi Oliveres.

La ciutat del fum, fum, fum, de Jordi Ballart.

Quan érem capitans, de Manuel Royes.

El petit príncep, d’Alfonso de Borbón y Borbón-Dos Sicilias, mort el 1956 d’un tret accidental de Juan Carlos de Borbón (autor de O rei, o res).

Ara que estem junts, de Casillas i Mourinho.

Els condemnats, d’Isabel Pantoja (tot i que Oriol Pujol està fent els tràmits d’una demanda per reclamar-ne l’autoria).

Tot és mentida, de Jaume Aulet.