Joan Dalmases: “Siegfried ha representat l’Alemanya pura, innocent i salvatge”

Siegfried, l’heroi perfecte: honrat, valent i fort. La seva estimada i fidel Krimhild, de bellesa pura i blanca. I un traïdor que porta la discòrdia, el ferotge guerrer Hagen. Amb aquest triangle es trama una de les històries més emblemàtiques de la literatura medieval alemanya, El Cant dels Nibelungs. Aquest clàssic ha estat traduït per primer cop al català per Joan Dalmases, germanista i traductor, actualment investigador a la Universitat de Heidelberg, que ens explica les dificultats de traduir aquest text a un català modern i viu. També ens assenyala alguns dels elements més interessants per llegir i interpretar aquest text, així com l’ús polític que se n’ha fet al llarg de la seva història. Aquesta obra monumental es posa ara a l’abast gràcies a l’aposta d’Adesiara per reeditar grans clàssics de la literatura universal. 

Per situar al lector, què ens explica El Cant dels Nibelungs?

El Cant dels Nibelungs ens explica les vicissituds de Siegfried i Kriemhild que es coneixen i viuen una història d’amor clàssica. A partir d’aquí el relat va degenerant a causa de diverses intrigues de cort, per desavinences entre reines, etc. El resultat (Spoiler!, tot i que no sé si es pot fer spoiler d’una obra de fa 800 anys): Siegfried és assassinat i a partir d’aquí irromp la tragèdia. Tot esdevé una història de violència i de mort en la qual la vídua Kriemhield intenta eliminar totes aquelles persones implicades en la mort del seu estimat, siguin enemics o parents seus. Per tant, és una història de guerra, d’amor i traïció, tot ben condensat. Un cant èpic brutal.

I tu has estat cinc anys per traduir-lo.

Exacte. Tot va començar quan en Jordi Raventós, director de l’editorial Adesiara, es va posar en contacte amb mi i em va fer la pregunta màgica: “Com veuries traduir aquesta obra?” Jo li vaig contestar: “Ho podríem intentar.” I va sortir bé: la primera versió bona va sortir a finals del 22 i a principis del 23 vam acabar-ho de revisar. Vam parir-ho, però va costar. 

Com va ser el procés?

Va ser un procés llarg i curiós que potser repetiria. El moment d’inflexió va ser a la recta final, a partir de principis del 2022, que va ser quan vaig anar a viure a Heidelberg, al sud d’Alemanya, perquè just allà és l’escenari de molts dels fets que ocorren al llibre. Sortint de casa meva a mà dreta, al final del carrer, hi ha el bosc on es diu que van matar Siegfried. Per tant, jo he estat traduint El Cant dels Nibelungs a la mateixa zona on passa part de l’acció. També he pogut visitar algunes de les localitats que apareixen al llibre. De fet, he pogut fer a peu una de les rutes que es narren.

“A El cant dels Nibelungs hi ha una mortaldat extrema, i cauen tots els valors que l’obra ha anat pregonant. És pur nihilisme”. 

Amb quines dificultats has topat a l’hora de traduir aquesta obra?

Una dificultat ha estat transportar-ho a un model de llengua modern. Per exemple, en el text original en alemany es repeteixen quasi sempre les mateixes paraules, i això m’ha obligat a enriquir el text amb sinònims. Però fins a un cert punt: no s’ha de trair l’essència de l’obra. 

També hi ha la qüestió de la variant de l’alemany del text original.

És clar. El text està escrit en alt alemany mitjà. “Alt” és un indicador geogràfic que ens indica els territoris de parla alemanya situats a una elevació superior respecte a altres territoris, és a dir, el centre i sud d’Alemanya. Quan? A l’edat mitjana, que és aquest “mitjà”. Aquest alemany es va parlar entre els segles XII i XIV aproximadament. És la variant en la qual estan escrites la majoria de les grans obres d’aquesta època. 

Aquest és un text que sorprèn per la seva diversitat de temàtiques.

Sí. Per exemple, l’amor i la guerra se’n presenten com dues cares d’una mateixa moneda. I tots dos sempre embolcallant un entorn cortesà, amb els seus interessos ocults. Fins a quin punt l’amor és sincer? Fins a quin punt la guerra està justificada? Perquè gairebé tots els conflictes que apareixen en aquest llibre, si te’ls mires bé, són una successió enrarida de fets que porten a un desenllaç tràgic. Una persona em va fer una comparativa sorprenent amb la guerra d’Ucraïna. ¿Fins a quin punt la guerra no és una decisió de tres o quatre persones, poderoses i envalentides en excés, que decideixen tirar pel dret sense atendre a les conseqüències? Em sembla que aquest i altres temes són perennes, tant al segle XIII com al segle XXI. 

L’honor i la força estan vinculats d’una forma estranya: el meu honor és proporcional a la capacitat que tinc per imposar-me per la força. La guerra està, en aquest sentit, plenament justificada.

Sí. Tanmateix, la gràcia d’aquesta obra va més enllà. Al principi de l’obra hi ha una història d’amor clàssica: noi i noia s’enamoren i hi impera l’honor, la fidelitat, la cavalleria, etc. Molt bonic tot. Però arran de la mort de Siegfried, totes aquestes virtuts a poc a poc es van diluint. I comencen a succeir esdeveniments inesperats que van trencant aquest paisatge idíl·lic fins que, al final, no queda cap valor en peu. Hi ha una mortaldat extrema, i cauen tots els valors que l’obra ha anat pregonant. És pur nihilisme. 

Quina és la història del text? Com s’ha utilitzat políticament al llarg de la seva història?

Els primers testimonis de El Cant dels Nibelungs són del segle XIII. Aleshores era un cant èpic oral. El text tal com el coneixem avui en dia es va redescobrir a mitjans del segle XVIII, al 1756. Va ser Jacob Hermann Obereit, un filòleg alemany. I a partir d’aquí va ser un “boom”. Tant és així que, poc després, en el context polític de les guerres napoleòniques, es va fer servir molt per dir: “nosaltres som uns guerrers, nosaltres resistim.” A principis del XX es va utilitzar ja amb una finalitat política molt directa. Es parlava del fet que la coalició Alemanya-Prússia i Àustria-Hongria tenia arrels en la “fidelitat nibelúngica”, i es comparaven amb la fidel amistat entre Hagen i Volker. Evidentment, la cosa es va posar seriosa amb la Primera Guerra Mundial. Quan van perdre aquestes potències, es va considerar una traïció de la resta d’estats equiparar-ho amb l’assassinat de Siegfried. Les últimes vegades que es va utilitzar políticament va ser amb el nacionalsocialisme, en què Siegfried era l’Alemanya pura, perfecte, innocent, mig salvatge, etc. Al seu voltant hi havia un complot de persones, que, en la penombra, tramaven per destruir-lo, en referència als jueus.

Com s’interpreta avui en dia?

Ara mateix, gràcies al desenvolupament de la filologia moderna, s’interpreta clarament com una obra de ficció a la qual es combinen elements llegendaris de la matèria nibelúngica i alguns fets històrics. Avui en dia és un llibre que és matèria d’estudi i, a més a més, és molt interessant pel que dèiem de la senzillesa del seu lèxic. És per això que l’utilitzem a les facultats de traducció pels alumnes que acaben d’entrar i han d’aprendre a traduir de l’alemany medieval.

Acabes de fer la gran traducció d’una de les grans obres de la literatura medieval alemanya. Quins reptes t’esperen ara?

L’altre dia em van dir: “Ara ja et pots retirar” [riu]. De moment, faré una pausa, però més endavant m’agradaria traduir alguna cosa més, però encara no sé ben bé què serà. Però sí que m’agradaria que fos com a mínim igual de rellevant, com per exemple, la lírica dels trobadors alemanys al català.

Aquesta entrevista ha estat enregistrada pel pòdcast Mentrimentres i es publica aquest setembre coincidint amb la Setmana del Llibre en Català.